Qui té la culpa de la crisi de credibilitat que pateixen, tant els mitjans de comunicació com el periodisme? El discurs dominant en les redaccions i les tribunes d’anàlisis culpa internet, el periodisme ciutadà o la crisi econòmica de les constants pèrdues d’audiència –sobretot la de pagament- i prestigi que amenacen l’existència mateixa dels mitjans tal i com els coneixem, però aquests no tenen cap part de culpa?

La manca d’autocrítica dels mitjans ha impulsat un nombrós grup d’investigadors i acadèmics d’arreu d’Europa, agrupats al voltant del projecte MediaAct, a tractar de pressionar-los des de fora per tal que aquests apliquin mesures de més transparència i humilitat per tal de recuperar la confiança i el diàleg amb els lectors. L’opacitat i la prepotència dels mitjans –juntament amb l’avantposició dels interessos empresarials davant la responsabilitat social- serien també algunes raons de pes a l’hora d’explicar aquest declivi, segons aquests investigadors.

La primera fase del projecte MediaAct ja ha acabat i s’ha materialitzat en la publicació de dues guies. La primera, més extensa, és bàsicament un catàleg –amb voluntat d’exhaustivitat- d’exemples de transparència que s’estan duent a la pràctica arreu d’Europa. Entre els casos recollits es troba el de la comunitat de lectors impulsada per Vilaweb, i a l’apartat d’observatoris de mitjans se cita Mèdia.cat.

La segona guia, molt més breu, vol esdevenir un petit manual per a editors i gestors de mitjans per tal de millorar la transparència i responsabilitat social del seu mitjà.

Segons explica David Domingo, un periodista català que ha col·laborat en el projecte, ara en comença la segona fase, el repte de la qual serà aconseguir que aquestes recomanacions s’apliquin en com més mitjans millor. “Per ara hem notat molta resistència, tant dels directius com de les redaccions dels mitjans tradicionals a incloure mesures de transparència i responsabilitat –continua Domingo- ja que en moments de molta tensió per la situació econòmica i laboral, la transparència es percep com un factor de debilitat”.

Molts més oberts a aquestes pràctiques, en canvi, es troben els diaris digitals. “Molts d’ells, que comencen i per tant encara els cal crear i fidelitzar una audiència, han entès que cal explicar molt bé tot el que fan i reconèixer els errors com a estratègia bàsica per sobreviure”, apunta Domingo.

Amb MediaAct és la primera vegada que s’han començat a posar unes bases comunes d’una acció europea en favor d’uns mitjans més transparents i reivindicar la faceta social del periodisme en una època dominada per les necessitats i interessos econòmics de les empreses de comunicació. La coordinació i intercanvi d’informació entre observatoris –en la que també col·labora Mèdia.cat- ha de servir, a més, per fer aquests més forts i eficients.