Les subvencions que reben els grans sindicats com CCOO i UGT són tema de debat habitual en la política, el carrer i els mitjans de comunicació. La patronal, però, també està subvencionada. L’any 2011, les organitzacions empresarials catalanes van rebre 31,7 milions d’euros del pressupost de la Generalitat -l’administració que més fons destina a aquestes entitats- en concepte de subvencions a la seva activitat i fons de formació. Es tracta d’una xifra molt semblant a la que van rebre aquell any els sindicats pel mateix concepte, 32 milions d’euros.

JOÃO FRANÇA

Als Països Catalans les patronals reben aportacions de l’administració per tres vies diferents. La primera, els fons destinats a la formació de persones ocupades, que provenen majoritàriament de les cotitzacions d’empreses i treballadors a la Seguretat Social. La segona, les subvencions que reben les grans organitzacions en compensació per les seves funcions de representació institucional: es tracta de la remuneració que reben per la seva participació en organitzacions com el Consell del Treball Econòmic i Social (CTESC), el Consell de Política Industrial de Catalunya, ACC1Ó o el Servei d’Ocupació de Catalunya, entre d’altres. Actualment, aquesta mena d’ajuts només són concedits per la Generalitat de Catalunya. La tercera via es dóna a través d’acords puntuals de cadascuna de les patronals amb tots els nivells de l’administració.  Aquest reportatge sistematitza les aportacions públiques concedides per les dues primeres vies. En qualsevol cas, les subvencions mitjançant acords puntuals representen una part molt menor del total de fons públics concedits a la patronal: en el cas de Foment només suposa un 4,3% del finançament públic total rebut l’any 2011, segons reconeix la pròpia organització empresarial.

La formació, la partida més important

La partida més important es destina a la formació. L’any 2010 les organitzacions empresarials van gestionar per aquest concepte 32,2 milions d’euros dels 64,8 milions que hi destinava el govern del Principat. El 2011 la xifra es va reduir fins als 28,9 de 58,3 milions. És, amb diferència, l’assignació per formació més generosa dels Països Catalans. La convocatòria per 2011 al País Valencià era de 37,3 milions d’euros per a sindicats i patronals, i a les Illes Balears de 8,3 milions.

Per a Foment, la principal patronal catalana, la formació representa un 84% dels diners que rep de l’administració. És si fa no fa el mateix que representa per als sindicats. Un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre les subvencions rebudes per les organitzacions de treballadors l’any 2009 assenyala que aquests fons per a formació representen el 80% del total de les aportacions públiques concedides als sindicats per part de les administracions catalanes.

Els fons d’aquesta partida són finalistes, que significa que es destinen íntegrament a finançar les activitats de formació per a les quals han estat assignats. Per això mateix, algunes veus, com la de Josep González, president de Pimec, asseguren que “no es poden considerar fons públics, perquè són uns diners que se’ns assigna i que hem d’executar”. En un comunicat, la patronal valenciana CIERVAL declara que “tot i que oficialment es considerin subvencions, en realitat són encàrrecs de gestió”.

A Catalunya, l’any 2011, el 21,6% d’aquests fons van anar destinats a Foment, el 9,8% a PIMEC, patronal de la petita i mitjana empresa, i el 18,23% a altres 82 organitzacions empresarials que fan formació específica per al seu sector, moltes de les quals afiliades a les dues anteriors. Els sindicats, que gestionen tant els ajuts intersectorials com sectorials a través de les centrals, van rebre el 50,3% restant.

Aquests recursos provenen, en la seva majoria, de la quota de formació professional, per la qual es descompta un 0,7% de base de cotització de la nòmina d’un treballador. Aquest aporta un 0,1% i l’empresa el 0,6% restant. La gestió d’aquests fons correspon a la Fundació Tripartita per a la Formació en l’Ocupació, en la qual participen a parts iguals l’administració estatal, les patronals i els sindicats. Aquesta fundació distribueix els fons per comunitats autònomes i n’hi delega l’administració, perquè al seu torn distribueixin els recursos a parts iguals entre sindicats i patronals, tot i que el Reial Decret-llei 3/2012 va obrir la porta perquè també puguin optar a aquestes subvencions les empreses privades.

