Entrevista a Violeta Camarasa, responsable de l’edició catalana de Global Voices, una xarxa internacional de blocaires amb més de 700 col·laboradors arreu del món. Aquesta tarda es presenta públicament a la Universitat Pompeu Fabra amb el suport de Sílvia Cobo, Saül Gordillo i Cristina Vaquer.

La presentació de Global Voices podrà seguir-se en directe per aquest enllaç.

Què és Global Voices?

En realitat és difícil respondre aquesta pregunta, ja que és un paraigua que aixopluga moltíssimes iniciatives, algunes molt diferents entre elles, però per resumir-ho ens podríem centrar en el seu projecte central.

D’acord doncs.

És una organització sense ànim de lucre creada el 2005 –el moment de més auge dels blocs- a partir de una iniciativa dels EUA. L’anàlisi era que els blocs estaven obtenint una creixent influència informativa en molts països però que rares vegades creuaven les pròpies fronteres nacionals o lingüístiques, així que estaria bé oferir una plataforma per internacionalitzar el contingut dels blocs.

Això, a nivell pràctic, com es fa?

Cada edició nacional elabora uns resums amb allò que considera important dels debats que es tenen a la seva pròpia blocosfera. Poden ser temes polítics, però també culturals, socials o més quotidians, encara que els temes on més s’incideix són els polítics i els que tenen relació amb la pròpia xarxa –neutralitat, censura, accés, etc.- Aquests resums primer es traduïen a l’anglès i amb el temps han passat a traduir-se a una trentena de llengües.

Una feina totalment voluntària.

Sí, excepte algunes feines de coordinació internacional i els editors regionals, que a vegades tenen alguna remuneració, tot es fa de forma voluntària. Global Voices compta amb més de 700 col·laboradors a nivell mundial que podem dividir en dos perfils: el periodístic –que s’encarrega d’elaborar els resums, que han de ser de temes significatius, equilibrats i comprensibles- i el lingüístic, bàsicament les traduccions i correccions.

Quin és l’estat de l’edició catalana?

Des de l’abril hem estat funcionant en el que en l’argot intern s’anomena “beta”, en el que havíem de demostrar que érem capaços de generar un mínim volum de material i estàvem tutelats per la coordinadora europea. Ara ja hem passat aquesta fase i la presentació servirà per donar-nos a conèixer i per celebrar que ja som una edició de ple dret i funcionant amb normalitat.

En aquests primers mesos hem fet sobretot una feina de traducció, però volem reforçar l’elaboració de continguts propis, pel que ens farien falta més voluntaris de perfil periodístic –que no vol dir que siguin forçosament periodistes-.

Quina creu què és la principal funció informativa dels blocs?

Evidentment són un complement importantíssim als mitjans tradicionals, sobretot pel que fa a la informació internacional, ja que permeten arribar a molts temes que, per molts motius, no són a l’agenda mediàtica, ni que sigui per les limitacions d’espai.

A més ofereixen una altra narrativa a la dels mitjans i permeten un diàleg i una comunicació directa entre ciutadans sense intermediacions. És obvi que omplen un buit.

Des d’una part del periodisme més tradicional s’ha vist els blocs com una amenaça i a vegades s’ha tractat de posar-ne en dubte la credibilitat.

No crec que siguem una amenaça, sinó més aviat un complement i, per sort, molt mitjans ho veuen així. Global Voices té acords de cooperació amb l’Ara i Vilaweb a nivell català i a nivell internacional amb l’agència Reuters, el que ens ha permès guanyar molta visibilitat.

Sobre el tema de la credibilitat, crec que aquesta s’ha de guanyar. I això val tant per a un mitjà, com per a un bloc o un compte de Twitter. Abans de citar una informació s’ha de veure d’on ve, quina és la font, que ha fet fins ara i si és fiable o no, sigui un mitjà o un bloc.

Una tasca que avui, amb les presses, no es fa gaire sovint.

És evident que la velocitat de la xarxa ha canviat moltes coses, però aquí és on cal ser més humils i reconèixer que estem aprenent i fer-ho uns dels altres.

Els internautes haurien d’adquirir el sentit de la suspicàcia dels periodistes, aquesta desconfiança davant la primera versió que t’ofereixen i aprendre a buscar sempre una segona versió o, almenys, una confirmació.

I els internautes més veterans ensenyar la natura de la xarxa i les xarxes socials, ja que funciona amb regles sovint diferents a la comunicació tradicional.

Al principi ha explicat que Global Voices va néixer en un moment d’auge dels blocs. Avui hi ha que gent assegura que aquests han mort. Té sentit encara avui el projecte?

Els blocs no només no han mort, sinó que estan més vius que mai. El que passa és que s’han transformat i això s’ha de saber veure. El bloc més personal, diguem-ne més íntim sí que ha anat desapareixent i aquest tipus d’informació se n’ha anat a les xarxes socials, però en canvi els blocs més treballats, on s’ofereix opinions i anàlisis més desenvolupades, sovint sobre temes concrets, són més influents i determinants que mai. Ara ja hi ha blocs col·lectius que pràcticament són un mitjà digital i moltes vegades amb més credibilitat i audiència que aquests.

I això en països com el nostre. En altres, com la Xina, on la premsa tradicional està totalment desprestigiada, la funció informativa dels blocs és cabdal i tenen molta més credibilitat que els mitjans.

Una de les principals activitats de l’edició catalana de Global Voices ha estat explicar el cas català i el procés sobiranista al món. Això, a d’altres organitzacions similars, a vegades els ha comportat problemes amb la secció espanyola. Vosaltres ho heu viscut?

No, no hem tingut mai aquest problema, al contrari. Hi ha molt bona relació amb l’edició espanyola, ens hem traduït articles i compartim molts col·laboradors. A més alguns dels seus responsables són de Barcelona.

L’únic “problema”, per dir-ho d’alguna forma, és que Catalunya o els Països Catalans no tenim una secció pròpia a l’edició internacional de Global Voices, ja que aquestes estan restringides a països amb passaport, el que ens resta visibilitat. El que sí que hi ha és una secció que agrupa els articles en català. Ara, com a edició som totalment independents i en cap moment hem estat tutelats per l’edició espanyola, sinó que en la nostra fase beta depeníem directament de la coordinació europea.