Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un informe de Mèdia.cat de fa just un any analitzava el tractament dels Mossos d’Esquadra als diaris impresos a Barcelona i una de les conclusions a les que arribava era que La Vanguardia era la capçalera que més defensava el cos policial. L’estudi se centrava, entre d’altres, en la cobertura que va fer-se del desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig del 2011, i concloïa que el diari del Grup Godó va fer una acèrrima defensa de l’acció policial, inclosos editorials i articles d’opinió. En canvi El Periódico va ser el rotatiu més crític

Avui, el mateix estudi donaria uns resultats totalment contraris. L’anunci de la dirigent del PP, Alícia Sánchez Camacho, que renunciava a l’escorta dels Mossos d’Esquadra tot deixant entendre que podien col·laborar en la trama d’espionatge que sacseja la classe política a Catalunya ha estat cobert de forma molt comprensiva a La Vanguardia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tot i que la decisió de Camacho va comportar una immediata onada de crítiques per part de la resta de forces polítiques i dels estaments policials, la portada de La Vanguardia d’avui encara es refereix al primer anunci –“La líder del PP renuncia a ser escortada pels Mossos”- i dels dos subtítols un referma la informació del titular –“Camacho demana protecció a la Policia Nacional [espanyola]: No es fia dels caps polítics del cos de la Generalitat”- i només un segon avisa que “El Govern i el PSC troben oportunista aprofundir la crisi per Método 3”. Enlloc es destaca que les crítiques van més enllà “d’aprofundir la crisi” i que són compartides per més partits polítics i actors socials, entre ells els mateixos sindicats policials, tal i com havia informat la vigília l’edició digital del mateix diari.

El Periódico i l’Ara –que també porten a portada els mateixos fets- titulen ja amb els fets més recents, i que són les reaccions generades per l’acció de Camacho.

Dins del diari La Vanguardia opta també per donar credibilitat a la versió de la Policia espanyola en el seu conflicte amb els seus homòlegs catalans. Així, el dissabte passat van informar que “el cotxe del director dels Mossos va ser vist davant la casa del cap de Método 3”, Francisco Marco. Poques hores després van informar del desmentiment oficial per, poc després “ratificar” la informació –“tal i com havia informat La Vanguardia”,- obviant que la primera notícia i la seva ratificació provenen de la mateixa font i que ambdues versions tenen el mateixa oficialitat. Però La Vanguardia va continuar i sols una hora després tornava a publicar que “un informe policial [espanyol] entra en conflicte amb el comunicat de les forces de seguretat catalanes”, deixant entendre que és el primer el que desmenteix el segon, quan és a l’inrevés, a banda que en general es pugui pensar que un informe sempre té més validesa que un comunicat.

A pesar que la versió de La Vanguardia va començar a matisar-se l’endemà mateix quan, segons “fonts properes al cas”, la dona no va ser recollida davant la casa de Marco i que avui El Periódico publiqui la versió de la misteriosa dona, que resultava ser la redactora del diari Mayka Navarro, La Vanguardia insisteix en presentar les diferents versions dels fets en una total inequitat. A la peça d’avui encara s’assegura que “un estrany esdeveniment revelat el dissabte per La Vanguardia” és el que “va derivar ahir en una crisi política”, donant una pàtina de neutralitat a l’acció de Sánchez Camacho difícil d’imaginar en altres circumstàncies similars. En l’article no es menciona en cap moment el context polític en que es dóna la renúncia de Camacho i s’avala una mentida directa de la política, qui va assegurar que els Mossos li van negar el servei de vigilància en els seus viatges fora de Catalunya –una qüestió merament tècnica de competències, ja que aquesta protecció llavors és realitzada de forma automàtica per la policia espanyola,- reduint aquesta explicació a una “justificació” política de l’ex-conseller d’Interior, Felip Puig.