La nova resolució judicial sobre la immersió lingüística ha despertat ampolles a les portades dels diaris barcelonins. L’oposició a l’ordre d’imposar el castellà a part de l’ensenyament de tota la classe quan hi hagi un sols alumne que ho demani ha estat descrita com un “calvari judicial” –El Punt Avui– o “cop judicial” –El Periódico-. Per la seva banda l’Ara ha optat per un contundent “Prou!” i La Vanguardia per un titular més descriptiu però amb la mateixa interpretació: “El TSJC exigeix que la classe sigui en castellà si un alumne ho vol”. El Punt Avui i l’Ara, a més, han publicat durs editorials criticant la decisió judicial.

Aquesta interpretació dels fets contrasta amb la que van tenir aquests mateixos diaris el març de 2012, quan el TSJC va emetre la sentència que ha motivat l’actual interlocutòria i que, en els punts essencials hi coincideixen plenament, ja que els magistrats han rebutjat els recursos d’ambdues parts.

Llavors La Vanguardia va assegurar que aquesta era un “nou aval de la justícia a la immersió en català” i El Periódico un “nou revés per al PP, Ciutadans i Convivència Cívica”. El Punt Avui, per la seva banda, va obrir amb un cita de Mas que assegurava que la sentència “no qüestiona la immersió lingüística a les escoles”. El més caut va ser l’Ara, qui sota un “Aval a l’escola en català”, matisava amb dos subtitulars que “s’obre la porta a casos excepcionals” i que “la decisió intranquil·litza la comunitat educativa”, l’únic mitjà que va fer-se ressò de l’opinió de la societat civil, gran oblidada, aquest cop també, en una cobertura que monopolitzen els partits polítics.

Precisament el director d’aquest últim diari, Carles Capdevila, va afirmar llavors que “ahir vaig tenir per uns moments una síndrome de nit electoral sentint les valoracions sobre com queda la immersió, en què totes les parts ho positivaven per sortir-ne guanyadores”. També l’editorial d’El Punt Avui alertava que “manté oberta una porta que ja era oberta des de la controvertida sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2010”. Al contrari, José Antich, des de La Vanguardia, assegurava que la sentència “no qüestiona l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles”.

L’actual interlocutòria és “confusa i contradictòria”, per dir-ho amb les mateixes paraules que el jutge Santi Vidal a Rac1, però no massa més que la primera sentència de fa un any. El tractament mediàtic rebut –primer interpretant-la en una direcció, després en una altra- no ajuda a clarificar-la.