Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El rumb de la política de cooperació està virant cap al sector privat. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat ha rebaixat el seu pressupost en un 80% (2010-2012) i acumula un deute de 16 milions d’euros amb les ONG, a les quals va deixar sense subvencions a projectes el 2012. Al País Valencià i a les Illes Balears les agències tampoc no han donat ajuts aquest any. En paral·lel, i tot i provenir de fons d’un pressupost anterior, l’agència de promoció exterior de la Generalitat ACC1Ó i l’ACCD han donat aquest mateix 2012 ajuts per valor de 400.000 euros a cinc entitats empresarials per fer “cooperació al desenvolupament”. Entre les beneficiàries s’hi inclou la patronal Pimec. L’Estat espanyol també va atorgar tres milions en projectes al Sud a finals del 2011 a una trentena d’associacions empresarials, entre elles les fundacions de Repsol i Telefònica.

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

 

MAR CARRERA

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Si l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) no està enterrada, assisteix al seu funeral”. Aquest és el lament de Francesc Mateu, director d’Intermón Oxfam a Catalunya, entitat que anunciava el seu segon ERO per a l’any 2013. Una queixa compartida majoritàriament pel món de la solidaritat als Països Catalans. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha entrat en crisi total, deu encara milions d’euros a les ONGD i va suspendre la convocatòria de subvencions per a associacions de l’any 2012. Al contrari sí que es va mantenir, amb un pressupost que provenia de l’any anterior, la partida d’ajuts “per a l’impuls de la participació dels agents empresarials catalans en la cooperació al desenvolupament”, adreçada a entitats sense finalitat de lucre, és a dir, excloent-hi la participació directa d’empreses, però no la indirecta. Uns ajuts compartits entre l’ACCD, que hi va destinar 400.000 euros (el mateix que l’any 2010) i l’agència d’internacionalització de l’empresa catalana, ACC1Ó.

La Generalitat no va fer públic en un primer moment els noms dels beneficiaris dels projectes de 2012. A preguntes de l’Anuari Mèdia.cat, fonts d’ACC1Ó expliquen  que els ajuts han anat dirigits a cinc associacions i fundacions empresarials: la Fundació Empresa i Clima, la patronal Pimec, l’Associació Catalana de Tecnologia, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Fundació Privada Institut Català de la Fusta. L’ajut a la Fundació Empresa i Clima és per a un projecte al Marroc de millora de la competitivitat del sector empresarial agroindustrial, tèxtil i dels adobers de la pell amb una gestió sostenible del consum d’aigua. També al Marroc i al Senegal, la patronal Pimec ha rebut un ajut per afavorir la competitivitat de les petites i mitjanes empreses mitjançant la inversió i la cooperació. L’Associació Catalana de Tecnologia ha rebut una subvenció per a la creació a Perú, a Colòmbia i a Equador de negocis inclusius amb tecnologies de la informació. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya dedica l’ajut a enfortir el model cooperatiu i els intercanvis comercials a Colòmbia. Per últim, la Fundació Privada Institut Català de la Fusta transfereix tecnologia i formació en sistemes prefabricats amb fusta per fer-ne habitatges a la regió de Guarayos, a Bolívia.

Mentrestant, a Catalunya, el 2012 es recordarà per la tancada a la seu de l’ACCD, al juny, d’entitats de l’aleshores Confederació Catalana d’ONG, fartes dels impagaments que impactaven en els projectes i programes de cooperació a les poblacions del Sud. Un mes després, l’Agència anul·lava la convocatòria per a projectes de cooperació a ONGD (2 milions d’euros), tot i que les entitats ja havien presentat els seus nous projectes. L’argument oficial, la falta de liquiditat. El president de la Coordinadora d’ONG Solidàries i de les comarques gironines i l’Alt Maresme, Rafel Villena, es queixa que ja s’havien presentat més d’un centenar de projectes: “Això vol dir, molta feina, i molt d’esforç i diners malbaratats”.

