La importància d’una imatge

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Han hagut de passar tres mesos des del dia de la vaga general, el 14 de novembre, perquè les imatges gravades per la periodista de Gràciamón TV, Sílvia Balcells, hagin posat, definitivament en qüestió,  la versió oficial sobre el que va passar aquella nit. D’imatges ja n’hi havia, però en cap de les que s’havien donat a conèixer fins ara, es relacionava tan directament les dues detonacions que s’escolten en la gravació, una salva i un tret, amb l’impacte que li va buidar l’ull a Ester Quintana, a la cruïlla entre  el Passeig de Gràcia i la Ronda Sant Pere.

Dilluns passat, el jutge que instrueix el cas d’Ester Quintana va citar a declarar com a testimoni a la periodista que va gravar les imatges. En la declaració davant del jutge, Sílvia Balcells va ratificar que n’és l’autora i va assegurar que el so de les detonacions provenia de la zona del Passeig de Gràcia amb la Gran Via, on hi havia les furgonetes de la Unitat E40 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra.
Les imatges de la televisió local de Gràcia poden ser determinants a l’hora de provar si va ser una bala de goma o algun altre tipus de projectil disparat pels Mossos, el que va impactar a la cara d’Ester Quintana i li va destrossar l’ull.

Des del primer moment, la majoria de mitjans van destacar més els informes i les declaracions oficials que asseguraven que no es va disparar cap projectil, que la versió dels testimonis com el de l’Ester, que sempre ha dit que en el moment de rebre l’impacte a la cara, ni participava en cap aldarull, ni hi va haver cap llançament d’objectes per part de les persones que eren al seu voltant.

Va haver de ser ella mateixa amb el suport de la Plataforma Solidària contra la Repressió que, en veure el que es deia en aquests mitjans i el poc o nul contrast amb altres versions dels fets,  van decidir penjar un vídeo a Youtube, el 29 de novembre, per explicar el que va passar aquella nit. El vídeo, titulat “Perdre un ull”, ja l’han vist unes 230.000 persones. El testimoni de l’Ester va fer que els mitjans comencessin a posar en dubte la versió oficial.

El 3 de desembre, Felip Puig compareixia al Parlament per assegurar que en el lloc dels fets no s’havia disparat cap projectil però només dos dies desprès, en conèixer-se un vídeo gravat per Solidaritat i Comunicació (Sicom), on es veia i escoltava clarament que s’havien disparat dos trets, el Departament d’Interior va haver de rectificar . Un altre cop, les imatges.

En la següent compareixença al Parlament, 10 dies després, Puig va seguir dient que descartava  que “la lesió de la senyora Quintana sigui per pilotes de goma”. Tot i això, arran de les imatges aparegudes, va haver de reconèixer que la informació que havia donat uns dies abans, havia estat “correcta però no completa”. Aquell mateix dia va anunciar que posava el seu càrrec a disposició del President de la Generalitat i va acceptar la dimissió del comissari general de l’àrea de Recursos Operatius dels Mossos d’Esquadra, Sergi Pla, perquè no li havia fet arribar un informe segons el qual els Mossos havien disparat projectils en diferents punts de la ciutat el 14-N.

I tot plegat per unes imatges gravades, no pas pels grans mitjans, sinó per canals alternatius, amb pocs recursos i amb una difusió limitada, però que molts cops són els únics que continuen al peu del canó quan els demés ja han plegat veles i que són determinants per contrastar el què ha passat, sobretot quan hi ha qui pot tenir la temptació de presentar a les víctimes com els agressors i els violents.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.