Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La imputació de Cristina de Borbó, filla del Cap de l’Estat espanyol i membre de la Casa Reial, ha causat “sorpresa” a aquesta institució i sembla que també a bona part dels mitjans de comunicació que avui –en el cas de la premsa impresa- obren amb unes portades pràcticament calcades.

El fet és, però, que la imputació de Cristina de Borbó era, des de fa temps, jurídicament inevitable i si no s’ha produït abans és més que probablement per la forta protecció política de la que gaudeix. Fa un any l’escriptora Lucía Etxebarría va veure blocat el seu perfil de Facebook després de publicar un article titulat “Cristina és tonta” on evidenciava la incongruència que ella fos l’únic membre de la junta directiva de l’Instituto Nóos sense imputar.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Des de llavors les proves s’han anat acumulant, sobretot a mesura que la defensa de Diego Torres anava filtrant més i més correus del funcionament intern de l’empresa. L’última tongada va ser el passat 28 de març, encara que va passar força desapercebuda i només l’Ara, Diario de Mallorca i El País ho van destacar en portada –i els balears, trencant el seu tradicional tractament del tema, encara titularien que “Els correus de Torres no impliquen a la infanta en la gestió de Nóos”-. El reportatge de l’Ara d’aquell dia mostrava la seva estranyesa pel fet que, en un cas que s’ha citat a declarar “fins i tot les dones de la neteja”, Cristina de Borbó encara no hagués trepitjat el jutjat.

Per això costa d’entendre que els diaris –o les tertúlies d’aquest matí- hagin estat incapaços d’anar més enllà d’informar de la mera imputació i passar a analitzar que representa això per a la Casa Reial i la continuïtat de la Monarquia espanyola. I més tenint en compte les fundades sospites de la participació del rei Joan Carles en la trama, si bé ell és jurídicament immune. L’escàndol dels presumptes comptes del Cap d’Estat a Suïssa desvelat aquesta mateixa setmana no ajuden, precisament, a l’estabilitat d’una institució que acumula més d’un any d’escàndols constants que han enfonsat el mur de protecció informativa que ha envoltat la institució durant més de 30 anys.

Entre la premsa en paper, només 20 Minutos opta per una portada diferent on es pregunta directament per la posició de la institució i les opcions del Rei. Altres mitjans han seguit també aquesta línia, sobretot internacionals, però també alguns catalans com Vilaweb o Ara, tractant de donar una imatge més global de la crisi de la monarquia espanyola enlloc d’unes peces separades, aïllades i centrades en les declaracions dels diferents agents institucionals.

Deixant de banda la premsa més incondicionalment monàrquica –avui l’ABC denunciava la “desprotecció jurídica” de la infanta– la versió més repetida és, en paraules del líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, “que la justícia és igual per a tothom”, enlloc de preguntar-se com aquesta imputació ha trigat quinze mesos a arribar o per què la fiscalia l’ha recorregut.