Seguem cadenes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com qui després d’un fort cop no aconsegueix trobar indicis ni del present ni del passat. Com qui busca en un mar d’aigües turbulentes la imatge reflectida del seu rostre. Fa temps que el context desafia el periodisme i aquest se sent perdut davant del futur que li ha estat deparat.

Si poguéssim –i ens atrevíssim- per un instant a aturar-nos i mirar el que està passant al nostre voltant, ens adonaríem de la necessitat de fer un canvi de rumb immediat.  El primer que veuríem és que aquesta «crisi de civilització» que tant hem sentit a parlar, no és només un concepte de manual. Que la deriva del sistema i el desenvolupament de noves eines de coneixement i de comunicació han catalitzat noves formes d’organització de la societat. Que la majoria de les velles estructures han perdut legitimitat. I que l’esperança majoritària de la societat està dipositada ara en les noves formes que estan per dissenyar.

Si féssim aquesta lectura, amb més profunditat de la que permet un escrit que persegueix la brevetat, ens adonaríem que el periodisme navega a molta distància d’aquesta realitat. Perquè avui més que mai és incomprensible que davant del patiment explícit de la majoria de la societat, alguns mitjans deixin utilitzar-se per encobrir la incompetència política dels qui diuen vetllar pels drets i la seguretat dels ciutadans o la perversa gestió econòmica dels qui, a través d’enganys, han aconseguit fer-se amb l’actual ordre global. Com també és incomprensible que la configuració política institucional sigui capaç de modificar d’un dia per l’altre l’editorial d’un mitjà. O encara més, que enmig del clam unànime dels mitjans per la llibertat i la democràcia, els periodistes hagin estat les primeres víctimes del silenciament i de l’engany.

Sense ànim de fer decaure l’esperança perquè, ben al contrari, la conjuntura és idònia per assolir els reptes que vulguem afrontar, però hem de ser conscients que són molts els indicadors que duen a pensar que aquells que es neguin a evolucionar, abandonant les dinàmiques vicioses i les dependències, seran depassats. Perquè en aquesta conjuntura, en la qual guanya pes el concepte d’emancipació social, potser ens equivoquem pensant que els grans canvis sorgiran dels poders institucionals. I el cert és que els periodistes, igual que els polítics, ja hem rebut  diverses mostres que hem estat superats pel moviment ciutadà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.