Estrangers residents (Total i per nacionalitats)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Als Països Catalans hi resideixen de manera legal gairebé 2.400.000 estrangers, entesos com aquells que tenen nacionalitats diferents a la dels estats que administren els set territoris en què es divideixen. És a dir, els que no tenen la nacionalitat espanyola als territoris situats dins d’Espanya (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent), els que no tenen la nacionalitat francesa a la Catalunya del Nord, els que no tenen l’andorrana a Andorra i els que no tenen l’italiana a l’Alguer. Això suposa que prop del 17% de la població resident és estrangera, encara que hi ha diferències notables entre territoris: des del gairebé 55% d’estrangers residents a Andorra fins al poc menys del 3% a l’Alguer, passant per percentatges d’entre el 15% i el 22% a les tres comunitats autònomes d’Espanya i a la Franja de Ponent.

Si examinem quines nacionalitats tenen aquests estrangers residents, veurem que, al conjunt dels Països Catalans, és dominant la marroquina, amb gairebé un 15% dels estrangers, seguida de la romanesa, amb poc més d’un 11%. I en tercer lloc, trobem el primer país de l’Europa benestant, el Regne Unit: gairebé 200.000 ciutadans britànics resideixen al nostre país (el 8% dels estrangers), si bé bona part es concentren al sud del País Valencià (145.000). D’altres nacionalitats de l’Europa occidental amb molta presència al nostre país són els alemanys (4,3%) i els italians (3,9%). Per continents, Europa és l’origen de gairebé la meitat dels estrangers residents als Països Catalans (incloent els francesos a la part espanyola del país i els espanyols a la part francesa i totes dues nacionalitats a Andorra).

Aquestes dades trenquen amb la concepció d’una societat molt envaïda per la immigració des de països magribins i llatinoamericans. Tot plegat, ho analitzem a continuació, tant per al conjunt dels Països Catalans com per a cadascun dels territoris interns.

1. Residents estrangers als Països Catalans (xifres absolutes i percentatges respecte a la població de cada territori)

És difícil sumar peres amb pomes, però nosaltres ho hem fet. Als quatre territoris sota administració espanyola (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent), hem considerat estrangers tots aquells que no tenen la nacionalitat espanyola. Al territori administrat per l’Estat francès (Departament dels Pirineus Orientals o Catalunya Nord), aquells que no tenen la francesa. A Andorra, els que no tenen la nacionalitat andorrana; per tant, espanyols i francesos hi són comptats com a estrangers. I finalment, a l’Alguer, municipi sota administració de la Regió Autònoma de Sardenya i dins de la República italiana, tots aquells que no tenen la nacionalitat italiana.

Fent aquesta suma poc ortodoxa, el resultat final és que als Països Catalans hi resideixen 2.388.512 persones que no tenen la nacionalitat de l’estat que correspon al territori on estan empadronats i per tant, són considerats estrangers per les autoritats locals o estatals. Això representa el 16,54% de la població que hi resideix, si prenem la xifra de 14.442.386 com a suma global d’habitants del nostre país (segons dades de l’1 de gener de 2012; les dades de l’1 de gener de 2013 encara no han estat publicades).

Al quadre següent, comprovem que la presència d’estrangers és molt desigual: a Andorra, resultat de la història recent del Principat pirinenc i de les dificultats per obtenir la nacionalitat andorrana, els estrangers són més que els nacionals: ni més ni menys que el 54,86% de la població (i fins i tot aquest percentatge era encara més gran fa tres o quatre anys). En l’extrem contrari, a l’Alguer només hi ha un 3% d’estrangers residents i a la Catalunya Nord, no arriba al 6% el percentatge de no-francesos residents. En canvi, als diferents territoris sota administració espanyola, les ràtios d’estrangers respecte els residents amb nacionalitat espanyola són similars: des del 15,74% de Catalunya fins al 21,79% de les Balears, passant pel 16,21% de la Franja de Ponent o el 17,06% del País Valencià.

Com a dada curiosa, Andorra té gairebé el doble d’estrangres residents que la Catalunya Nord, tot i que el seu volum total de població és sis vegades menor que el del Departament dels Pirineus Orientals.

