Les retallades en mitjans públics ja quasi, per habituals, han deixat de ser notícia. Un d’aquests mitjans que haurà d’enfrontar el nou any amb un 10% menys de pressupost, si finalment aquest s’aprova, és Barcelona Televisió (BTV), el canal municipal de la capital catalana. Per afrontar el repte l’empresa que en gestiona la concessió –la productora Lavínia- ha anunciat la cancel·lació d’alguns dels programa estrella de la cadena com Jo què sé! de Carles Flavià i El temps de Picó d’Alfred Rodríguez Picó i està estudiant una rebaixa salarial que podria ser d’un 10%, tal com van informar diferents mitjans a finals de l’any passat.

En canvi, ha passat molt més desapercebut el fet que en el cas dels Reporters dels Districtes aquesta retallada podria incrementar-se fins al 50%, el que podria portar a aquest servei i a una experiència televisiva singular amb més de 30 anys d’experiència al llindar del tancament. Els Reporters dels Districtes són el resultat de l’evolució de les diferents televisions de barri nascudes durant la dècada dels anys 80 i amb un component bàsicament associatiu i voluntari. És en aquest moviment audiovisual de base on es troba l’origen de BTV, ja que van ser aquestes televisions les que l’any 1994 van crear Barcelona Televisió sense cap suport municipal, que no va arribar fins el 1997. La primera freqüència de BTV, la 39 de l’UHF també era la que li van cedir les televisions de districte.

Aitana Molina de Gràcia TV explica que el pressupost dels Reporters de Districte no arriba al 3,5% del total de BTV i que bàsicament serveix per pagar els locals descentralitzats –un per cada Districte- i els sous dels 23 professionals que hi treballen, la majoria dels quals a mitja jornada –encara que es facin més hores- que ja fa quatre anys es van retallar un 15%. “Ja treballem amb una escassetat de mitjans increïble i amb les noves retallades senzillament serà impossible mantenir la informació local de barris”, explica Molina. Com a exemple, el material que utilitzen els hi va donar la seu central de BTV quan allà van renovar-lo.

Però el valor dels Reporters del Districte –que produeixen el programa Infobarris a més d’altres notícies pels informatius de BTV i pels webs respectius de cada televisió de districte- no es troba només en la seva història. “Al tenir la seu al districte ens és molt més fàcil arribar a informació que ningú més he té accés, és un contacte directe amb la gent que ens permet cobrir problemes molt locals als quals ningú més hi té espai o interès, i en canvi caben a l’Infobarris”, explica Molina. Un tipus de periodisme arrelat al carrer i allunyat de les dinàmiques imposades pels gabinets de premsa que es troba en vies d’extinció, en aquest cas, per qüestions pressupostàries.

Els Reporters de Districte no entenen com sent el seu servei un dels senyals d’identitat de BTV la retallada que pateixen és més severa que la resta de la televisió i critiquen que es vulgui convertir BTV en una cosa que no és, dedicant, per exemple, recursos a fer un programa especial per les eleccions autonòmiques i deixant de cobrir la cavalcada de Reis de la ciutat sols un mes i mig després.

Per ara han iniciat una campanya per tal de recollir la solidaritat del teixit associatiu barceloní, del qual n’han informat puntualment de totes les seves activitats i al seu web estan penjant les declaracions de suport de diferents activistes veïnals i culturals.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019