La responsabilitat de publicar sobre suïcidis

Sé que està jubilat, que té com a mínim un fill, que no pot pagar la hipoteca i que l’entitat bancària l’assetja amb amenaces. També sé que viu amb desesperació i impotència aquesta situació a la que no veu solució. Aquest és un perfil inventat, però podria ser la descripció del meu veí que fa dies que seu al sofà davant el televisor.

Tanmateix fins fa ben poc els mitjans de comunicació no xerraven de suïcidis, tal com recomana el codi deontològic i la majoria de llibres d’estil. La raó principal és evitar la imitació (anomenada efecte Werther), que suposa que la publicació de noticies de suïcidis provoca el contagi i l’augment dels casos. Hi ha diversos estudis quantitatius que ho demostren amb xifres.

Per altra banda l’acte de suïcidar-se el tenim entès -fins a dia d’avui-, com una decisió personal presa de l’espai íntim, i per tant no es considera noticiable en sí mateix. Ara bé, en casos de personatges públics rellevants o quan es considera que el suïcidi té efectes més enllà del subjecte, s’ignora l’efecte imitador, es vulnera el dret a la privacitat i se’n parla als mitjans.

Però anem a pams. Pel que fa a l’efecte Werther, és cert que existeixen els resultats de l’estudi sobre l’augment de suïcidis, però també ho és que no el podem comparar amb cap altre investigació ja que, malauradament, no tenim anàlisis que relacionin la qualitat de la informació (el què i el com) amb la influència en el seu context. Per tant, no és que no s’hagi de publicar, sinó que potser s’ha d’explicar diferent.

Pel que fa al caràcter privat de suïcidar-se que impossibilita xerrar-ne als mitjans, em preocupa que aquesta pràctica vagi de la mà de la incapacitat de presentar-la com una qüestió social. No fa tant que la violència domèstica va passar a ser de gènere i el canvi va suposar, no només col·lectivitzar un problema social, sinó també va obligar a prendre consciència sobre la responsabilitat individual (periodística i política!) al respecte.

Així doncs, de quina manera s’han explicat les darreres noticies sobre suïcidis? Des d’una òptica preventiva? Documentant els factors influents? Explicant els indicadors de risc de comportaments suïcides? Les senyals d’advertència? Facilitant línies telefòniques d’ajuda? Proporcionant recursos mèdics? Assistència psicològica? Aportant alternatives? Presentant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca?

No és aquesta també la responsabilitat dels mitjans?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.