1percentatge

Fonts:
– Institut d’Estadística de Catalunya per a les dades de Catalunya.
– Institut Valencià d’Estadística per a les dades del País Valencià.
– Institut Balear d’Estadística per a les dades de les Illes Balears.
– Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE) RP2009 exploitation principale, per a les dades de la Catalunya Nord.
– Govern d’Andorra, departament d’Estadística, per a les dades d’Andorra.
– Instituto Aragonés de Estadística per a les dades de la Franja de Ponent.
– Sardegna Statistiche per a les dades de l’Alguer.

 

2. Residents estrangers als Països Catalans (xifres absolutes i percentatges de cada territori sobre el total de residents estrangers)

Les diferències de volum de població de cadascun dels territoris també es reflecteix en el pes percentual dels estrangers sobre el total d’estrangers residents als Països Catalans. Així, Catalunya té gairebé la meitat de tots els estrangers; el País Valencià, poc més d’un terç; i les Illes Balears, el 10%. Els altres quatre territoris (Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer) amb prou feines sumen tots junts el 3% restant dels estrangers.

2absolutes

Fonts:
– Institut d’Estadística de Catalunya per a les dades de Catalunya.
– Institut Valencià d’Estadística per a les dades del País Valencià.
– Institut Balear d’Estadística per a les dades de les Illes Balears.
– Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE) RP2009 exploitation principale, per a les dades de la Catalunya Nord.
– Govern d’Andorra, departament d’Estadística, per a les dades d’Andorra.
– Instituto Aragonés de Estadística per a les dades de la Franja de Ponent.
– Sardegna Statistiche per a les dades de l’Alguer.

 

3. Residents estrangers als Països Catalans per nacionalitats

La nacionalitat dominant entre els estrangers residents al país és la marroquina, amb gairebé 350.000 residents (prop del 15% del total). A continuació, hi ha els romanesos, amb una presència també nombrosa: 270.000 i més del 11% en percentatge. I en tercer lloc, els britànics, amb gairebé 200.000 residents, el que suposa el 8% del total. Com veurem en gràfiques següents, els britànics s’acumulen sobretot al litoral valencià, especialment a les comarques alacantines (150.000), però també és notable la seva presència a Catalunya i a les Illes Balears (uns 43.000 entre els dos territoris), tot i que més diluïda entre d’altres procedències de l’Europa benestant. En quart lloc, hi ha els equatorians, la primera de les nacionalitats provinents de l’Amèrica llatina, amb una xifra superior als 100.000 residents. I en la cinquena posició, trobem els alemanys, també per sobre dels 100.000, 36.000 dels quals viuen a les Balears.

En la resta del rànquing fins als 20 primers, trobem cinc països més de la Unió Europea (italians, francesos, búlgars, portuguesos i holandesos), cinc més de l’Amèrica llatina (colombians, bolivians, argentins, peruans i brasilers), dos de l’Àsia (xinesos i paquistanesos), dos de l’Europa de l’Est no comunitària (ucraïnesos i russos) i un més del Magrib (algerians). Es tracta, doncs, d’una barreja d’immigrants de països pobres que busquen treball i millors condicions laborals que als seus països d’origen, juntament amb estrangers de països benestants, sobretot jubilats, que busquen al nostre país bàsicament qualitat de vida i bon clima.

3Continents

Fonts:
– Institut d’Estadística de Catalunya per a les dades de Catalunya.
– Institut Valencià d’Estadística per a les dades del País Valencià.
– Institut Balear d’Estadística per a les dades de les Illes Balears.
– Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE) RP2009 exploitation principale, per a les dades de la Catalunya Nord.
– Govern d’Andorra, departament d’Estadística, per a les dades d’Andorra.
– Instituto Aragonés de Estadística per a les dades de la Franja de Ponent.
– Sardegna Statistiche per a les dades de l’Alguer.

 

4. Residents estrangers als Països Catalans per continents d’origen

Si agrupem els estrangers residents no pas per nacionalitats, sinó per continents d’origen, veiem que la majoria de persones procedents d’Europa (sigui de dins de la Unió Europea com de fora) és aclaparadora, gairebé la meitat (47%). Estem parlant de més d’un milió de persones, de diferents nacionalitats, tant les més pròximes al nostre país (Regne Unit, França, Itàlia, Portugal, etc.), com de les de països de l’Est, siguin o no dins la UE (Romania, Bulgària, Ucraïna, Rússia, etc). A continuació, Àmerica i Àfrica tenen xifres similars, al voltant del 20% cadascuna, si bé la balança es decanta cap a les persones d’orígen americà (quasi el 24%), respecte les d’origen africà (poc més del 20%).

