Els darrers esclats de casos de corrupció, sumat als més recents d’espionatge a polítics i empresaris han posat en el punt de mira el que en una altra època s’anomenava “l’oasi català”. Enmig d’una creixent indignació ciutadana, l’opinió majoritària a les tertúlies i columnes dels diaris és recordar la “presumpció d’innocència” i la “gran majoria de polítics honestos i amb vocació de servei”.

Aquestes crides a mantenir la calma i a no estendre la sospita a tota la classe política conviuen paral·leles, però, amb descripcions de la política catalana com un “femer” “desacreditat” i “podrit”. Encara que els atacs més directes provenen dels mitjans de la dreta madrilenya –que de forma exageradament forçada vinculen aquestes escàndols amb el procés sobiranista- també als mitjans catalans hi predomina aquesta tendència a la generalització. Per exemple, el reportatge de La Vanguardia sobre l’espionatge assegura que els detectius van ser “encarregats i pagats per un gran ventall de formacions polítiques”. No és fins al final del text que s’especifica que es tracta de CiU, PSC i PP, només tres dels set partits amb representació parlamentària avui mateix a Catalunya. I només un d’aquests és sobiranista.

En aquest sentit, crida l’atenció que les peticions a no generalitzar les sospites vers els polítics es facin sempre en clau personal i no partidària, almenys tenint en compte el nostre sistema electoral de llistes tancades i bloquejades.

Els reportatges o articles destinats a traçar un mapa fiable de la corrupció que permeti diferenciar els partits més o menys afectats per aquest problema són autèntiques rareses. A principis d’any va ser àmpliament difós un reportatge d’Europa Press que recollia els més de 300 polítics encausats per corrupció a l’Estat espanyol, però l’única segmentació de les dades que va fer-se va ser per comunitats autònomes i no per partits. L’última vegada que es va fer això –almenys que Mèdia.cat n’hagi tingut constància- va ser el 2009, quan el fiscal general de l’Estat, a l’època Cándido Conde-Pumpido, va publicar un estudi de polítics encausats per partits, en un context en que el PP acusava aquesta institució de persecució política. El resultat va ser de 264 encausats del PSOE, 200 del PP,  43 de Coalició Canària, 30 de CiU, 24 del Partit Andalusista, 20 d’Esquerra Unida, 17 del GIL, 7 d’UM, 5 d’ERC, 3 del BNG, 3 del PNB, un d’ANB i un altre d’EA a més d’uns altres 67 de formacions locals. Una xifra, per cert, que més que doblava la més recent de 300 encausats.

Una excepció a aquesta norma seria el reportatge d’El Punt Avui sobre totes les mesures legislatives proposades per combatre la corrupció, garantir més transparència i controlar les donacions a partits, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés espanyol. Un repàs que deixa bastant clar que ERC i ICV porten la iniciativa la majoria d’aquestes propostes –amb col·laboracions puntuals de Ciutadans, UPyD o el PSC segons el cas o la càmera,- que són blocades, amb poques excepcions, pels vots de PP, PSOE i CiU.