Conreus agrícoles (per tipus de producte i territoris)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les tres comunitats autònomes dels Països Catalans integrades dins l’Estat espanyol (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) ocupen una extensió total superior als 6 milions d’hectàrees. D’aquesta superfície, aproximadament la meitat és ocupada per masses forestals, és a dir, boscos. Dels 3 milions d’hectàrees restants, una mica menys de 2 milions (concretament, 1.938.855), són terres agrícoles, aptes per al conreu de diferents espècies vegetals. Això es desprèn de l’Enquesta anual sobre Superfícies i Rendiments de Conreus que publica el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern espanyol, en la seva darrera edició de l’estiu de 2012.

En aquesta taula estadística, volem saber per a quin tipus de conreu es fan servir les terres agrícoles de bona part del nostre país (malauradament, no disposem de dades similars ni de la Catalunya Nord, ni de la Franja de Ponent, ni d’Andorra –en aquest cas, hi ha dades però agrupades en categories diferents-, per donar una visió més global dels Països Catalans). Cereals, arbres fruiters no cítrics i prats i pastures són les tres categories, que segons l’enquesta ministerial, ocupen més extensió de terreny agrícola en la suma dels tres territoris. Ara bé, si ho analitzem comunitat per comunitat, veurem que hi ha diferències notables: d’entrada, Catalunya és país de cereals i pastures, mentre que al País Valencià els arbres fruiters (sobretot cítrics, però també dels altres) s’enduen la part més important de les terres conreades i a les Balears són els fruiters no cítrics els qui ocupen el primer lloc del rànquing.

1. Els tipus de conreu més usuals al nostre país

L’agricultura no és especialitzada a casa nostra, tot al contrari, està molt repartida entre conreus força diferents, tant de regadiu com de secà. Així, el tipus de conreu que ocupa més superfície en conjunt és el de cereals en gra, més de 430.000 hectàrees (és a dir, el 22,6% de la superfície agrícola). Això inclou productes com el blat, l’ordi, la civada, el sègol, l’arròs, el blat de moro o dacsa i la melca o sorgo. En segon lloc en aquest rànquing, hi trobem els arbres fruiters que no són cítrics, amb més de 310.00 hectàrees (el 16%). En aquesta categoria s’hi inclouen productes com pomes, peres, codonys, albercocs, nespres, cireres, préssecs, prunes, figues, caquis, kiwis, així com també fruits secs, com ara avellanes, ametlles, castanyes i festucs. El tercer grup en superfície és el dels prats i pastures per al bestiar, que ocupen gairebé 300.000 hectàrees (el 15,1%), incloses els prats d’alta muntanya i el pasturatge amb matolls. En quart lloc, hi ha la superfície dedicada a l’olivera, que és de més de 218.000 hectàrees (l’11,3%) i en el cinquè, els arbres fruiters cítrics (tarongers, llimoners i altres cítrics), amb gairebé 190.000 (el 9,8%). A continuació, ja amb superfícies menors, se situen la vinya, els guarets (terrenys destinats a la rotació de conreus), les farratgeres, altres conreus llenyosos, hortalisses i flors, els horts familiars (on hi ha una mica de tot), vivers, conreus industrials (girasol, colza, soja…), llegums en gra (mongetes, llenties, cigrons, pèsols…) i els tubercles (patates, xufles…). Cal tenir en compte també l’apartat d’altres superfícies, que abasta més d’un milió d’hectàrees i que inclou terres improductives, no agrícoles o ermes.

1.ConreusConjuntsCorr

Font: Encuesta sobre Superficies y Rendimientos Cultivos (ESYRCE) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del Gobierno de España.

