Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’estratègia del Partit Popular per contrarestar l’escàndol desencadenat per la publicació de la seva suposada comptabilitat B ha estat negar l’autenticitat dels anomenats “papers de Bárcenas” i repetir una i altra vegada que tot és obra d’un muntatge.

Amb tal motiu, des del mateix dijous 31 van promoure a Twitter l’etiqueta #Fotosypapelesfalsos, vinculant aquests documents a l’errada d’El País amb una falsa foto d’Hugo Chávez en portada sols uns dies abans.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El problema per als popularistes és que, aquest cop, dos diaris madrilenys de dretes –El Mundo i La Gaceta– donen credibilitat als documents, el que obre importants vies d’aigua en els seus dics de contenció. Només La Razón va apostar, des d’un principi per aquesta tesi i fins i tot l’ABC va assumir, en portada, que la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, havia “deixat dubtes” en la seva primera compareixença per negar totes les denúncies.

Passat el primer moment de debilitat, el diari de Vocento ha tractat de ser el més ferri defensor de la teoria de la falsedat documental i ja ha dedicat quatre portades a “provar amb claredat” aquest extrem sense massa èxit –tot i l’ús de “documents reveladors”, “experts comptables” o incongruències temporals-, veient que no cessa la necessitat de noves proves definitives.

L’intent més extrem, però, va arribar ahir, quan va publicar la notícia –destacada tot el matí a l’edició digital- titulada “Un matemàtic aplica la llei de Benford als papers de Bárcenas i conclou que són falsos”. La notícia es basa en l’entrada al bloc del professor de matemàtiques de la Universitat de Sevilla Miguel Lacruz, qui sotmet aquest sistema estadístic als números publicats per El País i arriba a la conclusió “clara” que “Luis Bárcenas menteix”.

Segons explica la periodista “la llei de Benford, afirma que la freqüència del primer dígit en una llista de dades obeeix a una distribució logarítmica. Segons aquesta norma matemàtica, als números que existeixen a la vida real, la primera xifra es 1 amb molta més freqüència que la resta de números i segons més creixen és molt més improbable trobar el dígit a la primera posició”. L’explicació –en bona part copiada literalment de la versió castellana de la Wikipedia- és fàcil d’entendre i és cert que aquesta norma s’empra per detectar fraus comptables.

El problema a aquesta tesi és que només consultant la versió anglesa de la mateixa enciclopèdia en línia es veu que la llei de Benford té nombroses limitacions, una de les principals és que només funciona amb  números aleatoris, el que no seria el cas, i sèries molt altes. Aplicar-la, doncs, a les 84 xifres tal com fa Miguel Lacruz en destrueix la seva fiabilitat.

Però a més, si enlloc d’agafar només les entrades del 2002 al 2008 –les que estan en euros- com fa aquest professor s’agafen totes les xifres –entrades i sortides i des de 1990- que es troben als documents publicats per El País –el que sembla que seria compatibles estadísticament- els resultats no quedarien tan allunyats als que faria preveure la llei de Benford. O això és, almenys, el que defensen nombrosos lectors del diari a la secció de comentaris, com per exemple aquest estudi de Luís Fernando Areán publicat al seu perfil de Facebook. De fet, la tesi de l’ABC va provocar nombrosos acudits i comentaris irònics entre blocaires i internautes especialitzats en matemàtiques. El fet que, a més ahir coincidís a la secció de ciència del mateix diari una ressenya del llibre de dos físics on es defensen les teories geocèntriques va fer augmentar el to de les bromes.

Ara per ara, i fins que no es faci una investigació judicial, serà impossible saber si els anomenats papers de Bárcenas són reals o no, i les úniques proves reals que hi ha són les nombroses declaracions d’alts càrrecs i ex-dirigents del PP que han validat algunes de les dades publicades, inclòs el mateix Mariano Rajoy i el seu famós “tret d’alguna cosa” declarat a Berlín. Frase, per cert, que ABC va oblidar a la seva portada.