El debat públic sobre els sous dels polítics comença a arribar també a altres sectors i és inevitable fer comparatives. Ahir mateix, a la tertúlia de 8aldia, el directiu del Grup Godó, Màrius Carol va defensar les actuals retribucions dels polítics amb una comparació més aviat curiosa, ja que assegura que el president de l’executiu espanyol “cobra igual que un periodista”.

La dada va ser aviat comentada a les xarxes socials per molts professionals de la comunicació indignats per que els seus salaris no arriben –i ni tan sols s’acosten- a aquesta xifra. De fet, el Primer ministre espanyol cobra un salari brut anual de 78.185,04 euros, una xifra que porta congelada des del 2010, quan Rodríguez Zapatero la va rebaixar un 15%.

Tot i que alerten que hi ha categories molt diferents, des del Sindicat de Periodistes de Catalunya expliquen que un redactor base a La Vanguardia –el diari del qual Carol n’és directiu,- inclosos tots els complements fixos, guanya al voltant de 45.000 euros anuals bruts, una mica més de la meitat del que es va afirmar a la tertúlia sense que ningú ho posés en dubte. I també els treballadors d’aquest diari van acceptar una reducció d’un 3% del sou en el darrer conveni.

Però a més, cal tenir en compte que aquest és, probablement, el mitjà català amb un millor conveni. A TV3 –on les rebaixes salarials han estat del 5%- la retribució mitjana d’un redactor ronda els 39.000 euros bruts anuals –inclosos els plusos per treballar en cap de setmana. Aquestes xifres representen uns 2.000 euros nets mensuals en 14 pagues. A El País la categoria més baixa de redactor cobra, per conveni, 24.000 euros anuals bruts i a l’Ara gira al voltant dels 15.500 nets.

Aquests són casos recollits de mitjans grans, amb comitès d’empresa i convenis propis, ja que en multitud de mitjans locals, digitals o revistes especialitzades aquestes xifres són encara més baixes. I encara ho són més quan arribes al sector dels col·laboradors a la peça i freelance –una modalitat cada cop més estesa fins i tot per treballadors interns-, que no sols queden fora dels convenis, sinó que a més han de pagar-se la seguretat social de la seva butxaca. Unes xifres, a més, que tant en salaris com en col·laboracions continuen baixant. Justament aquesta setmana la plantilla de l’Sport acceptava una rebaixa salarial d’un 10%.

Cal tenir en compte que la comparació es va fer amb el salari de Rajoy, algú que té cobertes les  despeses de representació –inclosa la residència oficial o el transport- i que a més no és el càrrec polític que més cobra. Nombrosos alcaldes, presidents de diputacions o autonòmics –inclosos l’alcalde de Barcelona, el president d’aquesta diputació i el President de Catalunya- superen abastament aquesta xifra.

Amb aquestes xifres a la mà és difícil de mantenir que un periodista cobri el mateix que un polític i s’exemplifica fins a quin punt, certs espais d’opinió estan allunyats de la realitat que viuen la majoria de la societat que es dediquen a analitzar i comprendre.

Els qui si cobren xifres similars, i fins i tot superiors, als polítics són probablement els directius de mitjans i productors, que no és el mateix que periodistes, per molt que sovint hagin estudiat la mateixa carrera. Mentre es negociava l’ERO de El País el passat octubre, van ser molt comentades les dietes de 13 milions d’euros que havia guanyat el president executiu del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, que suposaven el mateix que el sou de 341 redactors, més que els que es pretenia acomiadar amb l’ERO. També ha saltat a debat, més recentment, de les 217 persones que cobren fora de conveni més de 80.000 euros anuals a TV3, les quantitats exactes dels quals es mantinguin en secret. Unes diferències salarials que s’han de tenir en compte a l’hora de fer mitjanes i comparacions.