Les Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament havien tingut fins ara un pes destacat com a receptores dels ajuts proporcionats per organismes oficials (governs estatals, autonòmics, locals) per promoure el desenvolupament de països empobrits. Els darrers anys, però, els governs català i estatal han començat a impulsar iniciatives per implicar les empreses com a agents de desenvolupament, amb la creació d’aliances publicoprivades de desenvolupament, i s’ha donat ajuts directes a la cooperació empresarial.

L’anhelat 0,7% s’ha esfumat. L’AOD executada per la Generalitat catalana, incloent-hi l’ACCD i altres departaments, va reduir-se un 40% entre 2010 i 2011 (de 56,7 milions executats el 2010 a 34,4 el 2011). A més, es pot constatar la reducció de pressupost de l’ACCD, que ha passat de 49 milions d’euros el 2010, de 22 milions el 2011, als 9,7 milions del 2012, una reducció de vora el 80%. El director de l’agència, Carles Llorens (CiU), titlla la retallada de pressupost de “dramàtica”. “A mig exercici [de 2012] hi va haver una nova reducció de pressupost que té a veure amb aquella voluntat o amb aquella imposició de voler complir amb els objectius del dèficit”, lamenta Llorens. La Federació d’ONG de Pau, Drets Humans i Desenvolupament de Catalunya, que agrupa unes 120 entitats, creu que l’assignació dels recursos és “qüestió de voluntat política”; l’organització no amaga que les retallades es van iniciar el 2008 -època del govern tripartit-, però es mostra molt preocupada pel present.

El desmantellament de l’ajuda

L’any 2011, un ERO va afectar 42 dels 94 treballadors de l’Agència, quatre dels quals han de ser readmesos a petició del jutge. La reducció de plantilla en va afectar el funcionament i va implicar la supressió de quatre oficines al Sud: Guatemala, Equador, Bolívia i Marroc. “Més del 75% de les persones acomiadades pertanyien a l’àrea de planificació, avaluació i dades i a l’àmbit de cooperació, músculs centrals de la Direcció General i de l’ACCD, respectivament”, denuncia David Minoves (ERC), exdirector general de Cooperació al Desenvolupament (2006-2011). L’antiga cooperant de l’oficina d’Equador, Susanna Segovia, també acomiadada, creu que la retallada ha castigat la cooperació que feia l’Agència i la representació exterior de Catalunya cap a governs i organitzacions al Sud: “Quedes molt malament amb les institucions. El que queda és que s’han incomplert compromisos contrets”.

A tot això cal sumar el deute de la Generalitat amb les ONGD, al voltant dels 16 milions d’euros. Després de mesos de tensió entre l’administració i la Federació d’ONGD, al gener del 2013 una vintena d’entitats van presentar reclamacions administratives pels impagaments el 2011 dels programes plurianuals de cooperació al desenvolupament, per un valor de 7 milions d’euros. La coordinadora de la Federació, Pepa Martínez, es queixa que el diàleg amb l’Agència ja estava “molt malmès” i s’havia exercit “pressió individualitzada a entitats”. Llorens, en canvi, insisteix que han estat negociant però que la majoria de les entitats no han acceptat firmar un nou contracte per ajornar el pagament fins a l’any 2015. En aquest escenari de manca de recursos, les ONGD són més sensibles que mai davant qualsevol moviment. Algunes entitats van denunciar que la direcció de l’ACCD s’hauria desplaçat al febrer del 2012 a Moçambic per preparar un viatge d’empresaris catalans.

