Fa una setmana The Wall Street Journal publicava un reportatge titulat “Espanya buida el fons de pensions” on s’avisava que el 90% del Fons de Reserva de la Seguretat Social es troba invertit en “l’inestable” deute espanyol, en contra d’una major diversificació –bàsicament en deutes públics d’altres països- com s’havia fet històricament. El 2008, de fet, només un 55% d’aquest fons s’havia emprat per comprar deute estatal. L’article assegura que aquests moviments s’han fet “silenciosament” i que es basa en xifres recents de la Seguretat Social. Finalment cita la presidenta d’una associació de jubilats asturiana que assegura que “estan preocupats per com es pagaran les pensions”.

Aquest article va tenir un impacte força ràpid en blocs i digitals i poc després fins i tot La Vanguardia se’n feia ressò, incidint, encara més que en el text original, en el risc per la continuïtat de les pensions. A La Vanguardia se citen les declaracions d’un expert en previsió social que assegura que “Al 2040, la pensió màxima es trobarà entre els 1.000 i 1.500 euros mensuals”, sense arribar a precisar si aquest fet té relació exacta amb el Fons de Reserva o amb altres factors.

Però en realitat, l’increment del percentatge del Fons de Reserva en deute espanyol no és nou. L’abril de 2012 El País i altres mitjans ja informaven que s’havia arribat a aquest 90% i si bé s’avisava que aquesta era una situació nova, no se’n deduïa que fos especialment negativa. De fet, els alts interessos del deute espanyol havien ajudat a fer créixer aquest Fons en 2.217 milions.

Però sembla que realment tampoc llavors era una novetat i ja en 2010, Expansión informava que a finals d’any s’arribaria a aquesta xifra del 90% d’inversió en deute espanyol. I tampoc llavors hi havia cap menció al fet que això pogués tenir cap relació amb la futura viabilitat de les pensions.

I és que segons els especialistes en pensions i Seguretat Social del despatx d’advocats Col·lectiu Ronda, ambdues notícies –la concentració de la inversió del Fons de Pensions en deute espanyol i la viabilitat de les futures pensions- no tindrien cap relació, ja que, al trobar-se l’Estat espanyol amb un rescat de facto, el seu deute està garantit per la Unió Europea i, per tant, en últim terme seria tant segur invertir en deute espanyol com alemany.

A més, per tal de destinar una quantitat o una altra a una inversió, l’Institut Nacional espanyols de la Seguretat Social (INSS) no ha de modificar cap normativa ni fer pública la decisió –de fet, no han detectat cap novetat en la documentació pública de l’organisme, tal i com afirma el corresponsal de The Wall Street Journal– així que l’única font possible per tenir accés a una dada d’aquest tipus són les pròpies declaracions –oficials o off the record- de l’administració. A La Vanguardia mateix és possible trobar força notícies on s’alerta dels perills que corre aquest Fons de Reserva.

Per Àlex Tisminetzky, advocat de Ronda, una possible explicació a aquest tipus de filtracions podria trobar-se en l’interès governamental per potenciar les pensions privades, un mantra que darrerament es va repetint a tots els documents d’anàlisis públics, encara que aquesta, remarca, “no deixa de ser una percepció personal que no puc corroborar”.

Paradoxalment, una altra notícia relacionada amb les pensions molt més transcendent ha passat molt més desapercebuda. Segons explica el setmanari Directa el 2013 ha arrencat sense la revalorització automàtica de les pensions establerta per llei, el que suposa la pèrdua d’una mitjana de 436 euros per a vuit milions de jubilats a l’Estat espanyol. Segons explica la Directa, només a Barcelona, ja hi ha centenars de denúncies interposades a l’INSS per aquest fet.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019