 

2. Els tipus de conreu més usuals a Catalunya

Més d’una de cada tres hectàrees dedicades a l’agricultura a Catalunya està especialitzada en produir algun tipus de cereal en gra. En total, són més de 360.000 hectàrees les conreades dins d’aquesta categoria (35,1%), essent l’ordi el cereal més conreat de tots (184.000 hectàrees). El segon tipus de producte és el dels prats i pastures per a la ramaderia, que ocupen més de 200.000 hectàrees (19,9%), de les quals més de 90.000 són considerades d’alta muntanya. En tercer lloc, trobem els fruiters no cítrics, amb gairebé 121.000 hectàrees, és a dir l’11,8%. L’olivera, les plantes farratgeres i la vinya són les tres categories que vénen al darrera, amb percentatges que oscil·len entre l’11,3% i el 5,3%. Cal destacar aquest petit percentatge de superfície dedicada a la vinya, la qual cosa contrasta amb la importància que la indústria vitivinícola ha aconseguit al nostre país. Els cítrics tenen poc pes a Catalunya, especialment si ho comparem amb el País Valencià: només 11.500 hectàrees (1,1% del total), majoritàriament concentrades a les comarques de més al sud de la comunitat autònoma.

2.ConreusCatalunyaCorr

Font: Encuesta sobre Superficies y Rendimientos Cultivos (ESYRCE) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del Gobierno de España.

 

3. Els tipus de conreu més usuals al País Valencià

El tipus de conreu que ocupa més superfície al País Valencià és el dels arbres fruiters cítrics, amb més de 177.000 hectàrees (el 24,5% de la superfície agrícola). Això suposa més del 93% de totes les hectàrees dedicades als cítrics en el conjunt de les tres comunitats autònomes estudiades en aquesta taula. Per tant, no només és el conreu més freqüent a les comarques valencianes, sinó que acapara gairebé la totalitat d’aquest tipus de conreu a la major part del país. En segon lloc del rànquing, trobem els altres fruiters, no cítrics, que els darrers anys han anat menjant terreny als cítrics, per culpa dels preus ruïnosos de la taronja. Ara ja ocupen més de 143.000 hectàrees, el 19,8% del total. L’olivera i la vinya van immediatament al darrere, amb 94.000 i 75.000 hectàrees, respectivament (13,1% i 10,4%). En canvi, els prats i les pastures ocupen molt menys percentatge que a Catalunya, amb només 70.000 hectàrees, un 9,7%, la meitat que en el primer cas. Els cereals en gra, en el cas valencià, passen a ser la sisena activitat agrícola, per darrere fins i tot dels terrenys destinats a guarets (descans i rotació de conreus).

3.ConreusPVCorr

Font: Encuesta sobre Superficies y Rendimientos Cultivos (ESYRCE) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del Gobierno de España.

 

4. Els tipus de conreu més usuals a les Illes Balears

A la comunitat autònoma balear, els dos primers llocs del rànquing s’inverteixen respecte als que ja hem vist a Catalunya. La primera categoria és la de fruiters no cítrics, amb més de 46.000 hectàrees (el 13,4% del total). Per darrera, trobem els cereals en gra, amb més de 31.000 (el 9%). Curiosament, el tercer lloc l’ocupen els guarets, en un percentatge força més elevat que a Catalunya i també una mica superior al del País Valencià. Farratgeres, prats i pastures i altres conreus llenyosos ocupen els següents llocs, rellevant l’olivera i la vinya a posicions més minoritàries. No hi ha cap hectàrea de terreny destinada a productes industrials (girasol, colza, soja…). Pel que fa als boscos, a les Illes Balears només ocupen el 33% de la superfície total, percentatge molt inferior al de les altres dues comunitats estudiades: al País Valencià, la massa forestal ocupa el 48% del total i a Catalunya, el 55%. Això s’entén facilment a partir d’una ullada al relleu de cadascun dels territoris: el Pirineu i el Pre-Pirineu és on majoritàriament trobem els boscos i ocupen grans extensions, si ho comparem amb les serralades de l’interior del País Valencià i amb la presència encara molt més limitada de terres de muntanya a les Illes.

4.ConreusIllesCorr
Font: Encuesta sobre Superficies y Rendimientos Cultivos (ESYRCE) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente del Gobierno de España.