Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ruiz-Gallardón condecora Sebastián Sastre l'abril de 2012

El 29 de novembre passat el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va nombrar Sebastián Sastre magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem espanyol, i això que ara l’únic dels sis candidats que no era catedràtic en dret. La notícia potser no seria massa transcendent si no fos per que Sastre ha desenvolupat tota la seva carrera professional com a advocat d’entitats bancàries i des de 1985 –i fins fa pocs mesos- és director executiu de l’Assessoria Jurídica de La Caixa. I ara serà l’encarregat d’emetre sentència sobre els casos de les preferents i altres productes financers dubtosos.

Els pocs mitjans que van publicar la notícia van limitar-se a recollir la nota de premsa oficial en un breu acrític i descontextualitzat. Només Público i alguns petits digitals –que hagi trobat Mèdia.cat- van destacar la nova situació que generava aquest nomenament. Ni tan sols el fet que en ple apogeu de la confrontació entre CiU i el PP –havien passat sols nou dies de les eleccions autonòmiques catalanes- els vocals del CGPJ nombrats a proposta del PP votessin a favor del candidat de Ramon Camps, el vocal proper a CiU, va fer sonar les alarmes. Setmanes després Levante publicaria un article d’opinió que és l’única referència que s’ha trobat a la premsa dels Països Catalans.

Els fets no van passar desapercebuts per als blocs especialitzats en dret, com el col·lectiu ¿Hay derecho?, que sense negar la vàlua i competències de Sastre assegurava que si “el nomenat és el cap dels serveis jurídics de La Caixa i ho ha estat durant 25 anys, i que la Sala Civil és la que ha de conèixer assumptes com les preferents, els swaps, els productes estructurats o el possible caràcter abusiu de certs interessos de demora o la clàusula sòl en les hipoteques, [aquesta] passa de ser una notícia merament judicial a ser-ho també des del punt de vista del consumidor i de les entitats financeres”. També en fòrums i blocs dels afectats per les preferents va denunciar-se aquest nomenament i va recordar-se que Sastre, fins i tot, figura com a responsable d’alguns dels productes que ara haurà de determinar si eren legals o no.

La setmana passada, el digital El Confidencial reblava el clau i publicava –encara que només citant fonts anònimes- que Isidre Fainé, president de La Caixa, en persona havia “pressionat” Artur Mas i Alberto Ruiz-Gallardón per assegurar-se el nomenament de Sastre. Els més que probables casos que aquesta sala haurà de jutjar en un futur proper relacionat els productes financers opacs de les entitats d’estalvi serien les raons d’aquest interès de Fainé.

L’escàndol de les preferents va ser un tema silenciat a la gran majoria de mitjans fins que fa un any va començar a trencar-se degut a la gran quantitat de gent afectada i a les seves mobilitzacions. Des de llavors, però, el tractament mediàtic s’ha centrat en les conseqüències personals per a la gent que va perdre els seus estalvis en aquestes operacions i pocs mitjans han fet una investigació seriosa i en profunditat del que va suposar aquest moviment, com podria ser el cas del reportatge de la recentment creada Alternativas Económicas.

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un lector.