Davant la manca de liquiditat, l’ACCD ha decidit picar a la porta del sector privat, sense perdre de vista els fons europeus. L’equip de Llorens ha tancat convenis amb diversos organismes empresarials per cercar patrocini privat cap als projectes que l’Agència validi. El portal Cooperes.cat de l’ACCD i el Consell General de Cambres de Catalunya mostra projectes que no van arribar a rebre subvenció el 2012. També s’han tancat convenis amb les patronals Foment del Treball, PIMEC i amb la Confederació del Comerç. Finalment, l’agència ha signat un acord amb el Comitè de la Fundació Rotària del Districte 2202 de Rotary International, una organització filantròpica d’empresaris, professionals i empleats. “Som un agència pública, la nostra funció no és captar fons”, afirma Llorens. Tot i això, assegura que hi ha entre 10 i 15 projectes canalitzats cap a aquest patrocini privat, però que encara no s’ha tancat res. Una altra línia ha estat la recerca de microdonacions. L’ACCD va signar un acord al febrer del 2013 amb el portal Worldcoo.com, una iniciativa molt recent que, en el moment de tancar el reportatge, només té cinc projectes penjats, amb uns 3.000 euros recaptats. Segons ha pogut saber l’Anuari Mèdia.cat a través de fonts del sector, l’agència estudia firmar més acords amb la fundació Hazloposible i amb una altra empresa, que permet fer donacions a través del telèfon mòbil.

Solucions privades

La vinculació de la cooperació a la internacionalització empresarial és un tema motivat per la crisi econòmica. Aquest és, almenys, el parer del coordinador d’Entrepobles, Àlex Guillamón. “És més una orientació i un discurs que no pas que s’hagin fet grans coses”, assegura. A més, Francesc Mateu, d’Intermón Oxfam, recorda que la crisi ha afectat molt a petites i mitjanes empreses i són aquestes amb les quals treballem, perquè “amb les grans tenim un problema de codi ètic”.  Ara bé, a nivell internacional, ja fa temps que es parla de l’anomenada pobresa 2.0: “No es tracta d’aturar les causes estructurals que promouen les desigualtats socials, sinó de gestionar i rendibilitzar la pobresa d’acord als criteris de mercat”, apunten els autors del llibre Pobreza 2.0.

El viratge empresarial de la cooperació cobra importància el 2011 arran de la creació de la Unitat d’Empresa i Desenvolupament dins l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i també de l’aparició, per primera vegada a la història, de l’instrument CAP Cooperació Empresarial per al Desenvolupament. Gràcies a aquests ajuts atorgats a finals de 2011 amb una  assignació de 3 milions d’euros, 26 entitats empresarials han pogut implementar projectes el 2012 i el 2013 (16 dels projectes encara continuen enguany). Una part d’aquests beneficiaris són empreses o societats limitades laborals, però la majoria hi entren com a fundacions, ja que la llei de cooperació del 1998 exclou les entitats amb ànim de lucre.

Es repeteix aquí el patró de Catalunya: una AECID escanyada per la retallada el 2012 no treu convocatòria de projectes a ONGD, en un any en què sí que s’executen projectes del sector privat provinents del 2011. El cas més cridaner és el de la Fundación Repsol YPF d’Equador, receptora de 149.900 euros per enfortir l’emprenedoria econòmica i social de les comunitats influenciades per l’operació de la petroliera a  l’Amazònia equatoriana. En un context d’oposició ciutadana, la coordinadora d’ONGD espanyoles a Equador va titllar “d’irresponsabilitat plena” l’atorgament de fons públics a una empresa que, segons la CONGDE, acumula violacions dels drets humans a l’Amèrica Llatina, denúncies pel maltractament als pobles indígenes secundades per l’ONG Survival i d’Intermón Oxfam, a més de queixes per l’impacte ambiental de l’extractiva a països com Bolívia, Colòmbia, Perú i Argentina.