Manca de control públic

Ramon Alós, professor de sociologia de la UAB especialitzat en organització i relacions laborals, troba correcte que les mateixes organitzacions gestionin aquests fons dedicats a la formació ocupacional. “Això passa en molts països europeus, però cal que hi hagi un bon control. Això és el que falla en aquest país”, assegura. La preocupació d’Alós fa referència a casos de malversació de fons com el que es va detectar en la Confederació d’Empresaris del Baix Llobregat (CEBLL). Un informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, publicat l’any 2007 i ampliat l’any 2010, abordava irregularitats relacionades amb els fons públics transferits a la CEBLL per a programes de formació professional ocupacional en el període 1995-2001. La recerca hi va detectar un total de 146 irregularitats i la Generalitat va revocar vuit subvencions, per les quals va exigir el reintegrament de 3,8 milions d’euros. L’entitat va retornar poc més de 12.400 euros a les arques públiques i tot seguit es va declarar insolvent.
Alós explica que, a nivell estatal, la Fundació per la Formació Contínua va canviar d’estructura l’any 2001 “per diversos problemes de mal ús dels fons, que de la formació professional es desviaven cap a organitzacions”. Tot i que pràcticament no hi ha casos penats, perquè “ha funcionat la prescripció del delicte i, en alguns casos, una certa complicitat en no descobrir el pastís, per les conseqüències que podia tenir”. Per la seva banda, des de Foment asseguren que s’exigeix una justificació “escrupolosa” de les despeses realitzades amb fons públics, i entenen que “així és com ha de ser” per evitar usos fraudulents d’aquests recursos.

El president de Pimec també està d’acord que siguin sindicats i patronals els que gestionin aquests fons de formació i demana “més rigor”, però en un altre sentit. “No s’ha marcat mai la línia de les necessitats d’aquesta formació”, assegura González, que reclama l’existència d’un organisme que estableixi els objectius de formació en cada moment segons les necessitats del mercat.

Fons per representar l’empresariat

La segona via d’ingressos públics de les patronals són les subvencions que es concedeixen en compensació per les funcions de representació institucional. Actualment, en el marc dels Països Catalans aquesta mena d’ajuts es limiten a Catalunya, després que a finals de 2011 el govern balear, encapçalat per José Ramón Bauzà, modifiqués la llei de participació institucional aprovada mesos abans per l’anterior executiu i n’eliminés el finançament previst per a les entitats.

La Generalitat de Catalunya va implantar aquestes subvencions durant l’època del govern tripartit d’esquerres. L’any 2010 va dedicar 2,5 milions d’euros al funcionament de les patronals, mentre que els sindicats en van rebre 3,2 milions. L’any 2011 les entitats empresarials van rebre una mica més, 2,7 milions d’euros, tot i que d’aquesta xifra un 75% el va rebre Foment i el 25% restant Pimec. Els sindicats, en canvi, en van rebre una mica menys, 2,7 milions per aquesta partida, que van anar destinats només a CCOO (el 51%) i UGT (el 49%). Ni un euro per a CGT o la Intesindical, entre d’altres.

Però, què justifica la concessió d’aquests fons? El professor Ramon Alós explica que a sindicats i patronals l’Estat els reconeix la funció social de definir a través de la negociació col·lectiva les condicions laborals. “És una funció que l’Estat delega en aquestes organitzacions, i ho demostra el fet que a un conveni col·lectiu entre organitzacions majoritàries en el seu àmbit se li reconeix el rang de llei”, concreta. Alós considera que “és una funció important i és el que justifica que rebin fons públics”.

Josep González, de Pimec, valora molt positivament l’existència d’aquests fons perquè, assegura, les patronals no treballen només per als seus afiliats, “sinó per a tot l’entramat empresarial”. El president explica que aquests fons permeten a Pimec cobrir les despeses de personal dels més de 200 treballadors que es dediquen a tasques de representació. “Si haguéssim de viure només de les quotes dels afiliats seria injust i quedaria en risc la representació patronal i sindical”, conclou.

