Periodisme en posició horitzontal

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Escric aquestes ratlles pocs minuts després que el Grup de Periodistes Ramon Barnils hagi superat per segon cop el repte de recaptar una quantitat de diners a través del micromecenatge per aixecar la veu dels silencis mediàtics. Passa tot en un altre cap de setmana de complexos equilibris de les empreses periodístiques sobre casos de corrupció. I em frego els ulls cada cop que surten noves dades d’OJD de grans diaris –caient en picat- alhora que esclaten com a bolets noves miniempreses fruit de la inquietud de periodistes que no es donen per vençuts però que tiren del seu poc capital i, sobretot, de més o menys sucoses indemnitzacions per tornar a treballar.

S’imposa el periodisme en posició horitzontal. La implosió té una magnitud increïble a Madrid i a Barcelona. Ja no és possible estar informat només llegint un diari, tot i que encara es fan grans diaris a Catalunya i a Espanya. Però a qualsevol racó pot esclatar una exclusiva. S’ha de fer un cop d’ull, sempre, a Diario.es, Teinteresa, Cuartopoder, Infolibre, Naciodigital, Vilaweb, e-noticies, El Singular Digital, Economia Digital, Cafè amb llet, Mongolia… La situació s’ha tornat incontrolable, afortunadament. Un periodista, una notícia. Així hauria de ser cada dia. No costa tant.

Tot això ha estat possible gràcies a la tropa. Quan fa un parell de dècades vam engegar l’embrió del Grup de Periodistes Ramon Barnils ens sentíem dèbils, amb grans referents però sense estrelles ni caps. Vam ser ridiculitzats, sí, i la maquinària de la professió, a cops d’intel·ligència artificial, va crear fins i tot altres grups de periodistes que no eren millors però s’ho pensaven. La tropa ha fet una feina de formiga que mai no serà del tot reconeguda però que es nota quan, en qualsevol lloc i a qualsevol moment, reps una trucada d’un membre d’aquesta tropa i tant se val el càrrec que tingui. I la resposta és sí a tot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.