Els periodistes celebrem massa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A vegades els periodistes parlem d’esdeveniments que se celebren, gent que provoca incendis, governs que inicien obres o partits de futbol que es finalitzen. A mi, en bona part per culpa d’en Jem Cabanes, tot sovint aquestes paraulotes em fan venir picors. Ho llegeixo i em vénen ganes de rascar-me. Però és que només celebro les festes i les victòries -i l’Onze de Setembre el commemoro-, penso que els actes, si de cas, es fan; que els incendis els causa o els origina algú; que les obres més aviat es comencen; i que els partits s’acaben.

Estic segur que de tant en tant se m’escapa algun protagonitzar, dificultar o paralitzar. Però si alguna cosa es realitza en lloc de fer-se, ja no em puc parar de rascar. No entenc la mania de fer servir paraules que pretenen ser més cultes. Per posar distància amb el lector? El verb fer és senzill, concís, precís, bonic i útil. No és cap paraula massa vulgar només perquè la fem servir per parlar en qualsevol conversa. Tampoc no acaba de ser veritat que algú celebri una roda de premsa per anunciar que dimiteix. La roda de premsa, si de cas, la celebraran els qui se n’alegren.

A vegades escrivim que algú ha parlat de la matèria lingüística enlloc de dir que ho ha fet de llengua; expliquem que ha plogut a la zona dels Ports de Beseit enlloc de dir, directament, que ha plogut als Ports de Beseit; o deixem anar que s’ha assegurat alguna cosa que en realitat s’ha dit. I això sense comptar amb els cecs que -miraculosament- es converteixen en invidents, els pobres que ascendeixen a desafavorits, o els vells i la gent gran que passen a dir-se en ancians i membres de la tercera edat.

Els periodistes sovint abusem dels eufemismes políticament correctes, de sinònims que no sempre calen, de cultismes i falsos cultismes que a vegades volen dir coses diferents a les que preteníem dir, i de paraules que només serveixen per redactar textos pretensiosos, més complicats de llegir i que ens allunyen del lector. Si volem que ens entenguin a la primera i que els lectors es puguin acabar els nostres textos potser hem de deixar de tenir por de fer servir una llengua normal, senzilla i directa però rica i genuïna. Celebrem menys coses i no ens rascarem tant.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.