Joan Fuster a Barcelona

L’any 1993 vaig arribar a Barcelona provinent del Grau de Gandia (la Safor) per estudiar periodisme. Aviat farà vint anys! En aquella època, un valencià que volia estudiar periodisme en un centre públic tenia dues opcions: Madrid o Barcelona. Un any abans, el 23 d’abril de 1992, Joan Fuster feia l’última conferència a Bellreguard, al costat de casa, dedicada a “Josep Pla: escriptor i periodista”. Amb això no vull dir que hi haja una causalitat entre una cosa i l’altra, encara que potser sí que hi ha alguna relació.

El primer viatge a Barcelona. El passat 9 de gener vaig acudir a l’acte de presentació del llibre Joan Fuster i Barcelona, de Martí Estruch Axmacher. El llibre, editat per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, explica la relació estreta i fructífera entre Joan Fuster i la capital catalana. Entre les anècdotes que s’hi van explicar, encara m’emociona quan pense que el primer viatge de l’escriptor de Sueca a Barcelona va ser impulsat i costejat des de l’exili mexicà per escriptors i periodistes catalans.

La capital de la catalanitat. A la sala d’actes de les cotxeres del Palau Robert, plena del tot, es va acabar reivindicant Barcelona com a capital de la cultura catalana. Això, que actualment és evident, quan Fuster va arribar a Barcelona per primera vegada, l’any 1954, en plena dictadura franquista, no devia ser fàcil de veure. Una visió de Barcelona que formaria part per sempre més de l’ideari coherent que va desenvolupar l’escriptor de Sueca.

A la introducció, Vicent Partal, que també va participar en la presentació del llibre, acaba dient: “Per a Joan Fuster, Barcelona era la capital de la catalanitat. Cinquanta anys després cal que la ciutat es pose a la feina, que per a no ser-ho té menys excuses que mai”. El regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, va acceptar l’envit, i va explicar que “aquest llibre era l’homenatge que la ciutat no havia fet mai a l’escriptor de Sueca”, tot destacant-ne l’aportació fonamental perquè Barcelona fos conscient de la seua capitalitat.

Fuster, plenament vigent. El llibre, que comença amb el primer viatge de Fuster a Barcelona, també parla de la seua faceta de periodista i escriptor, dels contactes que va mantenir amb autors i editorials, tot destacant el llibre Nosaltres, els valencians. Precisament, al Palau Robert també s’hi pot veure aquests dies l’exposició “Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012”, realitzada en motiu dels cinquanta anys de la publicació del primer llibre d’Edicions 62.

Tant el llibre com l’exposició demostren que el pensament de Fuster és plenament vigent. Si Fuster no haguera escrit Nosaltres els Valencians, si l’exili català a Mèxic no haguera fet possible aquell primer viatge, difícilment els valencians haguérem entès que Barcelona és el centre més important per a la projecció de la nostra cultura. I això es pot afirmar amb rotunditat sense menysprear altres centres. Estic convençut, ara més que mai, que molts dels valencians que vivim avui a Barcelona som el resultat d’aquell viatge iniciàtic.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019