Buffett aposta per la premsa de proximitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La premsa de proximitat deu tenir futur, encara que no se sap si amb paper o sense. Sinó costaria d’entendre que el multimilionari nordamericà Warren Buffett hi inverteixi. L’última adquisició, el Tulsa World, el diari de referència a aquesta ciutat d’Oklahoma, al centre dels Estats Units, ha de concretar-se aquest mateix mes. Fa un any va fer la primera gran adquisició: 63, entre diaris, periòdics i publicacions mensuals i revistes regionals. Ja té capçaleres a nou estats, des de Nebraska, on va adquirir el diari d’Omaha, la seva ciutat,  fins a Florida, de les quals 28 són diaris considerats petits o mitjans en el país de les grans dimensions.

L’inversor, un dels màxims accionistes del Whashington Post, es mostrava fa un any raonablement optimista envers el futur del periodisme als USA.  Tot i i insistir que “és un temps molt més difícil que abans per als diaris” i que per tant només tindran un bon futur “aquells que atenguin intensament les seves comunitats”, per la qual cosa avançava que seguiria apostant pel periodisme local i regional, com ha demostrat a través de Berkshire Hathaway.

L’oracle d’Omaha, així se’l coneix, havia dit tres anys abans que no compraria més diaris.  Es devia desdir en veure que les capçaleres no complien les tres claus que donava perquè un periòdic fracassi. Que la ciutat on s’editi en tingui dos o més com a competència. Que perdi la seva posició com a principal font d’informació pels lectors. Que la ciutat o regió on es publica no tingui una identitat pròpia arrelada. En resum, un fort sentit de comunitat amb un mitjà de referència, fan possible l’èxit.

El que no té tan clar és com fer compatible paper i digital, però assegura que en dos o tres anys trobaran la resposta. Mentre els periòdics li continuaran oferint el que anomena “retorns decents”, bons rendiments, gràcies a apostar pels continguts, únics, i per tractar dignament als professionals. I a l’amor pel periodisme local.

Una estima que comparteixo. Fins ara, el que trobo a la premsa de proximitat no ho trobo enlloc més, i per això estic disposada a pagar. El dia que escric aquest article, 3 de març, fa 35 anys que a Vic va començar una aventura il.lusionadora d’un periòdic nou i digne. El primer cartell que ens va portar a la classe de dibuix l’Eusebi era un mapa de la comarca d’Osona oberta com una llauna de sardines. Prometien tota la veritat. Centenars de col.laboradors i professionals, anunciants i lectors crítics van convertir-lo en pocs anys en el periòdic de referència. El fort sentit comunitari, comarcal en aquest cas, que no desapareix ni que estiguis a 8.000 quilòmetres, va ser clau. I és que com diu Buffett, si a una ciutadania li importa poc el seu entorn, menys li importarà un diari.

PD. Malauradament Jaime Guadalupe Domínguez de 38 anys, ha estat el primer periodista mexicà assassinat  en la presidència d’Enrique Peña Nieto. Havia fundat el portal d’internet que portava el nom de la seva ciutat, Ojinaga Noticias, a l’estat de Chihuahua, i feia de corresponsal d’altres mitjans. Tres mesos justos. La setmana passada el diari El siglo de Torreón també en un estat del nord, el de Coahuila, va patir tres atacs, on va morir un treballador d’una empresa maquiladora. Una víctima col·lateral, que dirien els analistes bèl·lics. La premsa de proximitat mexicana pateix com cap una violència intolerable.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.