Alguna culpa tindrem els periodistes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Molts periodistes catalans s’han enganxat en les últimes hores a les reflexions sobre el futur del periodisme que un reportatge emès a TV3 exposava posant com a exemple la vida diària a The New York Times. El mateix passava a qualsevol racó de món, entre la resta de periodistes, els quals, ni ells ni nosaltres serem mai objectes d’un reportatge així perquè senzillament no ens ho mereixem.

Alguna culpa tindrem els periodistes quan un govern no dóna explicacions ni solucions a l’escalada de les xifres de l’atur o quan està esquitxat per totes bandes per afers de corrupció, quan un altre govern canvia les dades de les llistes d’espera, quan el president d’un club de futbol admet que ha pactat amb grups violents, quan una companyia té un calendari de vagues que impedirà viatjar amb normalitat en avió durant més d’un mes, quan les companyies petrolieres manipulen el preu de la benzina i només reben un expedient… i no passa res de res.

Alguna culpa tindrem els periodistes d’aquest país i de la majoria de països quan no som capaços de llançar ni una mica de pressió perquè, en tant que capdavanters d’un anomenat quart poder, ens erigim com a representants dels ciutadans i intentem almenys incomodar tanta barra. Només aquests quatre exemples han succeït en les últimes hores…i ens volem comparar amb els mitjans de comunicació de tradició anglosaxona.

Alguna culpa tindrem els periodistes quan, en un moment que hem aconseguit una horitzontalitat de transmissió informativa, sembla que estiguem més adormits que mai. Segurament el problema és que aquesta horitzontalitat també està descompensada per la manca d’una verticalitat a les redaccions que afavoreixi un bon ensenyament de coneixements de dalt a baix per seguir sent quart poder.

Alguna culpa tindrem els periodistes quan hem acceptat segons quins sous i col·laboracions a 6 o 20 euros, per citar dos exemples del que actualment s’està pagant en alguns mitjans en aquest país. També podríem posar exemples del país veí: 1.300 euros bruts mensuals per treballar deu dies al Festival de Màlaga de Cinema… Total: 300 euros durant deu dies?

Alguna culpa tindrem els periodistes. Que ja no fem gens ni mica de por. Que hauríem d’apagar el televisor, si és que en algun moment havíem pensat que ens podríem equiparar a la gent que treballa a The New York Times.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.