La periodista Sònia Bagudanch és l’encarregada d’iniciar una nova col·lecció de llibres periodístics sorgida de la col·laboració entre el Grup Barnils –entitat editora de Mèdia.cat- i Edicions Saldonar. I ho fa amb Et presento el jutge Garzón, un repàs pels capítols més foscos i sovint desconeguts de la trajectòria del ja ex-jutge sovint “plena d’excessos i vulneracions dels drets humans”, en paraules de la mateixa autora. Una aproximació diferent i valenta a la figura d’un personatge sempre polèmic.

En una breu entrevista, Bagudanch explica les claus de la seva investigació:

Garzón ha obtingut una imatge de defensor dels drets humans i jutge valent i independent, però al llibre se n’ofereix una versió diferent. Com és el “teu” Garzón?

El meu Garzón és el nostre. El que hem patit tots. El de la persecució dels independentistes catalans i bascos, el del tancament de mitjans de comunicació i criminalització d’idees polítiques. El jutge estrella protagonista de grans operacions que van acabar amb un fracàs rotund, com els diversos casos de narcotràfic que va obrir. Operacions difoses a bombo i plateret per uns mitjans que mai van oferir-li el mateix tractament quan Garzón feia el ridícul. El del jutge elevat a categoria de defensor dels drets humans al món quan a l’estat espanyol aconseguia èxits judicials valent-se de la tortura mentre paral·lelament pretenia blindar-se ideant un protocol per evitar tortures que va passar sense pena ni glòria o, més escandalós, arribant a ser membre del Comitè per la Prevenció de la Tortura, la màxima autoritat a Europa en aquesta matèria. El que va perseguir ciutadans per raó d’origen, com els catalans que pretenia fer passar per terroristes islamistes, o el que va ordenar la detenció de tres joves de Torà que també van ser torturats sota la llei antiterrorista, cas que ahir va fer 10 anys. Tot plegat ho analitzem en aquest llibre, que pretén despullar el jutge que més casos de tortura ha silenciat a tot l’Estat i molts no dubten a afirmar que a tot Europa.

Hi ha una certa sensació que, des que va agafar el cas de les fosses del franquisme i va enfrontar-se al sistema judicial (espanyol primer, i en certa mesura internacional després, en assumir el cas Wikileaks), Garzón ha assumit un paper més transgressor. Fins a quin punt pensa que hi pot haver un canvi real?

Si s’aprofundeix en el Garzón més fosc, que sempre és el més verídic, no es perceben canvis reals, sinó simples operacions de maquillatge. Transgressor ho és i molt: tant com faci falta per adquirir notorietat i fama mundial. Ho va fer obrint la causa contra els crims del franquisme, en el seu cas aprofitant-se de la feina de desenes d’associacions de familiars de víctimes i condemnant la causa al fracàs; amb les seves operacions a l’Amèrica llatina, on al llibre desmuntem una mica el paper d’heroi que se li ha concedit allà, o finalment assumint la defensa de Julian Assange. Una relació, la Garzón-Assange, que amaga un munt de paradoxes, com també ens encarreguem de desglossar en aquest manual que ara presentem.

En un llibre tan focalitzat en una persona (i que a més és viva) sempre hi ha el problema de les fonts. Quines fonts ha emprat? Com ha estat l’aproximació al seu entorn?

És veritat, hi ha moltes dificultats i una barrera molt gran. Tant per part dels seus col·legues més propers, que eviten posicionar-se massa, com per part d’ell i de la seva família. Tot i així hem pogut parlar amb gent que l’ha conegut molt de prop i sobretot amb tota la gent que l’ha patit. Al cap i a la fi ens encarreguem de desmuntar la seva figura, i en això els advocats són una gran font d’informació com ho són també els detinguts que durant aquestes dècades han passat pels seus despatxos. Les seves víctimes, al cap i a la fi, les quals en aquest llibre adquireixen una importància i un protagonisme notoris. Són les víctimes les que de primera mà poden destapar els suposats delictes que aquest personatge ha encobert al llarg de la seva història. És per això que ens esplaiem i oferim els seus testimonis i els dels advocats que van tenir la desgràcia de treballar amb ell. En aquest llibre ens fem ressò de com Garzón ha negat sempre que ningú hagués denunciat tortures davant seu i demostrem el contrari publicant per primer cop les declaracions de tortura dels detinguts ni més ni menys que signades per ell mateix. Una mostra evident i incontestable que menteix.

Hi ha una impressió força generalitzada que la figura de Baltasar Garzón és una espècie de construcció mediàtica i són habituals les referències al “jutges estrella” o “jutge mediàtic”. Quina responsabilitat hi tenen els mitjans, sobretot en el que fa a l’ocultació o menysteniment de les denúncies de tortura?

Sense els mitjans de comunicació Garzón no seria qui és, no hauria portat els casos que ha portat i no hauria actuat amb la virulència amb la que va actuar contra ciutadans d’origen estranger que ell associava amb el terrorisme islamista o contra els sectors més organitzats i mobilitzats dels pobles català i basc, entre altres. És evident que els mitjans han estat els garants de l’ordre que han permès a Baltasar Garzón fer i desfer al seu gust, impunement. I ho han fet sobretot tapant les seves vulneracions de drets humans, i un cas flagrant n’és el de la tortura. Els mitjans majoritaris de l’estat espanyol han ocultat sempre la sang, el patiment i la misèria que s’amaguen darrere del jutge, en connivència amb el poder polític i judicial de torn. Això no ha canviat en els mitjans de masses, que continuen censurant temes com la tortura i encara més en un context de crisi com l’actual, però per sort creix i s’enforteix el periodisme incòmode, contestatari, de la mà de mitjans més alternatius o periodistes que trenquen amb l’ordre establert i s’organitzen. És la nostra esperança.

El pròleg del llibre, obra del president del Grup Barnils, David Bassa, es pot llegir en aquest enllaç. Et presento el jutge Garzón inicia la col·lecció ‘Periodistes’, nascuda de la col·laboració del mateix Grup amb Edicions Saldonar per tal de publicar llibres d’actualitat.

Aquí pot veure’s també el vídeo promocional del llibre.