Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La trama d’espionatge a gran escala –o almenys és el que sembla- de polítics, empresaris i jutges catalans és un escàndol de dimensions difícils de mesurar per ara. Però quan fets similars han succeït a altres països ha comportat canvis importants i dimissions en cadena.

El cas actual es presenta, però, especialment imbricat i difícil d’entendre, amb participació de tres partits centrals de la política catalana –PP, PSC i CiU- en un panorama en que sembla que tothom espiava tothom. Però un alt grau de responsabilitat en aquesta dificultat de treure’n l’entrellat és del periodisme, incapaç d’oferir, per ara, un relat sòlid i nítid dels fets.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El primer diari català en publicar el cas i un dels que l’ha seguit més de prop i ha demostrat tenir més informació de primera mà ha estat El Periódico i per això aquesta anàlisi se centra en aquest rotatiu.

A mida que avancen els dies l’única prova d’espionatge que es consolida és la que –segons les declaracions judicials dels implicats- Alícia Sánchez Camacho va ordenar de la seva conversa amb l’ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez. Però en canvi, el rotatiu del Grupo Z ha dedicat, des de l’11 de febrer onze portades a aquest cas, en tres s’assenyala el PSC com a client de Método 3, dos a CiU, una altra de forma genèrica (“Espies.cat”, que en els dies posteriors esdevindrà una etiqueta per agrupar totes les notícies relacionades) i, finalment, el PP sols és citat com a víctima dels espionatges, sigui en les persones de Sánchez Camacho o en la de l’actual ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Només a la portada d’avui surt una referència a la diputada del PP com a demandant dels serveis de l’agència.

Analitzant els articles publicats al diari destaquen la gran quantitat d’informació procedent de filtracions de “fonts pròximes a la investigació” que, per raons òbvies, no es poden revelar, però que podrien denotar una dependència acusada de parts interessades.

El cas més evident és l’article “Método 3 va investigar Felip Puig per ordre d’un alt càrrec de CDC” del 16 de febrer, una notícia que va obrir en portada del diari. Al text s’explica que l’actual actual director general de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell, va ordenar espiar Puig. Després d’explicar la relació de Martorell amb Método 3 durant la seva època de responsable de seguretat del Barça i la negativa dels fets per part de l’afectat, es reconeix que l’informe sobre Puig que el “diari té en el seu poder”, es reconeix que aquest “no té segell” i que “difícilment se sabrà si aquests treballs van constar algun dia en el llibre de treballs de Método 3”. Naturalment tampoc s’explica per quina via l’informe arriba a la redacció del diari.

El dia abans, El Periódico ja havia informat que un ex-treballador de Método 3 –Juan Carlos Ruiloba- que fa anys que ja no hi treballa, havia lliurat a la policia milers de dossiers de l’empresa a la policia –aquest cop la font és El País-, encara que ambdues parts afectades ho neguen. Això no impedeix que a l’endemà es doni com a fet demostrat que “Un ex-treballador de Método 3 [Riuloba] va donar a la policia la gravació de la cita entre Sánchez Camacho i l’ex-amant del fill de Pujol”, dada confirmada per “fonts al corrent de la investigació”.

Finalment, ahir mateix, una nova filtració al diari informava d’alguns dels dossiers trobats a l’escorcoll de les oficines de Método 3. De nou, les “fonts” de El Periódico vinculen el PSC. En canvi cap de les filtracions ho ha fet amb el PP, que només s’ha vist implicat quan han començat les declaracions judicials dels detectius detinguts, ni tampoc ha esclarit qui encarregava els suposats centenars d’informes de personalitats catalanes.

Sense negar la veracitat de cap d’aquestes informacions ni el seu valor, el periodisme de filtracions practicat pel rotatiu barceloní en aquest cas s’assembla perillosament al que va realitzar El Mundo durant la campanya electoral del novembre.

Precisament, una peça del mateix diari del 18 de febrer –“La guerra d’espies s’atia”- alertava que “el que va començar en època preelectoral catalana com a persecució sense sentit i sense proves de gent de l’àmbit sobiranista com Pujol i Mas […] està creixent sense sostre en múltiples manifestacions il·legals que poden acabar tacant delators i delatats”. I, també precisament, una de les primeres notícies publicades per El Periódico sobre el cas alertava que “Cospedal dóna instruccions al seu equip perquè miri de col·locar el focus en l’escàndol català”.