Temps de Neu o temps d’estacions d’esquí?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Just després que els bolets desapareguin dels boscos del prelitoral i el prepirineu català, arriben les nevades. De tardor passem a l’hivern. Sabut i après, per quasi tothom, abans de fer set o vuit anys. Si és temps d’hivern és també temps de neu a una part del país. I quan això passa automàticament els mitjans públics del Principat comencen a fer dues coses: tornar a parlar dels indrets on neva, oblidats del dia a dia informatiu, i fer-ho, en especial, per referir-se a les estacions d’esquí, negocis privats de gran abast.

Reconec que no sóc esquiador, però sí dels que quan puc m’escapo a fer un pic. Potser és simple qüestió d’enveja, pensaran alguns. En tot cas, fa temps que passejo amb el dubte d’una possible sobrerepresentació del negoci de l’esquí i les seves estacions (parcialment subvencionades per tots) en les informacions dels mitjans de comunicació públics al nostre país. Quasi cada dia, a les diverses seccions d’El Temps s’hi fa referència. Sovint trobem reportatges i, massa sovint, en programació relacionada amb la muntanya, les estacions d’esquí acaben tenint un protagonisme considerable. Aquest és el cas, per exemple, com bé em va apuntar un company, de la sèrie ‘Pirineus des de l’Aire‘ emesa ara fa un parell o tres d’anys.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara bé, quin és realment el tant per cent de població que esquia a casa nostra? Per al tractament que té a TV3, per exemple, un podria arribar a la conclusió que es troba als nivells d’esport i oci de qualsevol esport top per sota de l’inabastable futbol. És realment així? És en l’actualitat l’esquí de pista un esport de pràctica massificada al nivell del bàsquet, l’hoquei, córrer o fer senderisme? Si no fos així i, per tant, aquesta no fos la raó per tenir un tractament especial, l’altre argument que se m’acut és el de la promoció turística. Més enllà del debat si la promoció turística, que no la descoberta del territori, és la funció dels canals públics de comunicació, em semblaria igualment desproporcionat l’espai que dediquem a les estacions d’esquí, que no a la neu, en els nostres mitjans. I és que lluny de ser empresari, penso en aquells que lloguen patins o esquís d’aigua a les platges de la Costa Brava, de la Marina o del Llevant Mallorquí, en els que fan baixades de riu o esports d’aventura al prepirineu català i a les Terres de l’Ebre o en desenes d’empreses que promocionen activitats esportives i d’oci associades a una estació la resta de l’any i no em quadren els números.

Potser pensareu que és anar buscar tres potes al gat. Potser creureu més adient parlar dels grans temes de debat públic del dia a dia. Cert. Ara bé, de tant en tant, em sembla interessant recuperar pràctiques consolidades i acceptades com a normals en els nostres mitjans que potser algun dia podríem qüestionar. No fos cas que realment el que passa és que, com en tot, en els esports d’oci, només surten aquells que criden més o, millor dit, aquells que més recursos tenen. I deixeu-me acabar amb una pregunta senzilla. Estem convençuts que la mainada de Catalunya coneix més noms de muntanyes, de pics, de cims que d’estacions d’esquí? Bon hivern.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.