Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir es calava foc a si mateix un home de 57 anys davant d’un hospital de Màlaga, causant-se cremades de tercer grau a un 80% del seu cos i, a hores d’ara es troba en una Unitat de Cures Intensives.

Tot i que el fet de cremar-se a l’estil bonze és associada tradicionalment una forma de cridar l’atenció sobre alguna problemàtica política o social, sembla que les agències que han cobert els fets no s’han preguntat el “per què” dels fets i s’han limitat a explicar el què, qui, com i on. I aquesta és la versió que han recollit la majoria de mitjans, alguns dels quals, com La Razón, han situat la notícia a la secció de “salut”

Només algunes excepcions, com El País, han inclòs ja al titular les motivacions del bonze: “No tenia ni per a menjar”, assegura citant un testimoni directe que va auxiliar la víctima. Aquest diari és també dels pocs mitjans que relaciona aquest intent de suïcidi amb el que va succeir, també a la mateixa ciutat andalusa, fa sols dues setmanes, quan una dona va llençar-se al buit des del seu balcó després d’haver rebut una ordre de desnonament. Un suïcidi al País Basc i un altre intent fallit a Burjassot pel mateix motiu a finals d’octubre van generar importants protestes i van obligar al Govern espanyol i a alguns bancs a fer declaracions en el sentit que limitarien els desnonaments, ara per ara sense massa aplicació pràctica.

Aquestes mancances en la cobertura dels fets contrasta amb la difusió que va tenir el suïcidi de Dimitris Christoulas l’abril passat a Grècia, en el que nombrosos reportatges van vincular els fets a la depauperació general del país. Una simple lectura de la notícia publicada per El Periódico llavors i ara mostra la incoherència de donar molta més importància, de dos fets similars, al que està més llunyà del més proper. I més en un diari que sovint té un marc de cobertura estatal.

Però més enllà dels fets concrets de Màlaga, no sembla que els mitjans tinguin massa ganes d’obrir el debat sobre la incidència de la crisi en la taxa de suïcidis, al marge de cert sensacionalisme d’alguns digitals. La mancs de xifres oficials dificulta aquesta tasca, però alguns professionals de la salut ja alerten que aquest tipus de morts violentes s’està disparant des de 2010 –quan per altra banda va arribar a un mínim històric- i que, a més, fins a un terç estarien vinculades a causes econòmiques.