Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A l’assemblea hi ha convocats tots els treballadors de mitjans de comunicació, sigui quina sigui la seva tasca i la seva situació laboral –aturats, freelance, cooperativistes o contractats a mitjans públic o provats- i es converteix en el primer moviment d’aquest tipus que es fa en el camp de la informació des de, com a mínim els anys 70. Està impulsada per la plataforma Mitjans en Lluita i començarà a les 11 del matí del dissabte 27 al Centre Cívic La Sedeta del barri de la Sagrada Família de Barcelona.

La convocatòria ha causat molt interès i això provoca que els seus impulsors estiguin entre “expectants i acollonits”, en paraules de Santi Giménez, que treballa a l’As. Giménez explica que la idea és dotar els treballadors de mitjans d’una eina “assembleària i unitària, on tothom s’hi pugui sentir representat, estigui afiliat sindicalment o no, i que serveixi per ajudar-nos en els diferents conflictes tal i com les empreses s’ajuden entre elles”. L’experiència estaria inspirada amb les diferents marees –com la groga de l’ensenyament o la blanca de sanitat- de les que reconeix que han après molt en la seva cobertura.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

“Hem notat –continua- que molta gent no se sent còmoda amb els sindicats o el Col·legi i que, a vegades, aquests s’han posat al costat de les empreses. En canvi la gent se sent més representada per les assemblees i els comitès d’empresa, així que hem decidit ampliar aquest model de l’empresa al sector, per tal de guanyar eficiència en les reivindicacions comunes”. Tot i així aclareix que el moviment no és antisindical i que molts dels seus impulsors estan afiliats a diferents centrals. A més el Sindicat de Periodistes (SPC) els ha donat suport formal.

Ara per ara encara no hi ha cap full de ruta previst, i aquest haurà de ser traçat per l’assemblea després que els participants hi hagin explicat les diferents situacions en que es troben. Situacions que poden ser molt diferents –atur, precarietat, retallades, tancament de mitjans o finançament d’alternatives cooperatives, però que pels impulsors de l’assemblea tenen en comú una precarització d’un sector clau per al funcionament de la democràcia. “Personalment crec que el primer pas és donar a conèixer la situació a la societat –reflexiona Giménez- ja que és paradoxal que sent nosaltres els encarregats de comunicar a la societat, comuniquem tan malament la nostra situació”.

En aquest sentit Giménez considera que també cal revisar les formes de lluita per tal de trobar-ne de més eficaces. “Hem comprovat que les vagues desgasten molt i serveixen de poc, en gran part per aquesta ajuda de les empreses unes a altres, que silencien els conflictes, es deixen els tallers, etc. En canvi, fer públiques les situacions laborals dins l’empresa els fa emprenyar molt més”. En aquest sentit Giménez assenyala algunes de les accions de la plantilla d’El País contra l’ERO el passat mes d’octubre, com la publicació de missatges contra la política econòmica de l’empresa en el mateix diari o la difusió de vídeos per les xarxes socials amb accions dins la redacció. Precisament va ser arrel d’aquesta lluita a El País quan va començar a gestar-se l’actual procés dels Mitjans en Lluita.