Des de Foment també valoren positivament aquests fons, perquè consideren que les hores que dediquen els seus treballadors a funcions institucionals van en detriment de donar serveis directes als seus afiliats. Fonts de la patronal asseguren, però, que són partidaris d’un altre model en el cobrament d’aquests ajuts. Aspiren a deixar de rebre aquestes subvencions per, a canvi, passar factura a l’administració per les despeses de participació institucional. Es tractaria de definir una tarifa per les hores que dediquen els professionals de Foment cada any a les funcions de representació, perquè les consideren “serveis prestats” a la Generalitat. “Així la justificació seria més evident, quedaria clar que respon a tantes hores de tants treballadors”, expliquen des de la patronal catalana.

Els ajuts de representació institucional es reparteixen de forma proporcional entre patronals i sindicats, però no hi ha cap normativa que especifiqui que hagi de ser forçosament així. Ramon Alós explica que “és una tradició del país que es va mantenint, perquè s’entén que patronals i sindicats són representants del col·lectiu d’empresaris i treballadors”. En canvi, Salvador Aguilar, de l’Observatori del Conflicte Social de la UB, considera que aquesta mena de repartiment suposa “un desequilibri total”.

A l’últim quadrimestre de 2012 la Seguretat Social registrava 6,8 milions de treballadors -1,7 milions dels quals aturats- donats d’alta als Països Catalans i 337.000 empreses que hi estan radicades. La proporció és d’una empresa per cada 18 treballadors, xifra que segons Aguilar posaria en qüestió el repartiment proporcional dels fons. No obstant això, el president de Pimec considera que el repartiment és l’adequat. “Si es fes per número d’empreses o treballadors afiliats a la institució seria totalment desproporcionat”, assegura González, que explica que “quan aquesta sistema va implantar-se es va entendre que la representativitat o paper institucional de patronals i sindicats era proporcional”.

El jutge Miquel Àngel Falguera, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és d’un parer radicalment diferent. “Que patronals i sindicats rebin el mateix aparentment està molt bé, però és injust”, assegura. Troba fora de lloc que les organitzacions empresarials “que tenen molts més mitjans econòmics que els sindicats”, diu, rebin diners dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Fonamenta la seva opinió en el model de relacions laborals de l’Estat espanyol, que considera “molt descompensat”.

El jutge explica que per als sindicats preval la representativitat. La seva representació no és proporcional al nombre d’afiliats que tenen, sinó al nombre de delegats que han obtingut, i aquest sistema, assegura, és “molt particular de l’Estat espanyol”. Aquest model, diu, afavoreix la no afiliació sindical, ja que els sindicats assumeixen la negociació col·lectiva en representació de tots els treballadors, hi estiguin afiliats o no. “En altres països, com per exemple Suècia, el 80% dels treballadors estan afiliats, perquè el conveni col·lectiu només s’aplica als afiliats”, explica Falguera. Per això, creu que estan justificats els fons públics que reben els sindicats. En canvi, no pensa el mateix pel que fa a les patronals. Les organitzacions empresarials estan representades en la negociació col·lectiva en funció del seu nombre d’afiliats. “Aquí és on es produeix la disfunció: mentre en els sindicats prima la no-afiliació, en l’àmbit patronal prima l’associació”, conclou. Per aquesta raó, considera que tenen prou recursos propis per fer front a la seva funció de representació institucional. Tot i això, el president de Pimec assegura que a l’Estat espanyol l’afiliació és molt baixa també pel que fa a les patronals.

El professor Salvador Aguilar considera que les patronals ja tenen prou beneficis. “En una societat capitalista hi ha un biaix estructural que afavoreix les patronals.  Els centres de decisió donen suport de manera natural a l’empresariat”. Miquel Àngel Falguera critica també la desigualtat que representa el que anomena el “patrimoni acumulat” que les patronals han pogut conservar i que la dictadura va arrabassar als sindicats. Des de Foment remarquen com una de les seves principals fortaleses el seu patrimoni immobiliari, la seu a la Via Laietana que van adquirir els afiliats l’any 1934.