El quart Pla Director (2013-2016) de la cooperació a l’Estat implica un “canvi de model en la cooperació”, assegura  la presidenta de la Coordinadora d’ONG per al De-senvolupament a Espanya, Mercedes Ruiz-Giménez. Després d’un intent rupturista d’oposició a les polítiques del PP, la Coordinadora -que pateix una forta disminució de fons- espera negociar. Algunes de les seves peticions són la creació d“un marc regulador” cap a les empreses, “un codi ètic de drets humans”, de la mateixa manera que les ONG tenen instruments de transparència.

A parer de Giménez, ara “és el moment de les aliances publicoprivades, que amaguen ajuts a la internacionalització de les empreses”. El Llibre Verd europeu defineix una aliança publicoprivada (APPD) com “un contracte entre un inversor privat i un govern per proveir un servei concret”; si s’hi afegeix la “D”, això implica que les aliances han de generar un impacte positiu en el “desenvolupament”. L’APPD més famosa, Acobamba, amb un pressupost de 6 milions i una durada de quatre anys (2011-2015), té incidència a Perú i la lideren les empreses Telefònica, BBVA i Santillana, al costat de les ONG Ayuda en Acción, Entreculturas-Fe y Alegría, Ecodes y Solidaridad Internacional. Aquest és un exemple del que el govern estatal pretén anomenar “Marca Espanya”. Segons es queixa Pedro Ramiro, membre d’OMAL (Observatori de les Multinacionals a l’Amèrica Llatina), és un tipus de cooperació profitosa per a les empreses espanyoles.

Una altra mostra de privatització de la cooperació, tal com denuncia Miquel Carrillo, d’Enginyeria Sense Fronteres, és “l’explotació dels instruments financers”. A partir de l’antic Fons d’Ajuda al Desenvolupament es va crear el Fons per a la Promoció del De-senvolupament, un organisme que atorga finançament no reemborsable i finançament reemborsable. Aquest ens atorga crèdits a administracions al Sud o a organismes multilaterals, però també destina l’AOD a fons de capital de risc o de capital llavor. Aquestes aportacions, segons un estudi de l’Observatori del Deute a la Globalització, “busquen el retorn de la inversió i rarament tenen objectiu de desenvolupament” al Sud.

Cooperació i partits polítics

La cooperació sempre ha tingut molts actors. Aquelles que sí que han mantingut l’assignació el 2012, amb una reducció del 60%, han estat les fundacions dels partits polítics. El Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació ha atorgat 900.000 euros del fons de cooperació per a la realització d’activitats de promoció de la democràcia i la consolidació de sistemes de partits polítics. La més beneficiada va ser la fundació que dirigeix l’expresident José María Aznar, FAES del Partit Popular (529.849), seguida de la Fundación Ideas, del PSOE (238.510), la Fundació Rafael Campalans, del PSC (36.000), la Fundació CatDem de CiU, (32.909), la Fundació Sabino Arana del PNB (16.454), la Fundació per l’Europa dels Ciutadans d’IU (14.808), i l’Institut d’Estudis Humanístics – Miquel Coll i Alentorn-INEHCA d’Unió Democràtica de Catalunya (13.163), entre d’altres.

És, doncs, la cooperació al desenvolupament una causa perduda? es pregunta el llibre Pobreza 2.0. L’entrada, lenta però gradual, de l’empresa en aquest sector alerta d’una possible mercantilització de l’ajut al Sud, més enfocat a afavorir mercats i no a defensar principis de drets humans, igualtat de gènere o apoderament dels pobles. Però no tothom ho veu així. Mentrestant, moltes ONGD admeten una excessiva dependència de les subvencions i reconeixen que els cal enfortir la base social, a més de guanyar més suport ciutadà.

Frau al País Valencià i retallada a les Illes

El sector privat no s’ha fet notar al País Valencià ni a les Illes, però les retallades hi han fet estralls. A la reducció d’un 80% del pressupost de l’AOD valenciana respecte al 2010 s’hi ha de sumar l’escàndol i judicialització del cas Blasco, nom de l’exconseller de Solidaritat i encara diputat del PP, imputat per haver desviat quantitats milionàries de cooperació de la Generalitat a empreses pantalla i impedir així que arribessin al Sud. La Coordinadora Valenciana d’ONGD (CONGDV) -que s’ha presentat com a acusació particular- alerta que els fons poden haver-se destinat no només a l’enriquiment de Rafael Blasco -acusat de sis delictes-, sinó també al finançament del PP valencià.

