Reflexions sobre periodisme crític, silencis mediàtics i Anuari Mèdia.cat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Només falten dotze dies per acabar el procés de microfinançament de l’Anuari Mèdia.cat 2013 però ja portem moltes hores dedicades al projecte. Reunions de l’Observatori Mèdia.cat, documentació per a cada reportatge, trucades, investigació, contrast i confirmació de dades, primers i segons esbossos de redacció i moltes hores d’ordenador.

Amb tot, aquest ens ha semblat un bon moment per preguntar i reflexionar sobre el per què de finançar periodisme d’investigació, com ha de ser un periodisme crític, com combatre els silencis mediàtics i quina és la utilitzat de l’Anuari Mèdia.cat. A sota, teniu les reflexions d’alguna gent coneguda (molts periodistes, però no només) a qui considerem referents importants en el seu àmbit i que parlen sobre aquestes qüestions.

No deixeu de llegir-les, hi trobareu algunes idees i consideracions interessants!

Josep Maria Terricabras, filòsof
En Ramon Barnils era un periodista com n’hi ha, malauradament, massa pocs. El Grup de Periodistes Ramon Barnils porta, doncs, un nom que identifica i compromet. El seu Anuari dels silencis mediàtics és imprescindible, perquè dignifica la professió i alimenta l’esperit crític dels ciutadans.

Rita Marzoa, periodista – @marzoar
Sóc independentista perquè sóc catalana, i fins que no es normalitzi administrativament la meva realitat, no podré ser sense ser excepcional. Sóc periodista perquè la meva consciència no em permet jugar cap altra rol en un sistema que necessita regenerar-se, donar un tomb com un mitjó, per posar els homes i les dones al centre de l’interès, i la honestedat i la justícia a l’eix de l’acció. I recomano llegir i donar suport a Mèdia.cat i a l’Anuari perquè en aquest país no hi ha manera digna d’exercir la professió sense l’esperit crític que el GPRB proposa a través d’aquest treball de fiscalització honesta i d’exercici lleial de la professió. I no em calen més raons.

Quim Torra, editor – @quimtorra
L’Anuari representa el retorn a la tradició del millor periodisme fet a casa nostra, que és el reportatge i el periodisme d’investigació. Com a ciutadans no només tenim el dret de conèixer, sinó que tenim el deure d’exigir que se’ns informi. Durant massa anys se’ns han volgut amagar les coses. Exigim conèixer-les.

Feliu Ventura, músic – @feliuventura
Necessitem un periodisme que ens gradue la vista, necessitem un periodisme que ens vacune contra les infeccions, necessitem un periodisme d’anàlisi i diagnosi, necessitem un periodisme de capçalera i per especialitats, necessitem periodisme natural, necessitem periodisme d’història clínica i exploració física, necessitem un periodisme d’investigació i desenvolupament… Sense mordasses ni retallades: es tracta de la nostra salut (democràtica).

Xavier Graset, periodista – @xgraset
En temps de veritats oficials a mitges, i de mitges veritats oficials, l’Anuari esdevé una eina bàsica per entendre aquesta realitat mig escapçada que ens prenen de les mans. Contribuïm-hi, que aquests diners no aniran a Suïssa!

Rafa Xambó, sociòleg – @RafaXambo
Cal molt de treball perquè la gent entenga que s’ha de combatre la
informació tòxica amb periodisme compromès i de qualitat, igual com
es fa per evitar la contaminació dels aliments, l’aigua o l’aire. L’Anuari Media.cat és oxigen en aquesta tasca cívica.

Eduard Voltas, editor i periodista – eduardvoltas
Se’ns vol fer creure que la gent ja mai més voldrà pagar per la informació. Això és fals. La gent vol periodisme i està disposada a pagar a canvi d’informació lliure, rigorosa, valenta i al servei de la veritat. A petita escala, l’Anuària Mediacat n’és una demostració ben palpable.

Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’ONG i director d’Intermón Oxfam – @frmat
Quan més cal un sector social enfortit, més dificultats tenim. Quan més cal un periodisme que aixequi la veu i acompanyin i se sentin acompanyats pel sector social, més lligat està el periodisme a interessos comercials i polítics. Ara ens calen organitzacions valentes, que aixequin la veu, que expliquin clar el que sempre han fet, que no tinguin por a equivocar-se i que diguin clarament que hi ha coses que no poden ser i que apuntin el camí de les solucions. Tots hem de canviar el que calgui i reafirmar el que calgui. I l’Anuari Mediacat és una d’aquestes eines que respon i ha de seguir responen a aquest moment. Comptem amb vosaltres!

