Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sorprèn la normalitat amb la que els mitjans catalans s’estan prenent la cruenta guerra –encara que para ara no cal lamentar danys personals- lliurada per controlar el negoci del sexe de pagament a La Jonquera, Alt Empordà. Només al mes de desembre el macrobordell Paradise ha patit tres atacs violents, el darrer la nit de Cap d’Any, inclòs un cotxe bomba al que li va fallar la metxa.

Per ara, la cobertura mediàtica dels fets ha estat més aviat discreta, sobretot si es compara amb la portada que El Periódico va dedicar a deu prostitutes que presumptament haurien comés alguns robatoris al Passeig Marítim de Barcelona. Ja llavors, Mèdia.cat va publicar una anàlisi sobre el tractament estereotipat i criminalitzador que patien les treballadors sexuals, en clara desproporció pel que fa a la investigació i denúncia de les màfies de tràfic de dones. Ara, aquests fets semblen corroborar aquella tesi.

Els incidents de Cap d’Any al Paradise no només no han merescut cap portada, fora dels diaris que s’editen a Girona, sinó que els reportatges que es refereixen als fets eviten aprofundir sobre la situació general de la prostitució i se centren en si cal tancar o no el prostíbul. Una cobertura amb força mancances, a banda que calgui tenir en compte que les investigacions policials tenen uns altres ritmes que el periodisme i hi hagi dades que puguin sortir més endavant.

Deixant de banda que la clausura d’aquest bordell significaria, a primera vista, una victòria dels agressors, és xocant que La Vanguardia subtituli que “Els investigadors sospiten que aquestes accions obeeixin a ajustos de comptes i conflictes entre prostíbuls de la zona” sense comentar ni ampliar el fet que un sector comercial a priori legal –el dels bordells, no el de la prostitució, que és al·legal- resolgui els seus “conflictes” a base de cotxes bomba. Al Diari de Girona encara es va més enllà i s’hi pot llegir que “la prostitució és un nínxol de negoci on [hi] pretenen entrar grups delinqüencials perillosos”. La resta de mitjans encara són menys concrets i, en general, es limiten a publicar notes d’agència informant de l’evacuació del Paradise durant el Cap d’Any. L’últim vídeo del Telenotícies publicat al 324.cat és del 25 de desembre, on s’informa de la col·locació del cotxe bomba i la voluntat de l’ajuntament de La Jonquera per tancar el polèmic bordell en tan sols 42 segons. Molt més complet és aquest reportatge publicat avui mateix al diari occità Midi Libre.

Però mentrestant, el tractament a fons sobre la infiltració del crim organitzat i màfies en territori català segueix sent desatès pels mitjans, tot i els avisos de veus autoritzades en la matèria com Roberto Saviano, les advertències del qual normalment van a les seccions de cultura. Vilaweb és un dels escassos mitjans que ha dedicat un editorial a alertar del problema.

I per fer-se una idea de la situació general de la prostitució és molt més fàcil acudir a la premsa internacional, com aquest reportatge del The New York Times sobre el negoci del sexe a l’Estat espanyol però centrat, precisament en La Jonquera, o a digitals relativament desconeguts com ZoomNews, que el passat 26 de desembre publicava un complet article molt contextualitzat sobre les relacions entre situació legal, màfies i tolerància social vers l’ús de sexe de pagament.