Llepaculs sense fronteres

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Algú va dir que els mitjans no han de ser objectius però han de ser honestos. Les línies editorials poden ser evidents: els socis, propietaris, gerents, directors, anunciants, periodistes i redactors (m’he deixat la versió femenina, perdoneu) tenen fílies i fòbies, com tothom. Però haurien de prou honestos com per no amagar-les.

Ara bé: no sembla gens honest autoproclamar-se multicultural, d’esquerres, progressista, catalanista i transformador per, així que poden, fer la llepada conscient a la monarquia espanyola. I no és només la llepada, és fer propaganda d’una monarquia en procés de putrefacció a costa d’un sector, el de la cooperació, que precisament viu un moment de profunda crisi, entre d’altres causes, per la manca de compromís de les institucions públiques.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tot això em corria ple cap el passat 10 d’abril quan una amiga periodista, membre del Grup Barnils, em va enviar l’enllaç d’una notícia publicada a la versió digital de El Periódico. La notícia es limitava a reproduir, amb foto inclosa, un comunicat de l’Agència Efe (de Franco, cal recordar-ho sovint) amb un titular digne de Nodo: ‘La Reina balla la xingomana a Moçambic’ i una entradeta que serà l’enveja dels promotors de l’assistencialisme: “Durant el seu viatge de cooperació, Sofia visita els projectes sanitaris promoguts per la cooperació espanyola.”

L’interior no té pèrdua per dues perles –no m’atreveixo a anomenar-les informacions- imprescindibles. La primera explica el conjunt de la reina: “(…) vestida amb una capulana (la faldilla tradicional moçambiquesa) amb què la van obsequiar en arribar (…)”. I la segona demostra que tot s’enganxa menys la bellesa i que quan va a l’Àfrica també pot ser campetxana sense trencar-se res ja que “(…) va acceptar la invitació que li van fer unes dones del lloc per compartir amb elles un ball popular, denominat xingomana (…)”.

Sí, agafem-ho amb humor, perquè el deplorable to genuflex t’obliga a comprovar contínuament que llegeixes pretesa premsa seriosa i no l’Hola! de torn. Però es fa difícil somriure perquè mai com ara l’Estat espanyol havia abandonat el compromís amb la cooperació internacional.

Tal i com ens recordava l’Ernest Aibar en un article a El País el passat 16 d’abril, “(…) les retallades del ministeri espanyol d’Afers Exteriors i Cooperació en relació a la mitjana de retallades efectuades a la resta de ministeris ha estat del 54% enfront del 17% el 2012 i del 13% enfront el 9% aquest 2013. Cap altra política ha patit una reducció pressupostària tan acusada como l’AOD espanyola, que ha passat de 4.728 milions de euros l’any 2009 a 2.049 milions previstos per al 2013, un descens del 78%, és a dir, de 2.679 milions d’euros (…)”.

Amb aquestes xifres a la mà, gairebé tindria sentit la crònica del sirtakis (perdó, xingomana) si l’haguéssim llegit a l’ABC o a La Razón, però sorprèn que El Periódico demostri una insensibilitat d’aquesta magnitud i renunciï d’una forma tan grollera al mínim sedàs periodístic.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.