Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La gran sorpresa de les eleccions italianes continua sent un gran desconegut per als lectors o espectadors de mitjans catalans. Amb un 25% dels vots, el Moviment 5 Estels (M5S, en les seves sigles en italià) de Beppe Grillo s’ha convertit en la tercera força política el primer cop que es presentava a unes eleccions, amb un pressupost de campanya ínfim, sense anar a debats ni entrevistes televisades i amb candidats desconeguts.

El fenomen Grillo no és exactament nou. Ja fa anys que el popular còmic convoca centenars de milers de persones a places de tot el país amb les seves ferotges crítiques a la classe política i va obtenir molts bons resultats –incloses alcaldies de ciutats importants com Parma- a les darreres eleccions municipals. Encara que el seu percentatge final ha estat el més alt del que es preveia, els sondeigs ja li auguraven aquesta tercera plaça.

Però tot i la centralitat que ha aconseguit, els mitjans catalans no han encertat a fer un perfil més o menys desenvolupat d’un moviment que trenca les dinàmiques tradicionals del joc polític. La majoria de cròniques s’han limitat a repetir els adjectius “populista” i “antipolític”, encara que ambdues són rebutjades pel M5S. La màxima definició a la que han arribat alguns mitjans ha estat a destacar el seu “euroescepticisme”.

De Grillo –i dels resultats electorals italians en general- només sembla importar que generen “ingovernabilitat” i que “espanten els mercats”, el que impossibilita comprendre el fenomen, més enllà que s’hi pugui simpatitzar o no. I llavors costa d’entendre les raons per les quals una quarta part dels italians que van decidir anar a les urnes optessin per aquesta opció.

Un perfil molt més elaborat de Grillo i el seu M5S publicat a ElDiario.es permet establir comparacions comprensibles amb el 15M malgrat algunes diferències bàsiques. Ambdós moviments es declaren “ni d’esquerres ni de dretes” i són àcidament crítics amb tots els estaments institucionals, siguin partits, jutges o patronals, inclosos altres històricament més vinculats a l’esquerra com els sindicats. També posen en el centre del seu “programa” l’eix d’aprofundiment democràtic, més que les qüestions socioeconòmiques que majoritàriament han marcat la vida política europea del segle XX.

Però, segons el mateix reportatge Grillo assumeix molts dels canvis de valors que tradicionalment ha defensat l’esquerra i l’ecologisme: un canvi de model econòmic en favor de les persones i el medi ambient; canviar els macroprojectes desenvolupistes per productes kilòmetre 0 i de valor local; potenciar les energies netes i el reciclatge; mantenir l’aigua com un bé públic, i retirar les tropes italianes d’Afganistan i Mali. Curiosament el M5S no ha caigut en una de les senyes d’identitat habituals de les formacions populistes europees: la xenofòbia –com sí fa la Lliga Nord aliada de Berlusconi- sense que aparentment gaires mitjans se n’hagin adonat.

Amb tot, el canvi de paradigma que representa el M5S no és tant nou ni tan difícil d’explicar i algunes de les seves mesures –reducció dels sous dels polítics, prohibir l’acumulació de càrrecs, transparència de les accions administratives, facilitar la participació ciutadana via referèndums- són als programes electorals de formacions del país.

Actualització: Alguns lectors de Mèdia.cat han informat que hi ha altres aspectes més controvertits als voltant de Beppe Grillo, com alguns comentaris contra la immigració romanesa -encara que aquesta no hagi estat un dels puntals de la seva campanya ni el seu discurs-, aliances amb el moviment neofeixista Casa Pound i la contradicció que suposi que el seu sigui un moviment “hiperdemocràtic” -segons la seva pròpia definició- i que el logotip i el nom siguin propietat personal de Grillo.

Són aspectes que han de ser explicats i que afegeixen complexitat a un personatge i un moviment que difícilment pot ser simplificat amb els adjectius “populista” o “demagog”, sinó que necessita d’un periodisme de profunditat.