Jordi Pérez Colomé, periodista, autor del bloc ObamaWorld – @jordipc
“No m’agraden els adjectius per la paraula periodisme. Si cal advertir que és necessari un periodisme crític o independent, vol dir que n’hi ha d’altres que no ho són. És més senzill: si no ho són, no són periodisme.”

Gemma Galdon, professora de polítiques i de tecnologies de la seguretat a la UB – @gemmagaldon
‘Això ens passa per haver-nos quedat a casa’ era un dels crits que es repetí durant el 15M, i segurament és una de les seves lliçons més encertades. Sense control ciutadà, la democràcia se’ns podreix. Sense periodistes i mitjans que superin la inconfessable censura i l’eterna auto-censura, la societat se’ns marceix. Durant bona part dels 90s i els 2000, superar els murs de la docilitat periodística i el pensament únic ens costà sang, suor i llàgrimes. Que no haguem de patir mai més la pobresa informativa dels anys en que el valor teòric dels nostres pisos augmentava proporcionalment a la davallada dels nostres sous, drets i espais de dignitat.

Pere Rusiñol, periodista de la revista Alternativas Económicas – @pererusi
Si només s’observen els mitjans de comunicació tradicionals i les seves penúries, es corre el risc de concloure que el periodisme està moribund. Però potser s’ha confós el malalt perquè alhora els projectes periodístics independents viuen una efervescència impensable fins fa poc. El cor del periodisme batega: la consolidació de l’Anuari Mediacat n’és una prova irrefutable.

Xavier Díez, historiador – @herodot10
Afortunadament, qui tracta de pensar per compte propi (i expressar les pròpies idees), no sol ser, en termes generals, reprimit. Simplement és ignorat. Ja no cal el seu exili físic, sinó que és condemnat a un de virtual. L’actual dictadura financera fa servir la precarietat com a silenciador d’una professió imprescindible per la democràcia. L’oligopoli dels mitjans de comunicació, el seu poc discutit caràcter privat, la indiscutida fórmula de gestió empresarial, actua, a la pràctica, com a la versió sofisticada del pitjor sistema totalitari. Fer de periodista amb criteri i independència és una fórmula de subversiva dissidència.

Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques de la UAB – @subirats9
Un dels elements centrals en el imprescindible procés de regeneració democràtica del nostre pais ha de ser el de comptar amb uns espais de comunicació i de informació autònoms i independents. El canvi d’època en el que estem immersos permet i requereix que la perspectiva crítica hi sigui present sense dependre dels canals tradicionals, molts cops fortament condicionats. La iniciativa de l’Anuari MediaCat és, en aquest sentit, una molt bona noticia.

Maria Cañadas, presidenta d’Amnistia Internacional Catalunya – @aministiacat
“És senzill: sense un periodisme seriós, crític i independent no hi ha defensa dels drets humans possible enlloc. Si es limita la llibertat d’expressió, com passa a tants països, el periodisme no pot denunciar abusos, controlar democràticament el poder o garantir un altre dret fonamental, el d’informació. Així, quan el periodisme és censurat o silenciat no es converteix en l’única víctima de la repressió: ho és també la societat sencera”.

Amàlia Garrigós, periodista i presentadora – @AmaliaGarrigos
L’estructura de poder del govern del PP s’ha reproduït a RTVV en els darrers 18 anys. El modus operandi de l’empresa mostra a les clares com el colonialisme partidista dels mitjans públics dóna com a resultat la seua mort. Si els caps enganxen la por al seu equip, dia rere dia, aquest voldrà complaure’ls a ells i no als oients i espectadors potencials. L’autocensura és letal. Anar a la contra dels interessos dels ciutadans fa perdre la credibilitat i, amb ella, l’audiència. El DEP de RTVV ha de ser l’oportunitat per despertar la consciència del periodisme crític i en valencià.

I ara també us volem interpel•lar a vosaltres, mecenes: creieu que cal finançar el periodisme d’investigació? Com ha de ser el periodisme crític? Com penseu que cal obrar per evitar els silencis mediàtics? Quina ha de ser la tasca de l’Anuari Mèdia.cat? El debat està servit!