El món de la lingüística i la defensa del català demanen que es mantingui l’actual model de TV3 Redacció 13 març 2013 Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.Un manifest signat per 49 filòlegs i lingüistes i una vintena d’entitats de promoció del català –a més de ser recolzat per moltes altres persones del món de les arts i la cultura- recorda la feina “insubstituïble” que han fet els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), encapçalats per TV3 i Catalunya Ràdio. El manifest reconeix el “gran salt per a la normalització de l’ús de la llengua catalana” que va suposar la posada en marxa mitjans audiovisuals públics de la Generalitat i recorda que “el 2011, un 57,8% dels oients de ràdio a Catalunya escoltava habitualment ràdio en català” a més que “la televisió en català és seguida per més de la meitat de la població i per més del 40 % dels que tenen el castellà com a llengua inicial”. Aquesta realitat contrasta amb les retallades que ve patint la CCMA des de fa quatre anys –i a pesar de les quals, el 2012, encara va créixer en audiència- i que posen en risc la seva existència. La desconnexió amb els altres territoris de parla catalana, la reducció d’horaris al Canal 33, la desaparició del 3xl i la retirada d’iCat de la FM són posats com a exemples de les renúncies pràctiques que han suposat aquestes retallades que “impedeixen la consolidació dels avenços en l’ús lingüístic del català i amenacen de revertir-los”. Pels signants del manifest, aquestes decisions obeeixen a “interessos de grups mediàtics privats” i faciliten “l’expansió dels grans grups de comunicació espanyols a Catalunya”. I tot en un moment en que “la voluntat de la majoria del poble català, expressada en les passades eleccions, d’exercir el dret a l’autodeterminació” topa amb les polítiques del Partit Popular “contra les expressions culturals pròpies i, molt especialment, sobre la llengua”, com a mecanisme per a impedir el dret dels catalans a decidir el seu futur. El manifest està signat per doctors i llicenciats en filologia, sociologia i traducció d’arreu dels Països Catalans, encapçalats per Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Joan Veny, director a l’IEC de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Entre les entitats destacaca la Xarxa Vives –que agrupa 21 universitats de l’àmbit lingüístic- i la Xarxa d’entitats cíviques i culturals dels Països Catalans.
