Gràcies als ‘muckraker’

Al 1906 el president d’Estats Units Theodore Roosevelt, va batejar com a muckrakers –furgadors d’escombraries- a un grup de periodistes de l’època que portaven mesos dedicant-se a denunciar públicament la corrupció política, l’explotació laboral, els abusos del poders i, en definitiva, els draps bruts dels personatges més influents. Els muckrakers van tocar el que no sonava al president Roosevelt fent allò que en diuen watchdog journalism.

Aquells paios, als Estats Units de principis de segle XX, creien que fer de periodista era una feina dura i poc agraïda. Sempre molestant. Sempre empaitant a uns i altres. Sempre fent enfadar el polític de torn. Sempre buscant les pessigolles a l’empresari de torn. Perseguir, controlar, xafardejar, interrompre el banquet i trepitjar carrers plens de fang. I si cal buscar entre les escombraries, es fa. Aquesta imatge –potser excessivament mítica i desfassada- que tenia Roosevelt dels muckrakers no s’assembla gaire a la que la ciutadania més crítica del país té avui de nosaltres, els periodistes. Ens falta mala llet.

Els periodistes, els que treballem en mitjans de comunicació, intentem cada dia, amb horaris infernals, pressions polítiques i econòmiques i poc agraiment social, fer la feina que ens toca: informar de tot el que passa i controlar el que fa el poder. Reivindico que sovint ho fem bé. Tinc algunes portades de premsa guardades per demostrar-ho. Però, a vegades, fallem. A vegades, callem o deixem que ens callin. I el silenci és ensordidor. L’Anuari Media.cat dels silencis mediàtics va néixer fa tres ays amb vocació de muckraker. Us intentarem explicar algunes qüestions espinoses que, per un motiu o per un altre, creiem que no s’han explicat prou als grans mitjans de comunicació. No és una esmena a la totalitat, sinó un instrument per reivindicar el periodisme d’investigació. Ara i sempre. Contra els uns i contra els altres. Donant veu a a qui normalment no té micròfons a prop. Tossudament alçats. Tenim un lema: “Notícia és tot allò que algú, en algun lloc, vol que no se sàpiga. Tota la resta és publicitat” (Lord Northcliffe, magnat de la premsa britànica)

Per això avui mateix, segon dia del micromecenatge a Verkami, volem donar les gràcies als primers mecenes i a tots els que vindreu. En un sol dia heu demostrat que el periodisme, per molt que ens diguin, no està en crisi: 3.215 euros, rascats directament de la butxaca de 120 persones. Gràcies de part de tot l’equip de l’Anuari, del Grup Barnils i de la bona gent que ens dona suport. Però necessitem una empenta més fins als 7.000 euros. El periodisme, o te’l fas o te’l fan.

Seguim?

Sergi Picazo (de gran, vol ser muckraker)