Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un manifest signat per 49 filòlegs i lingüistes i una vintena d’entitats de promoció del català –a més de ser recolzat per moltes altres persones del món de les arts i la cultura- recorda la feina “insubstituïble” que han fet els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), encapçalats per TV3 i Catalunya Ràdio.

El manifest reconeix el “gran salt per a la normalització de l’ús de la llengua catalana” que va suposar la posada en marxa mitjans audiovisuals públics de la Generalitat i recorda que “el 2011, un 57,8% dels oients de ràdio a Catalunya escoltava habitualment ràdio en català” a més que “la televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial”.

Aquesta realitat contrasta amb les retallades que ve patint la CCMA des de fa quatre anys –i a pesar de les quals, el 2012, encara va créixer en audiència- i que posen en risc la seva existència. La desconnexió amb els altres territoris de parla catalana, la reducció d’horaris al Canal 33, la desaparició del 3xl i la retirada d’iCat de la FM són posats com a exemples de les renúncies pràctiques que han suposat aquestes retallades que “impedeixen la consolidació dels avenços en l’ús lingüístic del català i amenacen de revertir-los”.

Pels signants del manifest, aquestes decisions obeeixen a “interessos de grups mediàtics privats” i faciliten “l’expansió dels grans grups de comunicació espanyols a Catalunya”. I tot en un moment en que “la voluntat de la majoria del poble català, expressada en les passades eleccions, d’exercir el dret a l’autodeterminació” topa amb les polítiques del Partit Popular “contra les expressions culturals pròpies i, molt especialment, sobre la llengua”, com a mecanisme per a impedir el dret dels catalans a decidir el seu futur.

El manifest està signat per doctors i llicenciats en filologia, sociologia i traducció d’arreu dels Països Catalans, encapçalats per Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Veny, director a l’IEC de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Entre les entitats destacaca la Xarxa Vives –que agrupa 21 universitats de l’àmbit lingüístic- i la Xarxa d’entitats cíviques i culturals dels Països Catalans.