Si analitzem aquestes dues xifres a fons, veurem que, dels gairebé 570.000 persones vingudes d’Amèrica, 472.000 són de l’Amèrica del Sud, 82.000 de l’Amèrica central, i 13.000, de l’Amèrica del Nord. Pel que fa a l’Àfrica, més de dos terços del total del continent provenen del Magrib. Finalment, el quart continent en nombre de ciutadans estrangers és Àsia. En aquest cas, cal tenir en compte que la suma de xinesos i paquistanesos suposen gairebé el 70% del total d’aquest continent. La presència del cinquè continent (Oceania), més els apàtrides és totalment testimonial (no arriba al mig punt percentual).

4Nacionalitats

Fonts:
– Institut d’Estadística de Catalunya per a les dades de Catalunya.
– Institut Valencià d’Estadística per a les dades del País Valencià.
– Institut Balear d’Estadística per a les dades de les Illes Balears.
– Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE), Recensement de Population 2009 per a les dades de la Catalunya Nord.
– Govern d’Andorra, departament d’Estadística, per a les dades d’Andorra.
– Instituto Aragonés de Estadística per a les dades de la Franja de Ponent.
– Sardegna Statistiche per a les dades de l’Alguer.

 

5. Residents estrangers a Catalunya per nacionalitats

Analitzem ara territori per territori. Catalunya es comporta clarament com una zona receptora d’immigració provinent de països pobres. En el rànquing de nacionalitats, les cinc primeres, amb una suma que supera el 40% del total, són d’aquest tipus de països: un del Magrib (Marroc), un de l’Europa de l’Est (Romania), dos de Sudamèrica (Equador i Bolívia) i un de l’Àsia (Xina). Les nacionalitats de països europeus benestants no són, doncs, tant importants com al País Valencià i les Balears: trobem Itàlia al sisè lloc, amb el 4,14%, França al nové (2,85%), Alemanya al tretzè (1,91%) i el Regne Unit al quinzè (1,76%).

La presència de llatinoamericans és molt alta. Sumant equatorians, bolivians, colombians, peruans, argentins, dominicans, brasilers i hondurenys (vuit de les vint primeres nacionalitats presents a Catalunya), tenim més de 270.000 persones (prop del 23% del total). El total de persones provinents del continent americà, sumant també els d’Amèrica del Nord, està molt pròxima al 30% (353.330; 29,77%), poques dècimes per sota del total de persones d’origen europeu (367.193; 30,94%).

Pel que fa als asiàtics, són gairebé 143.000 persones (12% del total) les residents a Catalunya i dins del continent, les nacionalitats més esteses són la xinesa (4,2%), la pakistanesa (4%), i l’índia (1,7%).

5Cat

Font:
– Institut d’Estadística de Catalunya, a partir de les dades del padró 2012.

 

6. Residents estrangers al País Valencià per nacionalitats

El País Valencià té un comportament lleugerament diferent al de Catalunya pel que fa a la presència d’estrangers residents: els d’origen europeu suposen el 64% del total, per tant doblen els dels altres continents. La culpa d’aquesta desigualtat la té la presència massiva de britànics –majoritàriament jubilats- a les comarques litorals del sud valencià (més del 16%), sumada a la d’alemanys (gairebé el 5%) i a la d’altres països europeus occidentals, com Itàlia, França, Països Baixos, Bèlgica i Noruega. Però no oblidem que a la suma europea també hi col·labora la presència importantíssima d’estrangers provinents de l’Est, en aquest cas suposadament per motius econòmics i de recerca de feina: els romanesos són la nacionalitat dominant, amb gairebé el 17%; però també hi ha força búlgars (4,4%), ucraïnesos (1,8%), russos (1,6%) i polonesos (1,1%), tots ells entre les 20 primeres nacionalitats.

