La fal·làcia Verkami

Aixecar una empresa periodística no és gens fàcil. Una cosa és exercir el periodisme i l’altra, molt diferent, és fer rutllar una empresa periodística: aconseguir ingressos i quadrar despeses. Quasi res. I més, en un moment en què poca gent té clar que valgui la pena pagar per llegir el que publiquem. Per això, m’esparvero quan sento companys del Grup Barnils, eufòrics amb l’última campanya de micromecenatge per a l’Anuari Mèdia.cat, dient que s’estan trobant noves vies per tornar al periodisme de debò.

Sincerament, els 10.000 euros recaptats no són res. Entre pagar quatre nòmines, amb les seves respectives tributacions -perquè hem de ser legals, no?-, la impremta i la distribució…, de debò que aconseguim retornar a l’essència del periodisme? Si sortim del Verkami, també se’ns posa com a exemple “La Directa”, com projecte alternatiu que se n’està sortint… Però, a l’hora de la veritat, les nòmines que s’han d’abonar a final de mes quantes són?

Entre moltes altres coses, el periodisme també és constància. Ser-hi, ser-hi i ser-hi. I la continuïtat que garantia l’empresa periodística tradicional és la que està en crisi. Sí que hi haurà oportunitat per fer reportatges solts, segurament espectaculars -de fet, sempre n’hi ha hagut, de “freelances”-, però viure de fer de periodista és el que veig en seriós perill d’extinció.

Ei, tot això si ens creiem que el periodisme és un ofici, que et permet desenvolupar-te professionalment, com qualsevol altra feina. I, que consti, ja no aspiro als 80.000 euros anuals que, segons els barems de Màrius Carol, es veu que cobrem tots els periodistes barcelonins, o als supersous que paguem entre tots a TV3.

Verkami està molt bé, però qui vulgui impulsar una empresa periodística no pot anar amb el lliri a la mà. Ens podem creure que el micromecenatge és el futur, però intentar tirar endavant una empresa que es dediqui al periodisme, i que avui tregui una primícia i demà una altra, és tota una altra cosa. I trobo que el debat ara per ara hauria de pivotar en aquest punt. Ep, o potser resulta que aquesta és una feina de senyorets que ja tenen la vida pagada i que es permeten escriure de tant en tant perquè els plau. Però ningú ens ho havia explicat així.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019