Ahir es presentava un nou estudi sobre les pèrdues que presumptament ocasiona la descàrrega d’arxius a internet a la indústria cultural i, a mitja tarda, la notícia ja es trobava a la majoria d’edicions de premsa digital. Aquest matí La Razón fins i tot ho destaca en la seva portada.

I un altre cop la majoria de mitjans han optat per acceptar les xifres aportades de forma acrítica i sense qüestionar-ne la seva validesa ni la metodologia de l’estudi.

La primera raó per desconfiar de la neutralitat de l’informe és que aquest ha estat encarregat per l’Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, un organisme que depèn de la Coalició de Creadors, lobby que agrupa les principals associacions d’editores i productores culturals d’arreu de l’Estat espanyol. Una prevenció que pocs mitjans han destacat en els seus titulars –com per exemple sí ha fet El Periódico.-

La segona raó és la disparitat de les xifres que acostumen a oferir aquest tipus d’estudis sense que ningú sembli adonar-se’n. Aquest cop han evitat repetir una errada fortament criticada d’altres estudis similars i han diferenciat entre el valor dels continguts descarregats il·legalment a l’Estat espanyol –1.220 milions d’euros- i les pèrdues per a la indústria –15.204 milions,- amb el que sembla que aquestes empreses han reduït en un 90% el que asseguraven que els costava la pirateria fa sols tres anys. Llavors, com ara, tampoc es van fer preguntes sobre les dades i pocs mitjans –altre cop una excepció és El Periódico– ha semblat que es donessin compte del biaix. Tot i això, el ball de xifres continua, i fa tant sols un mes i mig la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) calculava en 350 milions les pèrdues ocasionades per l’intercanvi de llibres digitals. Una estimació que ara es rebaixa a 45 milions.

Però un cop llegit l’estudi, els dubtes sobre la metodologia aplicada no fan sinó augmentar. El resum que s’ha ofert en obert és un Power Point de 29 diapositives que no inclou la fitxa tècnica de l’enquesta. De fet, a la segona diapositiva es deixa entendre que l’enquesta s’hauria fet amb una “captació personalitzada” d’internautes escollits d’entre “50.000 panelistes”. Si és així –no s’explica res més de la metodologia- això seria contrari al sistema aleatori bàsic per a que qualsevol enquesta sigui fiable. I aquesta enquesta és clau per entendre la dada principal de l’estudi. Davant la pregunta “sobre 100 arxius descarregats, quants en compraries?”, la resposta mitjana és de vuit, que els autors de l’estudi multipliquen per 10 euros –el preu mitjà d’un producte cultural- i arriben a la conclusió que si no existís l’opció de la descàrrega gratuïta la indústria ingressaria aquests 1.220 milions que avui són portada.

L’altra dada que sorprèn enormement de l’estudi és el càlcul dels 24.766 llocs de treball directes que permetrien crear aquests nous ingressos i que és la portada del teletip de Reuters. Segons el propi estudi, el sector de la indústria de continguts ocupa actualment 57.358 persones i –segons dades de la secretaria de l’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, doncs l’actual estudi no inclou la dada- el 2011 va facturar 16.209 milions d’euros. Costa de creure que amb un 7,5% de facturació extra el sector pogués generar més d’un 40% d’ocupació i més si és té en compte que una part d’aquests arxius descarregats són continguts d’importació.

Finalment l’estudi conclou que el problema és la no aplicació de l’anomenada Llei Sinde i que la solució passa per un enduriment de la mateixa i, sobretot, una aplicació estricta. Naturalment l’informe no esmenta –i els mitjans que publiquen la notícia tampoc ho fan- les veus que ja van alertar que aquesta normativa no serviria per frenar les descàrregues il·legals sinó que podia ser contraproduent i que potser això explica el perquè els estats espanyol i francès –aquest segon amb la llei Hadopi, molt similar- encapçalen els rànquings de descàrregues del nou Mega de Kim Dotcom.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019