En comparació amb Catalunya, l’immigració llatinoamericana al País Valencià no és ni de bon tros tan nombrosa. Destaquen els equatorians (4,4%), els colombians (3,9%), els bolivians (2,4%) i els argentins (1,7%), però el total de provinents de qualsevol punt d’Amèrica no supera les 160.000 persones i el 18% del total (quan a Catalunya és de gairebé el 30%). El mateix podriem dir de l’immigració africana: els marroquins són la tercera nacionalitat del rànquing (8,8%) i els algerians, l’onzena (2,3%), tot i estar aquests darrers molt lligats històricament amb el sud valencià per les línies de ferris Alacant-Alger. Tampoc és gaire nombrosa la presència d’asiàtics: no arriba al 5% del total. Xinesos (2,2%) i pakistanesos (1,2%) són les nacionalitats d’aquell continent més establertes al País Valencià.

6PV

Font:
– Institut Valencià d’Estadística, a partir de les dades del padró 2012.

 

7. Residents estrangers a les Illes Balears per nacionalitats

Les Illes Balears tenen també, com el País Valencià, un gruix important de residents estrangers provinents de països de l’Europa occidental, tot i que potser no amb la concentració que es produeix en terres valencianes. És evident que a Mallorca, Menorca o Eivissa també busquen el bon clima i l’oportunitat de viure una jubilació tranquil·la. En aquest cas, són els alemanys els dominants, amb gairebé 37.000 residents (més del 15% del total d’estrangers), però tampoc cal menystenir els gairebé 24.000 britànics (9,8%), els més de 18.000 italians (7,6%) o els quasi 9.000 francesos. Si sumem també els europeus provinents de l’Est (immigració forçada per la pobresa dels seus països d’origen), com els 14.000 romanesos, els gairebé 10.000 búlgars o els prop de 4.500 polonesos, arribem a la conclusió que la presència d’estrangers del nostre continent a les Illes s’assembla força a la del País Valencià (57,7% del total, davant el 64% valencià).

Pel que fa a la immigració de tipus més econòmic, a part dels europeus de l’Est ja esmentats, trobem un contingent de marroquins prou nombrós (més del 10%), seguit per grups menors però també destacables d’equatorians (4,3%), argentins (3,8%), colombians (3,5%) i bolivians (2,4%). De l’Àfrica subsahariana, hi ha dos col·lectius importants, el de senegalesos (1,8%) i el de nigerians (1,4%). El conjunt de procedents del continent africà està pròxim al 15% del total. El de provinents d’Amèrica és una mica més alt, el 23,2%, mentre que els asiàtics són més testimonials, només el 4,1% (no arriba a 10.000 persones), essent els xinesos gairebé la meitat d’aquests.

7Illes

Font:
– Institut Balear d’Estadística, a partir de les dades del padró 2012.

 

8. Residents estrangers a la Catalunya Nord per nacionalitats

De la Catalunya Nord, disposem de dades menys específiques per nacionalitats, i a més, són del 2009, les últimes que ha difòs l’INSEE amb distribució per departaments. D’entrada, recordem que el percentatge d’estrangers en aquestes comarques nord-catalanes ja és molt inferior a la de les del sud de la frontera, com hem vist al gràfic 1: no arriba al 6%. Això és probablement degut al fet que aquest territori no té, dins de l’Estat francès, la consideració d’espai econòmicament pròsper on els immigrants hi puguin trobar feina facilment.

Els estrangers dominants a la Catalunya Nord són els espanyols, en nombre superior als 6.000 (gairebé 25% del total), cosa que s’explica per l’exili després de la guerra del 36-39 i a la descendència dels exiliats, que ja han posat arrels sense renunciar a la nacionalitat espanyola. També hi té a veure la porositat de la frontera d’ençà de la lliure circulació de persones permesa per la UE. Portuguesos (prop de 3.000, l’11’7%) i italians (uns 500, el 2%) són les altres nacionalitats europees presents a la Catalunya Nord.

Pel que fa a la immigració per raons econòmiques, la del nord d’Àfrica és la més nombrosa, especialment els marroquins (més de 3.000, el 12,9%) i els algerians (més de 2.500, el 10,6%), ambdòs casos de països on el francès és una llengua molt parlada. En menys intensitat, hi ha turcs (3,3% i tunissians (0,9%). Dins la denominació “Altres països”, hi ha un contingent important de persones, més de 8.500, de les quals no disposem de dades sobre les seves nacionalitats, la qual cosa ens impedeix d’assignar-les a un tipus o un altre d’immigració.

