Eines contra el catanyol

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

‘Cada cop que desapareix una llengua perdem una manera d’entendre el món, una manera de viure’l i de descriure’l’. És la frase amb què acaba sempre el programa ‘Do de llengües’ de Catalunya Ràdio i defineix prou bé què signifiquen les llengües i quin és el seu valor. El català no és en perill d’extinció, per molt que s’hi esmercin alguns, però és cada dia una mica més pobre per culpa de la presència de l’espanyol. Pel que fa a Catalunya Nord, em remeto a aquest article de Joan Lluís-Lluís: ‘Tres coses útils a saber sobre França i les llengües de l’escola‘. El català és, doncs, la nostra manera de veure i de viure, de descriure el món. Per això l’ús que en fan els mitjans és tan important, perquè és a través d’aquests que expliquem la realitat.

Demano disculpes, primer de tot, per qualsevol interferència que aparegui en aquest article. Que jo no sóc cap experta, només algú amb interès i preocupació per la nostra llengua.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El fet és que el catanyol ens envaeix cada dia a través dels mitjans. Lluny de ser pessimistes, el filòleg i escriptor Pau Vidal avisa que el catanyol, tot i que escura, es cura. Ha publicat un llibre que recull centenars d’exemples de mots i expressions que hem anat assumint com a propis del català però que no ho són. És un manual de butxaca útil per a tothom, i que els periodistes hauríem de consultar i tenir a l’abast.

Diu Vidal en la introducció del llibre que ‘la irrupció de diaris gratuïts, emissores de ràdio, canals privats de televisió i especialment la difusió d’internet ha causat el que l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís anomena «importacions massives» del castellà’. Internet, però, també permet tenir a l’abast moltes més eines per poder frenar totes aquestes interferències. Diccionaris en línia, webs, blocs, llibres d’estil, comptes de Twitter, etc. Heus ací un recull, sense ànim de ser exhaustiu, d’eines útils per a fugir d’interferències:

A la xarxa hi ha el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el DIEC, el TERMCAT i l’imprescindible Alcover-Moll, l’inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana. També són molt útils l’Optimot, un servei de consultes lingüístiques de la Generalitat que inclou un diccionari castellà-català, i Diccionaris.cat, un dels pocs que ofereix un diccionari de sinònims.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a més d’oferir el seu llibre d’estil, té a internet el portal lingüístic És a dir, per resoldre els dubtes que ens vénen al cap cada dia mentre redactem notícies. Un altre llibre d’estil que es pot consultar a la xarxa és el de VilaWeb, elaborat per en Jem Cabanes i actualment en procés d’actualització.

Per Twitter també corren uns quants piuladors que ens poden ajudar a resoldre dubtes i que, en tot cas, seguir-los és garantia d’aprendre i enriquir la llengua. A més de l’esmentat Pau Vidal, em permeto recomanar, si no ho feu ja, el filòleg Gabriel Bibiloni (i el seu bloc), la filòloga i periodista Núria Puyuelo (també amb un bloc molt interessant), l’escriptor Màrius Serra, en Roc Casagran, escriptor i professor de llengua a secundària i els comptes d’Això com es diu i Català Correcte, que justament són serveis de consultes lingüístiques.

Perquè molts han viscut per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa, és responsabilitat nostra mantenir ben rica aquesta llengua que continua tan viva com les més vives que hi ha.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.