Pagar per informar-se. I doncs?

Amb pocs dies de diferència, dos fets relacionats amb el dret a la informació –aquell que des de les administracions que sofrim se’ns nega més que sovint– i el microfinançament (allò que en Monzó en diu «viure de gorra» i molts n’hem dit sempre «gorrejar») m’han retornat la fe en la bona gent del ram del periodisme i ens el qui encara hi confien.

Efectivament, d’una banda l’Anuari Mèdia.cat d’enguany, que impulsem des del Grup Ramon Barnils i, de l’altra, els companys del Cafè Amb Llet, que volen editar llibre “Artur Mas: on són els meus diners”. En ambdós casos han superat amb escreix els diners que demanaven i, a més, en un temps rècord.

Qui ho deia que a internet tothom aprofitava per pispar tot el que podia i que el periodisme que s’hi feia era de vol gallinaci i fugisser?. Ara veiem, doncs, que els qui molts cops són silenciats i fins i tot perseguits per defensar l’ofici del periodisme lliure, tenen, precisament a la xarxa, el seu millor aliat per no solament no haver de callar, sinó, també, per oferir productes d’una gran qualitat i d’una gran vàlua sociopolítica que la majoria d’editors de mitjans –atrapats per les subvencions, els ajuts, la publicitat i les entitats financeres– ni gosen ni volen publicar.

Definitivament, és cert!, neix un nou periodisme, més social, més autogestionat i més cooperatiu. Caldrà, doncs, que l’empenyem i hi donem suport, no fos cas que, avesats al fracàs permanent, tot plegat només una floreta d’estiu.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.