I si oblidem ‘El Mundo’?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No som un país autocentrat, com ho demostra la necessitat de bona part del nostre mapa de mitjans d’escoltar, compartir, amplificar i debatre aquelles qüestions que ocupen el debat i l’actualitat espanyoles.

En els darrers anys, i de forma molt exagerada durant els darrers mesos, el director Pedro J. Ramírez ha marcat el ritme del debat polític a Catalunya, i potser caldria qüestionar-nos si ho fem prou bé quan les tertúlies radiofòniques i televisives i també la premsa escrita, ballen al so, dia sí i dia també, de la portada de El Mundo.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Pedro J. està convençut que té la missió de tutelar el debat polític a Espanya i la política espanyola, però hauríem de tenir prou eines i recursos –periodístics- per evitar que ho fes a Catalunya.

Parlem del diari que hem deixat incidir en els darrers comicis catalans. Del diari que aposta per l’ala més ultradretana del Partit Popular (sic!) afeblint l’entorn Rajoy. Però és molt més que això. ‘El Mundo no és només l’anècdota de la teoria de la conspiració de l’11M o el torpedinador, de fa anys, del procés de pau a Euskadi. És el diari que s’autoatorga la salvaguarda d’un Estat i que té per norma bandejar el debat serè i raonat contraposant fel, insults, insinuacions i informació degudament adulterada per defensar la unitat espanyola per sobre de les raons democràtiques o de les iniciatives polítiques que els desagraden, per legítimes que siguin. Un diari que fa servir la mateixa estratègia per atacar el Pla Ibarretxe, l’acostament dels presos bascos, el corredor mediterrani, l’onada de consultes, el pacte fiscal o la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya.

Alguns col·legues al·leguen que es tracta dels pocs mitjans que realitzen periodisme d’investigació. No hi estic d’acord. El Mundo posa les investigacions al servei de tesis -sovint invencions i maquinacions- que ja s’han elaborat prèviament. Torça, força i manipula la realitat fins que s’adapta al discurs i a la informació que ja tenien previst publicar. Això no és periodisme d’investigació.

Un mitjà és un tot, i si coneixem de sobres les seves males pràctiques professionals no el podem prendre de referència quan alguna informació satisfà les nostres fílies i fòbies polítiques. El Mundo encaixa perfectament en una arquitectura institucional espanyola predemocràtica en la qual molesten profundament conceptes fonamentals com l’ètica i la veritat. En tot cas, és el seu país i el seu espai periodístic, ja s’ho faran. Però ens convindria no importar-ne ni la forma de fer ni els titulars.

Potser seria interessant que quan una informació ens afecta com a societat i com a país, la consideréssim a partir d’una feina de contrastació, sigui a través de professionals, d’aquí o de fora, de mitjans, d’aquí o de fora, que tenen una trajectòria i una forma d’actuar que mereixen consideració i respecte cap allò que diuen o publiquen.

La paradoxa és que algú que defensa que caldria obviar ‘El Mundo com a referència periodística acabi escrivint un article en què aquest diari n’és el protagonista i l’anomeni fins a sis vegades. Em comprometo a no fer-ho mai més, i m’agradaria que aquest fos un compromís compartit.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.