Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La reunió “secreta” del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb els presidents de La Caixa i el Grup Godó, Isidre Fainé i Javier Godó respectivament ha passat relativament desapercebuda. Esbombada pel digital Economia Digital i confirmada per l’agència EFE se n’han fet ressò, almenys, l’Ara, 324.cat i Directe.cat, però no altres mitjans de gran audiència i en cap cas ha ocupat grans espais.

La Vanguardia no li ha dedicat ni una línia, però en canvi, tres dies després de la reunió publicava un polèmic reportatge en que es classificava els consellers del Govern segons les seves opcions polítiques –segons criteris del diari i amb definicions com “romàntics de l’estat propi”- i vinculant-les al color verd, ambre o vermell segons si es consideraven menys o més sobiranistes.

El reportatge va causar polèmica a les xarxes socials i entre els mitjans digitals, ja que és difícil no veure-hi les intencions desestabilitzadores poc després que l’editor del diari conversés amb Rajoy sobre com “reduir la tensió política”. Però la majoria d’anàlisis se centren en les opcions de Mas “atrapat” entre Rajoy i Junqueras, les dissensions dins el Govern i els moviments rere bambolines de diferents actors més o menys influents.

Poques veus han centrat la seva reflexió en l’escassa qualitat democràtica d’aquest tipus de moviments de poders fàctics tractant de “reconduir” el mandat expressat per les urnes el passat novembre. Entre aquests destaca –per la seva influència i per no ser independentista- el director adjunt d’El Periódico, Albert Sáez, qui recorda que “s’equivoquen més els que pensen que la sortida d’aquest atzucac és ‘domesticar’ un president democràticament elegit”. En una línia similar, però menys contundent, s’hi han manifestat també Mònica Terribas, a l’Ara, i Vicent Sanchis a El Punt Avui. Cap comentari, de nou, a La Vanguardia.