Els editorials de VilaWeb

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Cada dia, un de nou. Cada dia, excepte el cap de setmana. Cada dia són frescos i punyents. A vegades són una picada d’ullet; altres, una denúncia o directament una bufetada; sovint recuperen un fet que ha passat desapercebut o s’hi aproximen des d’un angle diferent a l’habitual. Són, com la resta del diari, una mirada al món i a casa nostra des d’una perspectiva catalana, però que parteix del país sencer, i això els torna a fer excepcionals. Analitzen, radiografien, situen, contextualitzen, desmitifiquen, interpreten, anticipen, veuen més enllà, posen els punts sobre les is i cada cosa i cadascú al seu lloc. Endrecen, segons el criteri del seu autor, és clar, i per gaudi dels seus lectors, que són, som, molts i fidels.

Els editorials que Vicent Partal escriu a VilaWeb tenen el mèrit de traduir negre sobre blanc, o sobre el taronja de la secció d’opinió, el que molts pensem, però que seríem incapaços de verbalitzar de manera tan lúcida. Aquesta és una virtut que també tenen molts dels articles de Salvador Cardús, per posar un altre exemple. I és una virtut que a molts reconforta: llegir allò que voldries saber escriure i dir, però que algú altre amb més habilitat i estil fa per tu i et serveix puntualment a l’hora de l’esmorzar. Ep, que amb això no vull dir que sempre siguin previsibles en el bon sentit de la paraula: sovint et fan obrir els ulls, et fan dubtar, et fan replantejar una posició. Creen opinió, en definitiva, que no és cosa fàcil ni innòcua.

Vull gastar un últim adjectiu per qualificar els editorials de Vicent Partal a VilaWeb, un adjectiu que en els temps que corren és molt car: són honestos. Extremadament honestos. Partal és capaç d’escriure un text més que crític amb una institució o el seu representant encara que en paral·lel estigui negociant un projecte amb ells o els tingui com a anunciants al diari. Sense manies. O criticar els seus, els teòricament seus, els que no són enemics ni adversaris, per deixar clara si calia la seva independència, com ha fet darrerament sobre la possible cooficialitat del castellà en un escenari de futur lliure. Escrits al sofà de casa seva, a la redacció de Ferlandina o a un hotel d’un país llunyà, sovint a hores intempestives, els editorials de Vicent Partal deixen entreveure el periodista de raça que hi ha al darrere, compromès amb un país i uns ideals que ajuda a construir mitjançant la força de les paraules. Cada dia.

El llibre “A un pam de la independència”, de recent aparició, aplega uns quants d’aquests editorials. És una ocasió excel·lent per descobrir-los o rellegir-los. Dimarts, Partal es va fer un tip de signar-ne exemplars. Se’l veia feliç i m’explicava mentre caminàvem Rambla amunt que era el primer cop que ho feia per Sant Jordi. L’endemà va escriure un editorial sobre els lectors d’editorials de VilaWeb. Un bon text, com cada dia.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.