Innovació i creativitat, la llum del pou del periodisme

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si algú mira la publicitat i les incipients estratègies de màrqueting de mitjans de segle passat, i les compara amb les d’avui, arribarà fàcilment a la conclusió que l’evolució ha estat abismal. L’exploració de nous formats, de nous usos publicitaris, la permanent recerca d’estratègies noves que incorporen l’ús de de tots els mitjans i canals de comunicació, l’adaptació al medi d’Internet i de les xarxes socials han anat configurant pràcticament un nou paradigma en matèria de màrqueting i publicitat. En unes poques dècades, aquest sector de la comunicació ha fet un salt impressionant basat en uns eixos bàsics: la creativitat i la innovació.

Quan observem els sector periodístic i la seva evolució en un període similar al de l’exemple anterior, diria que aquesta transformació no s’ha produït. Hi ha hagut canvis en les estructures empresarials periodístiques, però no una evolució tan intensa que permeti pensar en un canvi de paradigma periodístic. Ha estat el periodisme capaç de fer un salt evolutiu com el de la publicitat i el màrqueting? Particularment em sembla que no. L’estructura profunda del periodisme, malgrat el canvi que significa la presència d’Internet i de les tecnologies digitals, no s’ha modificat substancialment. El periodisme ha adaptat les fórmules clàssiques per intentar poder (re)transmetre’s pels mitjans i canal que proporcionen les tecnologies digitals. Però encara no ha fet un procés d’adaptació real a les noves circumstàncies en les que s’ha de desenvolupar. Es diria que, en el fons, el paper continua sent el paradigma del periodisme i les limitacions pròpies de la Galàxia Gutemberg han anat traslladant-se, en bona mesura, a la resta de canals d’informació que han anat naixent en posterioritat al diari de paper.

És cert que la crisi s’ha acarnissat molt especialment amb el sector periodístic. Però també és cert que el sector del màrqueting i de la publicitat també ha patit els seus efectes. En tot cas, potser una de les sortides del periodisme és recórrer a les receptes que també serveixen per a d’altres sectors socials: la creativitat i la innovació. A partir d’aquests dos motors cal fer propis els valors socials que han emergit amb els nous mitjans de comunicació digitals. La comunicació en xarxa, que permet la nova galàxia digital, ofereix valors com la cooperació o la multidireccionalitat. Són valors que obren un nou marc d’oportunitats per al periodisme. És potser en aquests, i no en el reduccionisme de la immediatesa, que caldria cercar un nou paradigma per al periodisme que serveixi per sortir de l’actual pou en el qual es troba.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.