8CNord_corr

Font:
– Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE) RP2009 exploitation principale

 

9. Residents estrangers a Andorra per nacionalitats

El cas d’Andorra és totalment diferent al dels altres territoris dels Països Catalans. Pel fet de ser un estat independent, en primer lloc; pel fet d’haver passat en poques dècades d’una economia basada en la ramaderia i l’agricultura a una basada en el sector financer i en turisme. En els anys 80 i 90 del segle passat, Andorra va atreure intensament la mà d’obra estrangera, sobretot d’espanyols i portuguesos, que van fer possible el “boom” de la construcció i les instal·lacions turístiques al Principat dels Pirineus.

Actualment, els espanyols continuen sent, de llarg, la primera nacionalitat estrangera a Andorra, amb gairebé la meitat dels residents no andorrans (48,6%): estem parlant d’unes 20.000 persones dins d’un país que, com a població total registrada, no arriba als 80.000. El segon col·lectiu d’estrangers és el de portuguesos, amb un contingent superior als 11.000 (26,9%), fet que explica que fins i tot hi hagi mitjans de comunicació locals en portuguès. El tercer grup, ja a molta distància, és el de francesos, que no arriben als 3.800 (9,1%), dada que sembla que hauria de ser més alta si tenim en compte que un dels dos co-prínceps és el cap d’estat francès i les intenses relacions que sempre hi ha hagut entre els dos països.

Pel que fa a presència de ciutadans d’altres països de la UE, destaquen el gairebé un miler de britànics (2,3%), els més de 400 italians (1%), els 300 alemanys o els 200 holandesos. El total d’estrangers residents amb nacionalitats europees supera el 90% de la xifra de 41.829 estrangers al Principat. Les nacionalitats no europees més representades són l’argentina (1,6%), la marroquina (1%), la filipina (0,9%) i la xilena (0,5%). Es podria dir que el paper que fan a l’Estat espanyol els immigrants provinents del Magrib i de l’Amèrica llatina, a Andorra l’han jugat històricament els espanyols i els portuguesos, salvant totes les distàncies de condicions de vida i d’explotació laboral.

9Andorra

Font:
– Govern d’Andorra, departament d’Estadística.

 

10. Residents estrangers a la Franja de Ponent per nacionalitats

Les dades de la Franja de Ponent són les úniques d’aquest quadre que no són absolutes, ja que el govern aragonès no oferix dades municipi a municipi, sinó només comarcals. De les sis comarques en què està dividida la Franja de Ponent, només una, el Matarranya, és totalment catalanoparlant. En aquest cas, sí que hem obtingut les dades reals de residents estrangers a la comarca. En les altres cinc (Ribagorça, Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp), hem hagut de fer una ponderació a partir de la població total de la comarca i el percentatge d’aquesta que resideix als municipis catalanoparlants. A partir d’aquest percentatge, hem fet l’extrapolació als estrangers residents, per la qual cosa els resultats no són exactes, però sí aproximatius.

La Franja, una zona amb predomini de les activitats agrícoles, congrega un bon contingent de treballadors provinents, d’una banda, de l’Est d’Europa (romanesos, búlgars i polonesos, ocupen respectivament la primera, segona i cinquena posició del rànquing, amb percentatges que sumats superen el 50% del total), i de l’altra, de l’Àfrica, tant de magribins (marroquins i algerians, més del 18% sumats) com de subsaharians (malians, gambians i senegalesos, bàsicament, amb poc més del 9% totes tres nacionalitat sumades).

Els provinents de països benestants són, en aquest cas, relativament pocs: britànics, alemanys, francesos i holandesos sumats no arriben al 5% del total. Igualment són residuals els immigrants de l’Amèrica llatina. Equador, Colòmbia, Argentina, Perú i Bolívia ocupen els darrers llocs del rànquing dels 20 primers, amb percentatges al voltant de l’1% cadascun.

10Franja

Font:
– Instituto Aragonés de Estadística, a partir de les dades del padró 2012.