Més enllà de les opinions sobre la idoneïtat d’aquest repartiment, la Sindicatura de Comptes remarcava en el seu darrer informe sobre les subvencions concedides als sindicats que “el procediment de concessió directa amb caràcter excepcional pot atemptar contra el principi d’igualtat i contra el dret a la llibertat sindical”, donat que s’assigna la subvenció a les organitzacions més grans sense obrir la porta perquè altres hi puguin optar. De fet, remarca que hi ha l’antecedent d’una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 1985 contra uns pressupostos de l’Estat que preveien de forma nominativa l’atorgament de subvencions a les centrals sindicals més representatives. Per això, la institució suggereix que aquests fons s’haurien de gestionar mitjançant una convocatòria pública anual.

Els efectes de la crisi i les retallades

Les patronals tampoc han quedat exemptes de les retallades i els impagaments de les administracions. El conjunt de les subvencions de la Generalitat de Catalunya a les patronals es van reduir en un 8,7% entre 2010 i 2011. La reducció va afectar bàsicament a les que es donen per a formació i el 2012 es va accentuar encara més. Tot i que encara no són públiques les dades de les subvencions concedides, la convocatòria del 2012 va patir una reducció del 72% en relació a la de l’any anterior.

Pel que fa als fons per representació institucional, mentre que el total concedit es va reduir un 4,3% l’any 2011, les patronals van rebre un 9,4% més que 2010. La retallada va afectar només als sindicats, i com a resultat es va concedir exactament la mateixa quantitat als dos tipus d’organització. A les Illes Balears es van eliminar subvencions a patronals i sindicats per valor d’un milió i mig d’euros, totes menys les que es dedicaven a formació i qüestions de salut laboral. Segons les dades del Govern, la retallada va afectar en 679.000 euros a la patronal.

El president de Pimec assegura que “hem acceptat tots d’una manera responsable” les retallades de fons públics. “Estem davant d’una situació on tothom s’ha d’ajustar i ens hi hem hagut d’adaptar”, considera González, “però si es segueixen reduint els fons afectarà molt la nostra capacitat de personal”, afegeix.

Més enllà de les retallades, el principal problema que es troben les patronals són els impagaments de l’administració. El mes de març de 2012, la patronal CIERVAL publicava un dur comunicat contra la Generalitat Valenciana que, per aquelles dates, tenien pendents pagaments corresponents als anys 2010 i 2011. “Aquesta situació, si no se soluciona ràpidament, pot acabar amb el model d’interlocució social que tant ha contribuït a la concòrdia i la pau social”, assegurava el text. Tot i que encara no han cobrat tots els diners que els deu l’administració, un any després es neguen a fer declaracions sobre el tema.

Fonts de Foment asseguren que també pateixen la crisi. “Associats que no poden pagar la quota, lloguers que no podem cobrar, i també estem patint la morositat, especial-ment la pública, però com qualsevol altra empresa”, resumeixen. A principis de 2013, els deutes de les administracions amb la principal patronal catalana per fons assignats el 2011 i el 2012 són de 5,9 milions d’euros. No obstant això, a diferència de CIERVAL, Foment no ha volgut cridar l’atenció sobre aquest deute i asseguren que són comprensius amb els problemes de tresoreria de la Generalitat. Les quotes dels socis i, sobretot, les rendes del seu patrimoni immobiliari permeten que segueixin tancant els balanços anuals amb marge de benefici.

 


