‘Ara’ tenim un problema

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Qui té un problema sóc jo i no és pas d’avui, em ve d’enrere. El diari Ara em té molesta, i cada vegada una miqueta més. I em sap greu perquè en general la publicació m’agrada. Però m’indigna i m’exaspera la selecció del contingut “Vist al twitter” que ocupa la primera pàgina de l’interior.

Llegeixo: “Salvador, Miquel, Àlex, Francesc, Eduardo, Maiol, Max, Patricia (una!), Raquel (dues!) i Gary”. Localitzo els tuits de dues dones entre els deu escollits. Res sorprenent. És la mitjana que he calculat amb el temps. I això vol dir que de tant en tant només n’hi ha una o potser tres. Tres classificades, tres heroïnes publicades. Recordo amb un somriure una vegada que en van ser quatre! Em penso que vaig fer un tuit i tot felicitant-les per reconèixer el prodigi públicament.

Al meu entendre això no pot ser. Simplement crec que el diari Ara no s’ho pot permetre i, després de més de dos anys, hauria de posar-hi remei urgentment. Jo sóc de les que pensa i defensa que els mitjans de comunicació –sobretot els públics, però els privats també– tenen una responsabilitat social en la creació de la imatge del món en el que vivim, per no parlar de la creació d’opinió. Doncs senyors meus, d’aquest món les dones en som més o manco la meitat.

Però, i a la xarxa? Les dones existeixen? Piulen?

Les dades són espanyoles. A principis de desembre de 2012 una agència de dominis a Internet deia que les dones a twitter representen el 52%. Val a dir que el suposat estudi posava l’interès en determinar el perfil de les compradores online. El mateix mes, Lluis Orriols, professor de Política a la UdG, analitzava l’enquesta post electoral del CIS (2011) en la que es recollia que a Can Piulada la presència femenina és d’un 42%. Mesos abans l’Associació Espanyola d’Economia donava a les dones el 49% dels perfils.

Per tant, tot i el ball de xifres, només que ens quedem amb la més baixa veurem que del 42% de les dones piuladores, l’Ara en publica només la meitat. Alguna de les raons les van explicar fa poquet al Cercle Gerrymandering amb un article sobre la infrarepresentació femenina al twitter. Un anàlisi interessant però del qual discrepo del posicionament argumentatiu.

Convèncer-se que les dones piulen coses menys interessants i que per això no es publiquen els seus comentaris és, a banda de irrespectuós i demagògic, un encobriment de la responsabilitat del diari alhora d’invisibilitzar-les. Intentar-ho justificar apuntant la presumpte manca de rellevància social és despistar, desenfocar la realitat; doncs de dones sociòlogues, editores de programes, economistes i periodistes en tenim un pou en aquest país (d’exfutbolistes de l’FCB no en tinc referència). I totes elles estan capacitades per escriure tuits “enginyosos o oportuns”. I ho fan, cada dia.

Així doncs, i a falta d’informació sobre les dinàmiques productives de la secció, no deixa de ser curiós fer un cop d’ull al @diariARA d’on probablement s’escullen les piulades que es publiquen. És un perfil que segueix majoritàriament mascles: aproximadament per cada 3,3 homes (77%), només llegeix una dona (23%).

L’Ara pot analitzar com s’ha originat aquesta situació i intentar modificar-la i, amb sort, tindrà resultats a mig-llarg termini. Tanmateix, cada dia que passa i tot resta igual, és una oportunitat perduda, una batalla per recuperar, qui sap si una lectora menys. Jo de moment segueixo impacient i indignada, continuo contant els percentatges que construeixen un món irreal i injust, i no perdo l’esperança. Però no em servirà l’edició de cap suplement de l’estil Ara igualtat, perquè aquesta es construeix cada dia del món, de forma responsable i de manera transversal. Ara, només si es vol.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.