Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El cas Redondela o Reace va ser una de les trames de corrupció més importants dels darrers anys del franquisme. La desaparició de tones d’oli d’oliva de propietat pública guardats als dipòsits de l’empresa Refinería del Noroeste de Aceites y Grasas, SA (Reace) a la localitat gallega de Redondela (per això els noms del cas) va iniciar una investigació policial que va ser seguida àvidament per la premsa, que llavors tenia poques ocasions d’informar de casos similars.

El cas tenia la seva importància, no sols per la quantitat econòmica defraudada, sinó també per les seves implicacions polítiques. Nicolás Franco, germà del dictador i llavors ambaixador a Portugal, era un dels màxims accionistes de la companyia. Poc després d’esclatar l’escàndol, el març de 1972, van començar les detencions i quasi immediatament les morts. Isidro Suárez, accionista de Reace, mor a la presó de Vigo als pocs dies d’ingressar-hi, oficialment ofegat per una fuga de gas mentre es dutxava. Al setembre apareixen morts al seu pis de Sevilla el director general de l’empresa, José María Romero González, la seva dona i la seva filla. La versió oficial –avalada per una carta enviada al jutge- assegura que ell s’ha suïcidat després de matar la seva família. Nombrosos experts dubten de la seva autenticitat, però el jutge decideix tancar la investigació. Durant aquella època també van morir en estranyes circumstàncies un taxista encarregat de portar a un dels acusats a les inspeccions dels dipòsits, un empresari conserver de Vigo –la indústria conservera era la compradora de l’oli robat- i encara el 1977 apareixia mort l’ex-representant dels deutors de Reace.

Quan va arribar el judici el 1974 només hi havia implicats alguns tècnics i inspectors de la Comissaria de Proveïments i Transports (CAT en les seves sigles en castellà) i algun treballador de Reace i mai s’hi va incorporar la investigació de les sis morts. El magistrat de la causa va ser, per cert, Mariano Rajoy Sobredo, pare de l’actual president del Govern espanyol, a qui va acusar-se de plegar-se a les pressions del règim, ja que Nicolás Franco ni tan sols va ser citat a declarar. El sumari judicial, de 5.000 folis, va acabar desapareixent de l’Audiència Provincial de Pontevedra,com ja ho havien fet els llibres de comptabilitat de Reace.

A pesar de la seva importància a l’època i dels diferents documents que s’hi van referir –el director de cinema català Pedro Costa va estrenar una pel·lícula anomenada Redondela i el periodista vasco-gallec Pepe Rei va publicar un llibre titulat El caso Reace- els fets estan totalment enterrats i, ni tan sols, tenen entrada a la Wikipedia.

Aquest cas ha estat recordat, però, per alguns lectors de Mèdia.cat arran de la notícia de l’accident  d’Álvaro Lapuerta, l’ex-tresorer del PP de 85 anys en coma després de patir una caiguda a casa seva –un fet gens estrany en una persona de la seva edat- que ha estat notícia a tots els mitjans a pesar de ser una personatge pràcticament desconegut. Lapuerta, a més, ja havia denunciat amenaces relacionades, presumptament, amb un conflicte intern dins el PP, encara que sense relació directa amb la seva actual imputació pel cas dels papers de Bárcenas, del que corre un rumor que ell en tenia la còpia original.