Notícies de Croàcia (i última hora des de la Verneda)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan encara no era periodista, era militant. Contra el que pensen alguns mestres meus del periodisme, intento diferenciar una condició de l’altra. Quan encara no era periodista, era militant i darrere de la Universitat, a la Llibreria Ballester, vaig fer-me el document de nacionalitat catalana. Avui l’he desenterrat per recordar el punt 10 del decàleg que hi ha escrit: “sigues crític. Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva”. Sí, la deriva que va començar informativament l’11 de setembre de 2012 ha oblidat el final de la frase. De la primera etapa del lògic orgull propi i del ninguneig espanyol vam passar a la segona, de la mentida i els informes, per part de les dues corones. Ara toca la tercera: la del com seria… Com que, mentre els periodistes no busquem notícies, s’ha d’allargar el tema, hi ha dies i dies en què tot s’amaneix de capes i capes de bliblis i blablas que no porten enlloc. I des dels mitjans de comunicació i des de molts sectors de la professió –ara que vivim un segon esclat de les tertúlies després del que es va viure els anys 90- es traspassa la ratlla del punt 10 d’aquell decàleg.

D’acord: no hi ha ni una sola piula en el combat que no tingui efectes secundaris. I darrere d’opinions, mentides o informes hi ha interessos. Ja al segle XIX Lord Palmerston va teoritzar allò que Anglaterra no tenia aliances permanents sinó interessos i a la BBC encara dia sí dia també hi ha un reportatge a les vuit del vespre de les maldats nazis. Però sovint, aquests dies, els mitjans de comunicació tenen un vernís de pensament únic d’una banda o de l’altra que recorda la caspa de la radiotelevisió croata, amb molta bandereta i superioritat moral (inclosos els suposats “valors” del Barça –i us ho diu un soci de fa 28 anys). També darrere de l’honesta voluntat de donar notícies-positives, s’ha entrat en una espiral de som els millors i som referència mundial que fa vergonya aliena. Tant se val si es parla d’una campanya de solidaritat com d’una competició esportiva; el tema pot ser un descobriment mèdic o una miniinnovació tecnològica. Som-els-millors. Nosaltres. Els catalans. I com diu un amic meu: que el pa amb tomàquet no tingui una fama internacional és una conspiració que frega el racisme, apa.

Sense treure mèrit a la campanya, val a dir que hem tingut bons mestres al poble del costat o entre els defensors nostrats dels símbols del poble del costat (tornen les patrulles de trànsit de la Guàrdia Civil, torna el Cos Nacional de Policia a Badalona i Castelldefels…). Per això vull acabar la columna amb una notícia, exemplificadora i conclusiva: a la Verneda hi ha un dels complexos policials més grans de tot l’Estat, objectiu d’atemptats i tirotejos durant la Transició, que fa pocs dies s’ha reinaugurat -no oficialment- amb un retard d’un any. Bé, s’ha hagut de fer una modificació a última hora: hi havia tres pals per a banderes a l’entrada i ara només n’hi ha un, on llueix la bandera espanyola. A terra, hi ha dos ferros serrats. Com era allò? Ah, sí, els problemes que importen a la gent…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.