Dues edicions de l’Anuari Mèdia.cat amb balanç sorprenent

Si hi ha un tema que avui estigui al centre del debat social i polític, aquest és, sens dubte, el dels desnonaments. No passa cap dia sense que se’n facin ressò els mitjans de comunicació, sigui per que se n’ha aturat un, sigui per que han sortir noves i dramàtiques dades, una declaració d’algun tipus d’agent social o econòmic o causes més tristes com un suïcidi.

Però encara que sembli mentida, el 2010 aquest era un tema tabú a les redaccions dels grans mitjans, i això que la crisi ja estava en el seu apogeu i més de 100.000 famílies havien perdut la casa als Països Catalans. Naturalment ha estat la ingent tasca de les plataformes d’afectats per les hipoteques i altres col•lectius els qui han aconseguit forçar el debat sobre els desnonaments, però és una hipòtesi plausible que el reportatge de Gemma Garcia en aquella primera edició de l’Anuari Mèdia.cat ajudés a que el tema arribés per primer cop a algunes taules de redacció.

I no són només els desnonaments. Un repàs a l’índex d’aquell Anuari genera vertigen en adonar-se’n fins a quin punt va avançar-se en algunes de les qüestions que han marcat l’agenda mediàtica aquests dos darrers anys: els maltractaments als centres d’internament d’emigrants, la investigació d’Iñaki Urdangarín per un jutjat de Palma, els escandalosos beneficis d’una banca que al mateix temps necessitava ajudes públiques o les denúncies de la comunitat educativa del País Valencià sobre el precari estat de l’ensenyament públic i que després serien a l’origen de la primavera valenciana. En un cas almenys l’Anuari aniria dins l’argumentari de la protesta social. El moviment #novullpagar preconitzava la desobediència civil als peatges difonent, entre d’altres, un reportatge d’Eloi Latorre sobre l’amortització de moltes autopistes de pagament.

La segona edició de l’Anuari tampoc s’ha quedat enrere i temes com el frau fiscal i el paper de les SICAV –que llavors poca gent sabia que era-, el col•lapse del model socioeconòmic valencià, la manca de contracte d’AGBAR per gestionar l’aigua de Barcelona o les raons dels federalistes per oposar-se a la independència de Catalunya van ser tractats a fons. En alguns casos, els temes silenciats el 2011 encara estan sortint a la llum, com les lleis catalanes empantanegades al Tribunal Constitucional, que fa una setmana era portada a El Punt Avui i que Bernat Ferrer ja ho havia avançat al maig.

Altres temes difícilment sortiran a la llum, encara que l’actualitat mediàtica les toqui de prop. Per molts reportatges que es facin sobre la fam al món, difícilment els grans mitjans assenyalaran el paper de fons d’inversió catalans en l’especulació amb aliments bàsics, ni de la relació entre bancs i empreses d’armament encara que els bombardeigs a Mali s’intensifiquin. O pot ser que la política sindical de les multinacionals de l’automoció sigui objecte d’un cert debat, com ha passat recentment a Seat i Nissan, però aquest mai es s’enfocarà des del punt de vista dels treballadors tal com va fer l’Anuari centrant-se en Ford.

Però no només es tracta de “destapar” temes, també d’aconseguir que aquests arribin a una quantita de gent cada cop més gran. En aquest sentit, la diferència entre la primera edició i la segona és abismal, en gran part gràcies als fons aconseguits per les aportacions de mecenes particulars en una exitosa campanya de micromecenatge. Aquests recursos extres van permetre que, a banda de l’edició impresa es pogués crear un web propi i presentar el projecte arreu dels Països Catalans. El resultat és que de les 9.000 descàrregues de la primera edició es va passar a més de 16.000 la segona –amb un any menys- i que alguns articles hagin corregut viralment mesos després de la seva publicació.

Amb només dues edicions i 27 reportatges l’Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics ja ha realitzat un bon recorregut i tot apunta a que segueix creixent i agafant potència i solidesa. Cobrint, segurament, una demanda de periodisme insubornable i rigorós que sigui també una eina útil per canviar les coses.

Es pot col•laborar en l’Anuari Mèdia.cat 2013 dels silencis mediàtics des d’aquesta pàgina