La coincidència del suïcidi d’una parella de Calvià amb la votació al Congrés espanyol sobre la tramitació de la ILP de la dació en pagament ha obligat un canvi important en el tractament mediàtic d’aquest tipus de casos.

Si el passat mes d’octubre, Mèdia.cat analitzava el tractament d’un intent de suïcidi previ a un desnonament com una qüestió merament privada, ara ja no es pot dir el mateix. Els principals mitjans de les Balears –tant Diario de Mallorca, Última Hora, Diari de Balears o IB3– van vincular el fet més local amb el context més global i, sobretot la televisió autonòmica, han informat abastament de l’existència de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques.

El darrer suïcidi a Alacant, ahir mateix, ha tornat a ser àmpliament relacionat amb les anteriors víctimes i amb la que hi va haver fa tres dies a Còrdova, vinculant aquests fets amb el drama que pateixen centenars de famílies que perden el seu habitatge arreu de l’Estat espanyol.

Però hi ha un tabú que continua dominant la cobertura d’aquest tipus de fets: el nom de les entitats bancàries responsables dels desnonaments. En cap cas s’ha fet públic el banc que reclamava els 84.000 euros que han costat la vida a la parella de jubilats de Calvià, encara que se sap que la subhasta del seu habitatge està programada pel 19 de febrer i que en la informació pública sobre la mateixa n’hauria de figurar el nom de la propietat. El cas d’Alacant d’ahir és diferent, ja que era un pis de lloguer i probablement no hi ha cap entitat financera implicada.

La resistència dels mitjans a publicar noms propis de grans empreses quan aquestes són vinculades a notícies negatives és habitual. Tampoc va publicar-se que era La Caixa la propietària del pis de Burjassot on hi va haver un intent de suïcidi a l’octubre. En un altre cas similar ocorregut a Barakaldo (País Basc) al novembre i que va tenir una forta repercussió mediàtica, només va saber-se que el pis pertanyia a La Caixa tres dies després del suïcidi, quan ABC va publicar que feia un any que aquest es trobava a la venda en el portal de serveis immobiliaris d’aquesta entitat. Aquest cop ha estat tota una excepció.

Un silenciament de noms que va més enllà de les entitats bancàries. Avui mateix, per exemple, Diario de Mallorca publica la notícia de la condemna d’una companyia telefònica per perseguir un client per un deute inexistent. El text comença amb la frase “Una jutge de Palma ha condemnat a una coneguda companyia de telefonia mòbil”.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019