A diferència del cas català, al País Valencià sí que es van arribar a atorgar fons als projectes el passat 2012, però aquests “només són al paper, encara no s’ha pagat res”, afirma el president de la CONGDV, Carles Xavier López, representant de 111 entitats. Els impagaments també corresponen a l’exercici del 2011.

A les Illes Balears, el Govern va decidir no obrir convocatòria de cooperació al 2012, amb l’objectiu d’eixugar primer el deute amb les entitats. El president de la Coordinadora d’ONGD de Balears, Mariano de la Rocha, remarca que una part important dels projectes del 2011 en el dia d’avui encara no s’han pagat. Segons un estudi elaborat a 61 entitats (de la coordinadora i altre teixit associatiu), 408.000 persones de països del Sud on hi havia projectes en marxa han estat afectades per les retallades, 88 llocs de treball de les entitats balears i més de 300 llocs de treball en les contraparts locals al Sud s’han destruït. El mateix document eleva el deute a les ONGD a 5,9 milions.

 


Anàlisi del tractament mediàtic

El tractament mediàtic sobre la creixent influència de les empreses en la cooperació al desenvolupament ha estat reduït, si es té en compte la cobertura que s’ha donat a les retallades de subvencions i ajuts a les ONGD als Països Catalans. Cap d’aquests aspectes, però, no ha rebut un  tractament mediàtic que il·lustri les conseqüències en les poblacions del Sud, sinó que el focus ha estat més aviat la retallada pressupostària i l’impacte sobre les organitzacions catalanes, valencianes, balears o estatals. La reducció d’AOD i la tancada de les ONGD a la seu de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament al juny del 2012 ha estat tractada per la majoria de mitjans catalans (La Vanguardia, El Periódico, l’Ara, El Punt-Avui, TV3, etc.). En el cas del País Valencià i les Illes, els mitjans estatals i autonòmics han cobert tant el cas Blasco al País Valencià com la retallada d’ajut al desenvolupament a les Illes Balears.
Els mitjans d’àmbit estatal han cobert en major mesura la privatització de l’AOD, malgrat que a Catalunya sí que s’han difós les iniciatives de patrocini privat impulsades pel director de l’ACCD, Carles Llorens (l’Ara i El Punt Avui, per exemple). Un article molt complet, de Diagonal “El sector privado marca el paso de la nueva cooperación”, desgrana des de les aliances publicoprivades que s’estan donant, les accions del FONPRODE, sense oblidar la polèmica subvenció que va rebre la fundació Repsol del pressupost de cooperació. La controvertida ajuda al projecte de la petroliera ja havia estat cobert a principis d’any pel portal Kaos en la Red.
Per comprendre el canvi de rumb de la cooperació és molt encertada la notícia a
ElMundo.es titulada ‘La Ayuda al Desarrollo tiende la mano al sector privado’, en motiu del seminari celebrat al desembre El futur europeu de la cooperació al desenvolupament (2014-2020). El bloc de l’associació Cooperantes o diverses campanyes a Twitter també es fan ressò de les queixes per l’entrada del sector privat en la cooperació.

 

Mar Carrera (Barcelona, 1983)
Periodista especialitzada en temes socials i de drets humans. Està vinculada a SOS Racisme Catalunya. Ha treballat a El Punt i Televisió Sant Cugat. Col·labora amb la Directa. Ha participat en recerques de la cobertura informativa sobre immigració i Haití. Estudis de Resolució de Conflictes a la Universitat de Bradford. [@carrera_mar]

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019