Pobres arbres, quin trist final

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’altre dia va passar per Barcelona l’editor alemany Gerhard Steidl. És un personatge fascinant, que tracta els llibres com si fossin objectes amb vida pròpia i té cura de cada detall amb una passió sorprenent i envejable. Detallista i meticulós en una època d’anar per feina i a tant la peça, Steidl pot passar llargues estones discutint amb un client sobre el format d’un llibre, el tipus de paper, la tinta o la composició de la portada. En un excel·lent documental de Gereon Wetzel, hi ha una escena memorable en què Steidl fa repetir diverses vegades les lletres manuscrites de la portada a un escriptor consagrat com Günter Grass, que obeeix com si fos un alumne aplicat.

Els llibres que surten de l’editorial que Steidl té a Göttingen són petites obres d’art, peces artesanals que no només fan goig de llegir i mirar, sinó que estan ben relligades i fins i tot fan bona olor. Escriptors i sobretot artistes visuals d’arreu del món li van al darrere per publicar amb ell i la llista d’espera és llarga. De tant en tant, ell agafa un avió privat i els visita d’un en un per explicar-los com avança el llibre i aclarir possibles dubtes.

Davant els avenços del llibre electrònic, Steidl té clar que el llibre clàssic té les hores comptades. Malgrat tot, creu que no desapareixerà del tot i confia que hi continuarà havent un públic per a llibres com els que ell fa. Però ell mateix diu que és una pena haver de tallar arbres per publicar llibres mal editats com els que fabriquen la majoria de grans empreses editorials. Sense massa il·lusió, confessa que la seva editorial ha començat a estudiar les possibilitats de fer llibres electrònics diferents, de més qualitat, més cuidats.

Mentre escoltava com Gerhard Steidl explicava aquestes i altres coses al Goethe Institut de Barcelona, no vaig poder evitar pensar en la premsa de paper. La premsa de paper també està tocada de mort, tots ho sabem. I malgrat tot, continuem tallant arbres perquè cada dia un munt de capçaleres diferents lluitin als quioscos per oferir una informació molt similar i igualment caducada a uns lectors cada cop menys nombrosos i més envellits. Entre crisi i ERO, uns canvien la capçalera, altres s’inventen històries, aquells ofereixen llibres i devedés per ajudar a dissimular l’olor de peix passat i n’hi ha que assumeixen la derrota i regalen els exemplars als passatgers de la xarxa de rodalia.

Senyors: no es tracta de maquillar el producte, es tracta de canviar-lo! No té cap sentit mirar de fer un barret millor quan la gent ha deixat de portar-ne. Qui vol saber què ha passat avui, té mil opcions, des de Twitter al 3/24, passant per la ràdio i els diaris digitals. Certament, no li cal esperar l’endemà per anar a buscar un diari al quiosc. Com explica Eduard Voltas, editor de Time Out Barcelona, la solució passa pels continguts. Cal fer un altre tipus de diaris de paper, que siguin atractius per als lectors i per tant per als anunciants, amb continguts diferents, més analítics, més especialitzats. Originals. Diferents.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.