Plataformes poderoses a Amèrica Llatina

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Volia tractar qüestions d’actualitat de Llatinoamèrica, però en llegir l’article dels contes de la Laia he pensat que seria del tot inoportuna. Malauradament no tots tenim un amic periodista que arriba del seu país per explicar-nos extensament, sense la simplificació pròpia dels mitjans, què s’hi cou al nostre sector. Però ara més que mai tenim recursos a la xarxa per buscar-nos la nostra pròpia informació, tot i que per aquell que treballa sol és complicat d’escollir les fonts més adients.

Així parlaré d’un breu del diari que em va cridar l’atenció, enmig de successos i més successos i presidents que no poden ni jurar el càrrec. A Xile el periodista Miguel Cruz i un equip de periodistes amb un consell assessor de professionals i acadèmics, han creat un nou lloc web anomenat Poderopedia. Es tracta de promoure més transparència a partir de reflectir eventuals conflictes d’interès en els cercles del poder local.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La nord-americana Knight Foundation, que promou la innovació als mitjans, l’excel·lència periodística i la llibertat d’expressió, els ha donat suport per la qual cosa poden treballar amb un equip potent. Tenir una eina com aquesta, amb una software que organitza la informació i crea els mapes de connexions, facilita el treball dels periodistes.

En un país com Xile, que ara mateix està creixent en xifres macroeconòmiques però mantenint unes grans diferències socials, aquesta web pot ser inavaluable. Com a la resta d’Amèrica Llatina on voldrien estendre’s, ja que si hi ha un tret en comú és la falta de transparència i la negació a passar comptes dels polítics, en democràcies joves. Aprofundir en les connexions entre els poderosos per oferir una millor informació a la ciutadania és un pas lloable que caldrà seguir d’aprop.

I el que trobo interessant és que son periodistes els que contextualitzen i verifiquen les informacions, les dues feines clàssiques que ens fan únics. Després cada mitjà hi podrà posar el propi punt de vista, la marca pròpia, tan imprescindibles ara mateix per mantenir l’audiència.

PD: La digitalització a més, fa que ara ja no haguem d’emmarcar tan sols primeres edicions, sinó últimes com la de Newsweek del 31 de desembre passat, després de 80 anys. Els costos de producció eren insostenibles i ara paguem pel tenir-lo als dispositius, quin nom de més mal dir, electrònics.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.