Anàlisi del tractament mediàtic

Les subvencions a les patronals han aparegut en moments puntuals en els titulars de la premsa, però en poques ocasions amb una anàlisi detinguda. Las Provincias, per exemple, publicava el 23 de desembre de 2012 una informació titulada “Las subvenciones a patronal y sindicatos se disparan y ya rozan los 50 millones” amb motiu de la publicació d’un informe de la Sindicatura de Comptes del País Valencià sobre les subvencions concedides pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació (Servef) durant l’any 2011. En el text es detallaven les principals partides, la més important de les quals es va atorgar a la patronal CIERVAL.
El setmanari El Triangle és dels pocs mitjans dels Països Catalans que ha apostat per parlar-ne amb més detall. En un reportatge de Francesc Ràfols publicat l’1 de juny de 2012 sota el títol “Les associacions patronals suquen de l’erari públic” pretenien rebatre la cançó que insisteix que els sindicats reben massa subvencions. El reportatge feia un recorregut per la polèmica que genera aquesta qüestió i aportava algunes dades pel que fa a les subvencions concedides, però se centrava en les subvencions a nivell estatal, atorgades a la CEOE. Ho feia citant un reportatge publicat el 10 d’octubre del 2010 al diari Público que feia al·lusió al pressupost total de l’entitat (587 milions d’euros l’any 2010) i al percentatge provinent de fons públics (un 68%). Aquesta informació, titulada “La CEOE, un gran negocio engrasado con dinero público” i signada per Susana R. Arenes i Ana Tudela, xifrava en un 68% el percentatge dels seus ingressos provinent de les arques públiques. Els pressupostos de l’entitat inclouen 3.729 treballadors en plantilla i 486 seus. Una setmana més tard, Ana Tudela publicava un article que va tenir molt de ressò sota el títol “La patronal paga en España a 35.000 personas”.
La qüestió també s’ha abordat des d’articles d’opinió en alguns mitjans considerats progressistes. Un exemple recent és un article d’Ignacio Escolar publicat el 10 de febrer del 2013 a El Periódico: “La patronal també la pagues tu”. L’articulista criticava els escàndols relacionats amb la CEOE per acabar recordant les dades publicades a Público pel que fa als fons públics.
La cobertura d’aquesta qüestió s’ha centrat especialment en les subvencions rebudes per les patronals estatals, fins i tot les publicades per mitjans, com El Triangle, que tenen els Països Catalans com a marc de referència. L’ explicació que hi dóna un periodista que va investigar aquest tema és que les subvencions a la patronal es reparteixen més que les que reben els sindicats, aglutinades per les grans centrals. També cal tenir en compte que la situació és molt diferent arreu dels Països Catalans.

Hemeroteca

  • El Triangle. Les associacions patronals suquen de l’erari públic. (1/06/2012)

 

Fonts i recursos

Subvencions rebudes per les organitzacions sindicals a Catalunya: Exercici 2009

Sindicatura de Comptes de Catalunya, Informe 12/2012

Fons Social Europeu: Exercicis 1990-2001. Resolució 113/VII.

Sindicatura de Comptes de Catalunya, Informe 8/2010

Fundación Tripartita por el Empleo
http://www.fundaciontripartita.org/

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

Resolució EMO 844/2011, núm. 5854 (07/04/2011)

Resolució EMO/1316/2011, núm. 5889 (30/05/2011)

Resolució EMO/1092/2012, núm. 6146 (11/06/2012)

Resolució EMO/1705/2012, núm. 6206 (04/09/2012)

Resolució EMO/1195/2011, núm 5881 (18/05/2011)

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV)
Ordre 16/2011. Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, núm. 6543 (15/06/2011)

Butlletí Oficial de les Illes Balears
Resolució 23067, núm. 152 (21/10/2010)

Consorci per la Formació Continua de Catalunya
93 553 63 67 (secretaria)
Conselleria d’Economia i Competitivitat
Govern de les Illes Balears
971 176 700

Enric Boluda
Departament de Comunicació
Foment Del Treball Nacional
93 484 12 58

CIERVAL
Àrea de Comunicació
96 351 47 46

PIMEC
Silvia Martí
Àrea de Comunicació
902 496 450

Miquel Àngel Falguera
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Salvador Aguilar
Observatori del Conflicte Social – UB
saguilar@ub.edu

Ramon de Alós
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball – UAB
ramon.dealos@uab.cat

 

João França (Brasília, Brasil, 1990)
Format en Humanitats. Escriu a l’edició catalana de Eldiario.es, on es dedica a temes d’educació i moviments socials. Ha treballat al diari Público i ha col·laborat a la Directa i la cooperativa MásPúblico. Membre de l’Observatori del Sistema Universitari. [@jotaemi]

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019