Tertúlies bolcades en la presumpció d’innocència

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les tertúlies mediàtiques s’han convertit, darrerament, en els espais més garantistes dels drets dels detinguts i encausats que he vist mai. S’hi poden sentir expressions que van molt més enllà del clàssic “cal respectar la presumpció d’innocència” i alerten a periodistes i editors que “cal evitar els judicis mediàtics paral·lels”, que “no n’hi ha prou en afegir el presumpte” i que “en aquest país se’t condemna amb una portada i se t’absol amb un breu”.

M’han fet gràcia aquestes expressions que em retornen a la meva època d’activista pels drets humans. No seré jo qui contradigui aquests il·lustres tertulians quan branden alguns dels arguments amb els que  llavors clamàvem en el desert.

En aquella època, uns veïns del meu barri van ser detinguts i, sense que mai s’hagi explicat com, va acabar publicant-se que eren col·laboradors d’ETA, inclòs el famós anagrama de la destral i la serp rere el presentador del Telenotícies –el de TV3, no TeleMadrid!- A la nostra comissió li va tocar gestionar el dret a rectificació i vam comprovar com de real i dolorós era això de la “condemna en portada i l’absolució en breu”.

Llavors, desgraciadament, les tertúlies no eren tant garantistes, sinó que es dedicaven a alertar sobre el “perill radical” i mai semblaven tenir prou mesures judicials preventives.

Algú pot pensar que “alguna cosa hauran fet”. Segur, tal i com molta gent ho pensa dels polítics, però precisament per això s’ha d’evitar els “judicis mediàtics paral·lels”. En el cas dels detinguts, torturats i empresonats de l’Egunkaria, el seu terrible delicte va ser fer un diari en basc. I ara que s’han complert deu anys d’aquells fets, algú s’ha molestat a recopilar l’actitud d’alguns tertulians envers els detinguts i ni el fet que fossin companys periodistes va impedir que no sols se’ls condemnés als platós abans que en els jutjats, sinó que fins i tot alguns elements especialment miserables se’n van riure de les denúncies de tortura. Llavors encara no havia arribat l’onada garantista a les tertúlies.

Dit això, però, vull afegir que sí hi ha (com a mínim) una diferència entre els casos anteriors i els dels polítics encausats per presumpta corrupció: La impunitat. Mentre a l’Estat espanyol milers de persones relacionades amb reivindicacions socials i nacionals han estat detingudes, colpejades i fins i tot empresonades, no hi ha hagut una persecució efectiva dels corruptes. A pesar de totes les declaracions estil “tinc ganes d’arribar a judici per demostrar la meva innocència”, la gran majoria d’encausats han tractat de dilatar els processos tant com han pogut i aconseguir sobreseïments i arxivaments amb els jocs de mans jurídics més diversos. I siaquests fallen sempre pot arribar un generós indult. La maquinària judicial, tant implacable altres vegades, sembla totalment ineficaç per aconseguir resultats. I ja veurem, a pesar dels titulars d’avui, que passa definitivament amb els condemnats del “cas Pallerols”.

Així que, senyors tertulians, el proper cop que recordin la presumpció d’innocència d’algun polític, facin menció, també, a la seva més que probable impunitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.